«La sentència del cas de La Manada és una clara resposta patriarcal al moviment del 8M»

 

L'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) ha premiat la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ana I. Bernal-Triviño per la seva tasca informativa a favor dels drets humans. Concretament, l'IDHC considera que Bernal-Triviño és «una de les veus més destacades en el panorama mediàtic actual de la lluita feminista» i «de la denúncia de les greus desigualtats de gènere».

 

 

L'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) ha premiat la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ana I. Bernal-Triviño per la seva tasca informativa a favor dels drets humans. Concretament, l'IDHC considera que Bernal-Triviño és «una de les veus més destacades en el panorama mediàtic actual de la lluita feminista» i «de la denúncia de les greus desigualtats de gènere».

 

És una sentència que demostra com la Justícia d'aquest país continua sent patriarcal. S'ha donat el missatge que el fet que cinc homes t'acorralin a un portal, et penetrin per tots els forats, ejaculin sobre teu, t'abandonin i et deixin tirada com una burilla, no es considera violació. L'enigma que ens queda a partir d'ara és: què es considera una violació? La sentència és una clara resposta patriarcal al moviment del 8M. Darrera de cada auge de mobilització feminista hi ha aquest tipus de reacció. Ens han deixat molt clar que no valem res i que es perpeturarà aquest missatge: les dones no som persones sinó coses. De fet, un dels advocats de La Manada, Agustín Martínez, ha tractat el cas com si fos senzillament una pel·lícula pornogràfica, i nosaltres fóssim a partir d'ara unes nines inflables.

És obvi que hem avançat perquè, si no, no s'hauria produït el 8M o no s'omplirien els actes feministes. Hi ha una part de la societat que veu que se li havia venut una visió agressiva del feminisme, quan realment l'agressivitat és la del masclisme, que és el que mata. Hi ha molts reptes oberts, però hi ha hagut maduresa social i predisposició a escoltar i a aprendre. Es forma mitjançant l'educació i els mitjans, que són els dos factors que actuen com a mesura de prevenció.

Quan es destapa el patriarcat, aquest s'ofèn i reacciona tacant el nom del feminisme. El patriarcat té molt d'ego. Després de les manifestacions pacífiques a tot Espanya durant el 8M, vaig fer una piulada en la qual preguntava on era la nostra agressivitat als carrers i recordava que no es faci cas d'aquests rumors. La realitat del feminisme és aquesta, però es busca posar-hi un estigma per a treure-li valor i generar por.

Més que un canvi institucional, el 8M significarà un canvi social. Va servir per a fer autocrítica, reflexionar i treure l'estigma al feminisme. A part del context global d'agressions masclistes, a Espanya, els casos de Juana Rivas, La Manada o Diana Quer, entre altres, han mobilitzat molt.

Els homes van pel camí, però un grup que té privilegis no els deixarà anar de la nit al dia. Nosaltres vam trigar anys a fer-nos feministes i alguns es pensen que per fer una piulada ja ho són. Sobretot em preocupa el fals aliat que es fa passar per feminista i no ho és. L'home ha de passar per un procés molt llarg -pel qual nosaltres també hem passat- per a entendre bé la lluita feminista.

Vam veure moltes companyes joves a les manifestacions i espero que no quedi en una moda. A veure què passa d'aquí a dos anys. Espero que hi hagi un nou testimoni que ens anem passant les unes a les altres. Sense regeneració s'acabaria el món feminista. Hem fet bé les coses i hem aconseguit enderrocar molts mites. El ciberfeminisme ha acostat les dones joves i els ha permès comprovar que les afecta.

Cal educar en la família, en els mitjans i sobretot en la cultura, una cultura juvenil que ven, amb l'aparença d'amor romàntic, situacions perilloses com l'assetjament o la gelosia. Els masclistes fan servir les xarxes socials com un instrument més de control. Abans ho feien per telèfon o es plantaven davant la porta de les seves parelles per controlar-les. El masclista farà servir a favor seu cada nova eina que aparegui. La clau rau en el fet que les feministes també fem servir aquesta eina per a lluitar a favor de la igualtat.

Sempre he escrit sobre drets humans, i, evidentment, els drets de la dona ho són. Abans, quan es parlava de feminisme, a les redaccions no interessava i se'n publicava poc. També és cert que la meva situació és peculiar perquè durant dos anys vaig deixar la meva professió per tenir cura d'un familiar amb una malaltia greu, cosa que em va dificultar incorporar-m'hi més tard, i més amb les meves propostes. Ara els mitjans sí que volen parlar d'aquest tema. Enguany s'han donat un cúmul de circumstàncies, com el mateix cas de La Manada, el de Juana Rivas, Trump o Weinstein, que han necessitat molt de context. Són llavors que s'han plantat fins al 8M. Aquest cúmul de circumstàncies ha fet que hagi augmentat la meva feina. Per exemple, a Público -mitjà en el qual col·laboro- hi ha un apartat dedicat al feminisme. Com a periodista, sempre que m'ho han deixat fer he treballat pel feminisme.

Hi ha hagut una visibilitat respecte al feminisme que abans no s'havia produït i s'han posat damunt la taula altres temes que estaven amagats. No obstant això, no es tracta d'un canvi absolut. Hi continua havent mitjans que encara s'aprofiten de la morbositat de segons quins casos. Els tracten com un succés més i no els consideren violència masclista. Per exemple, el cas de Diana Quer ha estat el primer que s'ha començat a contextualitzar com un cas de violència masclista, però abans de la Diana hi va haver altres companyes assassinades i la premsa interpretava aquests casos com uns bojos que assassinaven; no es tractava com a violència masclista estructural. A més, es continua fent servir llenguatge sexista, es perpetuen estereotips i es continua cosificant la dona, entre altres fenòmens. Tot i això, s'han començat a fer passos. El fet que les feministes tinguin més veu ha permès que aquests casos s'identifiquin com a violència masclista.