Creix un 7% el consum de productes de nutrició esportiva a Espanya

La consciència de tenir un cos saludable està provocant que aliments, begudes i suplements esportius s’hagin fet un forat en el mercat de consum. Segons dades de Global Industry Analysts, l’any 2013 la indústria de la nutrició esportiva movia 5.000 milions de dòlars al món i les previsions són que el 2018 la xifra augmenti fins als 6.170 milions, cosa que representa un increment del 23%. A Espanya aquest mercat també va a l’alça. El 2015, segons Euromonitor International. Sport Nutrition in Spain, el consum de productes de nutrició esportiva va augmentar un 7% respecte l’any anterior i va arribar als 59 milions d’euros. Altres països com el Regne Unit gairebé han doblat la seva facturació. El 2011 les vendes eren de 370 milions de dòlars i el 2016 arribaven als 660 milions de dòlars.

«Aquest mercat canvia constantment i els productes que fa uns anys eren exclusivament per a atletes i culturistes atrauen cada cop més a esportistes amateurs, sobretot entre els més joves», coincideixen Laura Esquius i Anna Bach, coordinadores del postgrau de Nutrició, Rendiment Esportiu i Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «L’increment d’interès per un estil de vida saludable mitjançant la pràctica de l’esport i el consum d’aliments de qualitat també influeix en la demanda de determinats productes de nutrició esportiva», afegeixen.

Tot i així -alerten Bach i Esquius- la inclusió d’ingredients qüestionables en alguns productes, sobretot en el cas de l’alta competició, com els esteroides i altres substàncies prohibides, s’està convertint en un dels principals desafiaments a què ha de fer front aquesta indústria. Com sap el consumidor que el producte d’alimentacióesportiva que compra —molts cops en pàgines web— és fiable i compleix totes les normatives?

A Espanya, l’Agència per a la Protecció de la Salut en l’Esport (AEPSAD) és l’encarregada de garantir la protecció de la salut dels esportistes i lluitar contra el dopatge. L’AEPSAD alerta que alguns suplements alimentaris són susceptibles de produir dopatge perquè poden portar substàncies prohibides intencionadament o haver sigut contaminats durant el procés de fabricació.

Actualment existeix l’aplicació NØDopApp, desenvolupada per la mateixa AEPSAD, a través de la qual es poden consultar els medicaments autoritzats i comercialitzats a Espanya així com els seus principis actius i verificar si contenen substàncies prohibides en l’esport.

Quant als suplements i complements alimentaris, l’alternativa que ofereix més garanties és consultar les llistes desenvolupades per entitats que certifiquin l’absència de substàncies de dopatge en els productes. Aquestes llistes formen part de programes internacionals com Informed Sport o NSF que, a més d’analitzar els productes, verifiquen l’aplicació de bones pràctiques de fabricació per part de les empreses.

Alhora, l’associació European Specialist Sport Nutrition Alliance (ESSNA), que representa els interessos del sector de la nutrició esportiva a la Unió Europea, aconsella el consumidor revisar que en l’etiqueta del producte s’enumerin tots els ingredients que conté i en quines quantitats, i, sempre que sigui possible, el compri a la pàgina web o a la botiga del fabricant, o bé a un minorista reconegut i acreditat.

Els experts també avisen que es desconfiï de productes que facin promeses impossibles, com «perdi deu quilos en una setmana» o «guanyi cinc quilos de massa muscular en dues setmanes». També cal declinar els que són «considerablement» més econòmics que els de tota la competència i, sobretot, aquells darrere dels quals no hi ha un professional de la salut.
 

Perills de prendre productes no homologats

Segons l’estudi Doping through supplement use: a review of the available empirical data, entre un 40% i un 70% dels atletes consumeix aquests suplements, i entre un 10% i un 15% d’aquests suplements pot contenir substàncies prohibides. «Les dades indiquen que hi ha un risc considerable, doncs, de dopatge accidental», conclou l’estudi. «Alhora poden provocar efectes secundaris com taquicàrdies, en el cas que consumeixis un excés de productes amb cafeïna, o altres conseqüències encara més greus», apunten Esquius i Bach.


Quan s’han de prendre els complements alimentaris?

Les nutricionistes de la UOC asseguren que, en general, una dieta equilibrada proporciona l’energia i els nutrients necessaris per a fer esport sense necessitat de prendre complements alimentaris. No eliminar grups d’aliments, aportar petites quantitats de proteïnes a cada menjar, tenir una adequada font d’energia a partir dels carbohidrats i rehidratar-se correctament són alguns dels aspectes a tenir en compte en el marc d’una dieta equilibrada i variada per a l’esportista.

«Els esportistes, però, que vulguin consumir algun tipus de suplement o complement han de buscar l’assessorament especialitzat d’un expert en salut i alimentació esportives, ja que cal avaluar les necessitats de cada persona», afegeixen Bach i Esquius.

Les expertes conclouen que en cap cas el consum d’aquests suplements és «una solució ràpida» perquè el consumidor aconsegueixi l’objectiu esportiu que s’hagi proposat: «Hi ha la tendència a pensar que només consumint alguns suplements s’aconseguirà la marca que es vol». 

Nou postgrau de Nutrició, Rendiment Esportiu i Salut

El 18 d’octubre comença el nou postgrau de Nutrició, Rendiment Esportiu i Salut de la UOC, que coordinen Anna Bach i Laura Esquius. L’oferta formativa es va presentar a Madrid el 20 de setembre passat durant la jornada «Nutrición deportiva: novedades y actualización», i a Barcelona el 6 d’octubre passat amb la conferència «Alimentació, dona i esport», en la qual van participar ponents com Eva Ferrer Vidal-Barraquer, especialista en medicina de l’educació física i l’esport del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, o l’esportista olímpica Raquel González.