Decàleg per a les empreses de l'Íbex 35 perquè facin bon ús de les xarxes socials

L’estudi How companies are seizing the dialogic opportunities provided by social media to communicate with their external audiences, publicat recentment per la UOC, revela que les empreses de l’Íbex 35 i una selecció de vint companyies del Fortune 500 tenen un baix nivell d’interacció amb els seus clients a les xarxes socials. El principal motiu és que la majoria d’aquestes companyies només utilitzen les xarxes unidireccionalment i amb l’objectiu que serveixin únicament per a fer difusió.

L’estudi, elaborat per la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Cristina Aced, assenyala que només tres de cada deu empreses de l’Íbex 35 i dues de cada deu del Fortune 500 tenen un nivell alt o molt alt de diàleg en aquests espais.

Davant d’això, la tesi suggereix algunes pràctiques per a millorar les relacions i la interacció entre les organitzacions i els seus públics:

• Adaptar el contingut a cada xarxa social. Segons Aced és la manera d’aprofitar el màxim potencial interactiu de cada eina. «És important no duplicar els mateixos continguts a les diferents xarxes socials», insisteix.

• Equilibrar els temps de publicació. L’estudi assenyala que la tarda, entre les 13.00 h i les 20.00 h, és el moment preferit de les companyies per a publicar i actualitzar continguts. «La distribució de les publicacions en diferents intervals de temps, però, podria augmentar el seu abast, tenint en compte la rellevància dels logaritmes que Facebook i Twitter apliquen a les cronologies dels usuaris», assegura aquesta investigadora.

• Utilitzar elements multimèdia. Segons l’estudi, els elements audiovisuals augmenten el nombre de reaccions a Facebook. «L’ús d’infografies i podcasts, encara molt minoritari, ajuda les companyies a diferenciar-se de la competència a les xarxes socials, fet que ajuda a atraure l’atenció dels usuaris.»

• Promoure el diàleg. És interessant fer ús d’elements com les mencions per a iniciar una possible conversa amb els internautes sobre un tema concret. En cas que els internautes acabin generant diàlegs o comentaris, aquesta professora assenyala que «és important respondre’ls con més aviat millor».

• Compartir temes interessants. Les empreses, a més de difondre informacions de caràcter institucional, han de compartir temes d’interès general dels seus àmbits o sectors d’activitat. «Incloure enllaços externs a les publicacions és valorat perquè afegeixen valor a les informacions», apunta.

• Evitar continguts publicitaris i impersonals. Cal promoure continguts semblants als d’una conversa i escapar-se de publicacions que podria semblar que tenen finalitats lucratives. «Si les informacions són percebudes com a útils per les audiències, la interacció també augmenta», destaca Aced.

• Parlar de tercers. A més de compartir informacions corporatives i de productes i serveis oferts per la mateixa companyia, també cal donar veu a altres actors del sector. Segons la professora, una bona pràctica per a fer-ho és repiular informacions interessants d’altres perfils o bé compartir enllaços externs.

• Facilitar l’accessibilitat als continguts. En la mesura que sigui possible, cal fer ús de les categories i les etiquetes pròpies de cada plataforma perquè l’usuari pugui trobar més fàcilment el que busca. En el cas dels blogs, també és important inserir un cercador.

• Personalitzar els perfils. Cal que tots els perfils socials de l’empresa presentin una certa unitat pel que fa a imatges de perfil i a colors principals, trets característics que els diferencien de la competència.

• Identificar la persona que s’encarrega de les xarxes socials. Donar un nom a la signatura augmenta la transparència i l’honestedat de l’empresa, a més de mostrar-la més propera als seus públics. Per això, és molt adequat signar les publicacions dels blogs i donar a conèixer el gestor de comunitats, és a dir, la persona que gestiona les xarxes socials de l’organització.

Finalment, Aced assegura que la identificació de millors pràctiques pot ajudar els professionals de les relacions públiques a fer més bon ús del web, i també a descobrir oportunitats perdudes i àrees de millora.