El passat ven. I molt bé. Ho saben les companyies de tecnologia, però també les daltres sectors, que estan traient al mercat productes inspirats en temps pretèrits o que estan fent renéixer propostes retirades dels prestatges de les botigues. És el cas, per exemple, de Nintendo, que al costat de productes que són lúltima moda, com la Nintendo Switch, va llançar la Classic Mini, una consola retro per a poder tornar a experimentar jocs del passat. És un producte que la marca ja no comercialitza, però que ha estat tot un èxit. També apel·len a la nostàlgia i a èpoques ja viscudes el Nokia 3310, un telèfon mític que ha estat rellançat, o les càmeres Polaroid, en què la fotografia queda plasmada en un suport físic i no és instantània, sinó que cal esperar uns minuts per a obtenir-la, com abans.
Al costat daquests productes, també estan experimentant un èxit considerable fires i mercats de segona mà, en què es venen joguines dabans, roba daltres èpoques, mobles amb història de generacions o llibres que, a diferència dels electrònics, sengrogueixen i agafen un aspecte dobjecte de culte. Peces que es rescaten de les golfes i sels treu la pols passen de ser oblidades i proscrites a atreure nous compradors. El vintage i el retro estan en auge. Encara que són conceptes diferents, tots dos tenen en comú la veneració del passat. El vintage fa referència als productes antics que es recuperen i es tornen a vendre i utilitzar, mentre que el retro són productes nous que evoquen altres èpoques. Tant uns com altres susciten força interès entre els compradors. Experts de la UOC expliquen els factors daquesta febre pel passat i els motius que empenyen les companyies a apostar-hi.
Per a Josep Maria Català, professor dels Estudis dEconomia i Empresa, lauge del retro i el vintage respon a diversos motius. Un és la necessitat de tornar a posseir físicament objectes que avui dia la tecnologia ha descorporeïtzat i enviat al núvol. La necessitat de tocar les pàgines dun llibre, de col·locar lagulla del tocadiscos o de jugar amb objectes que es puguin apilar i que caiguin empeny a buscar aquest tipus de propostes. «En el món digital, la possessió del producte es dilueix. El consumidor sent que està perdent aquesta sensació de propietat», explica Català.
Singularitat i nostàlgia
Un altre factor és que permeten al nou comprador o propietari diferenciar-se, sentir-se especial per posseir alguna cosa única. Francesc Núñez, sociòleg i director del màster universitari dHumanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies de la UOC, assegura: «Aquest gust per recuperar bocins del passat respon a la necessitat de satisfer necessitats del present, com ara singularitzar-se.» Català hi coincideix i, en el mateix sentit, afirma: «El que ens ofereixen els productes vintage o retro és, precisament, diferenciar-nos de la resta.»
Els productes retro i vintage també apel·len a les emocions i exploten la nostàlgia. Català assenyala que aquests productes «ens fan reviure temps passats i ens allunyen duns productes molt tecnificats però una mica deshumanitzats». Per a Núñez, sassocien «a les emocions que desperten objectes del nostre passat, que apel·len al record i a la nostàlgia».
Compradors de totes les edats
El passat sempre ha estat venerat, però és ara quan hi ha un auge més gran per tot el retro i vintage. Núñez ho atribueix al fet que el futur, en un moment de crisi econòmica, es percep negativament. Així, per contrast, el passat es veu com una època de més prosperitat. «La incertesa del futur, la negació del futur o la percepció que el futur serà pitjor que el present ens fa recuperar essències del passat que ens desperten aquesta nostàlgia per objectes o per moments del passat que considerem valuosos, estèticament estimulants i atractius per evocadors», explica Núñez.
Els productes del passat atreuen tothom, malgrat que en algunes ocasions els seus preus no són aptes per a totes les butxaques; lexclusivitat que prometen també es reflecteix en la xifra que cal pagar per a adquirir-los. «Els compradors dedat més avançada busquen rememorar els vells temps i tornar a tenir les mateixes sensacions que quan eren més joves», explica Català. El professor dels Estudis dEconomia i Empresa afegeix, però, que els principals compradors de retro i vintage són els joves: «Les noves generacions veuen en aquests articles un producte diferent.» Núñez assegura que els compradors daquestes propostes busquen «la singularització», però també «la seguretat», que sassocia al passat, en contraposició a la sensació dincertesa i vulnerabilitat que susciten els temps que han de venir.
Les empreses busquen imatge
Si els clients del retro i el vintage són força transversals, també ho són els sectors en els quals shan fet un lloc: des de la roba i els llibres fins a la telefonia, passant pels cotxes, els videojocs, la música o la decoració. Català puntualitza, però, que on hi ha un increment més gran és «en els sectors on la tecnologia sha apropiat més del producte». És el cas de la literatura, amb els llibres electrònics, però també de la música, amb plataformes com Spotify, els jocs de les consoles o els mòbils i les càmeres de fotos.
Les marques que aposten per productes que evoquen el passat ho fan per motius comercials. A més dels ingressos que els puguin proporcionar i el fet de satisfer compradors exigents i dalt poder adquisitiu, aquestes empreses també busquen millorar la seva imatge de marca. Català assegura que les companyies busquen «una imatge dexclusivitat» i afegeix que també anhelen diferenciar-se dels seus competidors: «Empreses que havien estat capdavanteres i mundialment conegudes, com Polaroid o Nokia, van caure en la voràgine de les noves tecnologies i van estar a punt de desaparèixer. Recuperar vells productes que havien tingut unes xifres de vendes altes és una alternativa per a poder fer-se un lloc en el mercat.»
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció