La jornada intensiva fa treballadors més feliços i productius

Els mesos d’estiu moltes empreses opten per oferir als seus treballadors la possibilitat de fer jornada intensiva, habitualment concentrada de les 8 a les 15 h, una mesura més del que es coneix com a salari emocional. Segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), sis de cada deu treballadors triaria una jornada intensiva a l’hora de treballar, i un de cada tres afirma que no pot conciliar la vida personal amb la professional perquè l’horari que fa li ocupa tot el dia.

Segons expertes en recursos humans de la UOC, és precisament el fet de poder tenir temps per a la família i el lleure el que valoren més els empleats de la jornada intensiva. «Se senten més feliços i satisfets perquè perceben un bon equilibri entre els seus àmbits vitals», explica Gina Aran, professora col·laboradora del màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UOC. Al seu torn, Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en treball flexible, afegeix que les empreses que aportin aquest salari emocional als seus professionals «n’augmentaran la motivació», amb un cost inferior al que representa un «increment salarial».

El treball flexible beneficia no solament els treballadors sinó també la mateixa empresa. Diversos estudis constaten que els treballadors feliços rendeixen més; per tant, la jornada intensiva augmenta, de retruc, la productivitat a l’empresa. «La gestió del temps i l’organització de tasques és més eficient», constata Aran.

Aquesta experta també argumenta que la jornada intensiva i, en general, gaudir d’un horari flexible, pot afavorir la «reducció de l’absentisme i l’accidentalitat», i es convertirà en un element de marca d’ocupador (employer branding) per a l’organització, que la farà més atractiva com a destinació laboral i tindrà, per tant, més bona reputació.

La cultura de la presencialitat enfront dels resultats

Tot i així, a Espanya la jornada intensiva no és gaire estesa perquè hi ha una cultura molt arrelada de presencialitat que comporta estar a l’oficina un nombre determinat d’hores. «Encara hi ha la percepció que és més productiu treballar per hores que per objectius», diu Rimbau. Per això és necessari que les empreses «instaurin una cultura de responsabilitat basada en els resultats i el compliment d’objectius», explica. Tot i la percepció que es té dels companys, el cas és que el 86% dels espanyols i el 73% dels empleats europeus pensen que la seva vida podria millorar si poguessin treballar amb més flexibilitat.

El teletreball també augmenta la productivitat de l’empresa

Les empreses també es beneficien del teletreball. Segons un estudi sobre l’efectivitat d’aquesta mesura, les companyies «perceben que augmenta la productivitat, assegura la retenció dels treballadors, redueix la rotació laboral, reforça el seu compromís amb l’organització i millora el rendiment de les persones», afirma Rimbau. Si a més s’hi afegeix un estalvi de costos de 1.200 € per treballador a l’any, tot indica que «el teletreball és una tendència en alça i no hi ha raons per a pensar que s’estancarà».

Aquestes expertes conclouen que la flexibilitat laboral és un factor que influeix positivament en la productivitat i en la fidelització del treballador, però no és l’únic. Les polítiques de recursos humans s’han d’orientar a la conciliació de la vida laboral amb la personal, a l’horari flexible, al reconeixement de la feina per part del cap, a certa autonomia, a un bon clima de treball, a la possibilitat de formar-se i al creixement dins de l’empresa. Amb aquestes mesures els treballadors estan més «motivats i seran més productius», conclou Rimbau.