Com combatre el discurs de l'odi a internet?

El discurs de l’odi troba a internet una via per a estendre’s ràpidament. Els darrers anys hi ha hagut una tendència creixent, que ara comença a disminuir, de moviments i partits extremistes que han promogut actituds xenòfobes i islamòfobes arran de la crisi de persones refugiades a Europa. Publicacions que fomenten rumors, prejudicis i intolerància a les xarxes socials, webs amb contingut discriminatori, comentaris de rebuig contra els immigrants, lemes i consignes racistes, sobredimensió d’incidents a la premsa, etc. Els experts de la UOC analitzen la problemàtica i exposen les vies per a fer-hi front.

Segons dades de l’Informe Raxen, de 2016, només a Espanya es registren més de quatre mil incidents d’odi a l’any i existeixen més de mil llocs web, blogs, canals o perfils a les xarxes socials que promouen continguts xenòfobs i intolerants per motius de raça, gènere, sexualitat o religió. Malgrat tot, el Ministeri de l’Interior informa que els delictes d’odi registrats l’any 2016 han disminuït en un 4,2% en relació amb l’any 2015.

Com s’ha passat del «Welcome refugees» al «Refugees not welcome»? Luca Gervasoni, professor del màster de Conflictologia (UOC, UNITAR), apunta quatre causes interrelacionades que contribueixen a perpetuar el discurs de l’odi a internet: «La crisi econòmica, l’extremisme violent, la crisi dels refugiats i l’absència de mesures preventives dirigides a fomentar la resiliència de la societat».

Binomi islam–terrorisme

La recent onada d’atemptats a Europa també ha estimulat el prejudici racista cap a certs col·lectius, com ara els àrabs, els musulmans, els sol·licitants d’asil, els refugiats i els immigrants. Gervasoni assenyala que els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat en la creació d’una opinió pública que afavoreix estereotips i prejudicis contra les persones refugiades.

L’any 2016, els cossos i forces de seguretat van registrar a Espanya un total de 1.272 delictes d’odi. Les xifres del Ministeri de l’Interior indiquen que aquest tipus de delicte ha disminuït un 4,2% respecte de l’any 2015 a tot l’Estat, tot i que el racisme i la xenofòbia representen prop del 33% del total. Els àmbits que han registrat un major nombre d’incidents són els de racisme i xenofòbia, discapacitat i orientació o identitat sexual, que representen, respectivament, 32,7%, 20,6% i 18,1% del total de fets coneguts.

Accions contra el racisme a internet

Els gegants de les TIC, com ara Facebook, Twitter, Google, YouTube i Microsoft, van manifestar fa dos anys el seu compromís i responsabilitat per a evitar la propagació del discurs de l’odi en els seus espais, i van arribar a un acord amb la Comissió Europea per a promoure un codi de conducta que combati amb més eficàcia i rapidesa la proliferació dels missatges xenòfobs i les conductes delictives discriminatòries en les seves plataformes.

Cristina Aced i Silvia Martínez, professores dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, expliquen que totes les xarxes socials disposen de vies per a denunciar o reportar males pràctiques d’una manera ràpida, aplicar les normes d’ús i comportament i activar els protocols de denúncia de comptes i publicacions amb contingut abusiu.

Noms falsos, comptes anònims

Les expressions i delictes d’odi tendeixen a produir-se cada cop més en línia que no pas en obert, ja que internet afavoreix l’anonimat. Els agressors s’amaguen rere comptes i noms falsos per difondre ofenses, amenaces i atacs contra individus o col·lectius ètnics, religiosos, sexuals, etc.

Josep Maria Tamarit, director del grau de Criminologia de la UOC, assegura que no hi ha un perfil únic d’assetjador discriminatori a internet: «Hi ha membres d’organitzacions d’extrema dreta, però també hi ha gent que participa en xarxes socials espontàniament». Per al catedràtic, «la dinàmica de les xarxes afavoreix la desinhibició a l’hora d’expressar opinions i prejudicis de manera impulsiva».

Penes de fins a sis anys de presó

Difondre frases racistes, o que incitin al racisme, a internet constitueix un delicte d’odi amb conseqüències penals. El Codi penal i l’Estatut jurídic de la víctima del delicte protegeixen les víctimes del ciberodi. Un agressor pot enfrontar-se a condemnes de presó d’un a quatre anys, més una multa, per difondre expressions xenòfobes a la xarxa. Josep Maria Tamarit remarca que, en els casos especialment greus, les penes de presó poden arribar fins a sis anys i poden comportar la inhabilitació si s’exerceixen professions o oficis educatius o relacionats amb l’esport i el temps lliure. Pel que fa al material abusiu, el Codi penal habilita els jutges i tribunals a destruir, esborrar i retirar els continguts d’internet.

Protecció a les víctimes

La policia espanyola va enfortir les accions contra el discurs de l’odi a internet amb la creació de la figura de l’agent encobert informàtic i l’activació de mesures d’investigació tecnològica de missatges ofensius i de portals que allotgin continguts que constitueixin delictes d’odi. Tot i així, Luca Gervasoni alerta que l’atenció de les forces de seguretat «no garanteix suficientment la correcta protecció de les víctimes, cal reforçar protocols i pràctiques internes» com l’assistència psicològica, l’acompanyament judicial o les necessitats especials de protecció.

A Catalunya, Tamarit destaca que els Mossos d’Esquadra són receptius a les denúncies i que també és molt actiu el Servei Especial de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que es reuneix amb associacions de defensa dels col·lectius més afectats, demana col·laboració a la policia i recull informació sobre els continguts de les xarxes socials.

Quatre maneres d’abordar el ciberodi

Els experts Luca Gervasoni i Silvia Martínez exposen quatre maneres d’abordar aquest problema.

1. Reforçar el nivell de formació en matèria d’igualtat i no-discriminació dels cossos policials i judicials, millorar la investigació, estimular denúncies i oferir una bona atenció a les víctimes. Els experts creuen que és necessari estimular denúncies, ja que, encara avui en dia, el discurs de l’odi tendeix a no denunciar-se. Segons dades de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), prop del 80% dels fets no es denuncia perquè les víctimes no volen o no s’atreveixen a fer-ho, o bé ignoren que ho poden fer. La desconfiança en la policia, la por a les represàlies, la manca de coneixement de la llei o la vergonya són alguns dels factors que hi influeixen.

2. Reforçar la resposta institucional enfront dels actes públics convocats per internet per a propagar el discurs de l’odi. Per a Gervasoni, les institucions haurien d’identificar les problemàtiques socials per perfils ètnics o racials i denunciar l’excessiva impunitat existent a molts fòrums d’internet, especialment vinculats a l’esport.

3. Generar contranarratives a les xarxes socials i un debat públic per a la transformació social. Cal que la societat civil s’impliqui en la creació de societats inclusives, democràtiques i amb igualtat d’oportunitats. L’aposta és dissenyar estratègies que unifiquin la innovació tecnològica i la innovació social per a crear discursos alternatius al discurs de l’odi. «Podríem utilitzar les dades massives per a identificar els fòrums on es propaga el discurs de l’odi i dissenyar estratègies dirigides no als ja convençuts, sinó a obrir un autèntic debat allà on sigui més necessari», declara el professor.

4. Fomentar la sensibilització ciutadana mitjançant campanyes contra l’extremisme. Silvia Martínez destaca la iniciativa europea empresa per Facebook que es va posar en marxa el gener de 2016 en col·laboració amb altres institucions i que amb el nom «The Online Civil Courage Initiative» persegueix desenvolupar accions i campanyes que fomentin un debat positiu des del qual fer front a l’extremisme i als missatges d’odi. Des de l’àmbit governamental, la Comissió Europea va llançar la campanya «No Hate Speech Movement» amb la intenció de lluitar contra el discurs de l’odi i promoure la tolerància i els drets humans.