Segons el Baròmetre 2015 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, la meitat de la població catalana consumeix productes ecològics, si bé ho fa amb una freqüència diferenciada. Un 37% en consumeix més d'un cop al mes, el 25% ho fa amb una freqüència setmanal i un 5% consumeix productes ecològics cada dia. Els compradors d'aquests aliments ja destinen, de mitjana, gairebé una tercera part del seu pressupost. Professors d'alimentació de la UOC analitzen aquest increment i les tendències del sector.
Fruit de la demanda creixent els supermercats han començat a introduir aquests productes a les seves prestatgeries, de manera que ja no són només les botigues especialitzades les úniques que ofereixen aliments ecològics. El Corte Inglés i Bon Preu han creat espais específics dins dels seus supermercats i Mercadona ha augmentat la seva oferta de productes com la xia o les llavors de lli. Per la seva banda, Carrefour ha fet un pas més obrint, fa només uns quants dies, el seu primer supermercat d'alimentació ecològica a Madrid, on ofereix articles procedents de l'agricultura i la ramaderia ecològiques.
No obstant això, el 2011 els aliments ecològics tenien una presència molt reduïda a les prestatgeries dels supermercats i només representaven un 0,21% de les seves vendes en volum i un 0,36% en valor, tal com reflecteix un estudi del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM).
Els experts en nutrició de la UOC opinen que aquest fenomen respon a la demanda creixent d'aquest tipus de productes. «A molts consumidors, la impossibilitat de controlar els processos de producció industrial dels aliments els provoca inseguretat i desconfiança», explica Francesc Xavier Medina, director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament. Però els productes ecològics «disminueixen part d'aquesta inquietud perquè asseguren una producció i uns processos més nets que tranquil·litzen els consumidors pel que fa a l'origen dels aliments», afegeix el professor.
A més de botigues especialitzades i supermercats, cal afegir el servei a domicili, amb caixes setmanals de productes variats, que de vegades provenen directament dels productors. Sigui quin sigui el punt de venda, els aliments ecològics cada dia tenen més demanda. Els més consumits són la verdura i els llegums (73%), la fruita (70%) i els ous (63%), seguits de la llet i els derivats lactis (60%), la carn (43%), el pa, els cereals i la pasta (40%) i l'oli (27%).
El nutricionista i professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Àlex Vidal alerta sobre la importància de consumir productes de quilòmetre zero i de temporada si el que es vol és la sostenibilitat del planeta. «Si comprem un kiwi ecològic que ve de Nova Zelanda el que fem és alimentar un model molt poc sostenible, ja que comporta despeses de transport i logístiques.» Però reconeix que si a més de ser de temporada i de proximitat el producte és ecològic, «molt millor».
Els consumidors prioritzen la seva salut, encara que els costi més diners
Una altra de les conclusions que destaca el mateix baròmetre és que la raó principal per a comprar aliments ecològics és la salut, encara que això impliqui pagar entre un 20 i un 47% més. Segons Alicia Aguilar, directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, el preu final d'aquests productes és més car perquè «estan fora dels circuits habituals de comercialització».
Aguilar exposa, però, que «fins ara no s'han trobat diferències significatives de composició nutricional entre aliments ecològics i no ecològics. On sí que s'han trobat algunes variacions és en el nivell de residus de plaguicides, que és més baix en els ecològics, i en algun cas un nivell més alt d'antioxidants. Malgrat això, encara calen més estudis per a valorar l'impacte real que això pot tenir en la salut».
El mercat de productes ecològics mou 1.500 milions d'euros a Espanya i el seu consum ha augmentat un 24,5% només en un any, segons l'últim estudi del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) titulat Caracterització del sector de producció ecològica espanyola en termes de valor i mercat, referida a l'any 2015.
Els restaurants ecològics i de quilòmetre zero són tendència
Al carro ecològic, hi han pujat alguns restaurants, anomenats sostenibles, que respecten el medi ambient i aposten per un menú sa elaborat amb productes ecològics i de quilòmetre zero, és a dir, que provenen d'un màxim de cent quilòmetres. Per a Medina, aquests locals funcionen perquè ofereixen als seus comensals la sensació de «recuperar el control sobre el que mengen, la seva producció i el seu origen». També diversos hotels, bars i cafeteries d'arreu del món s'han apuntat a aquesta pràctica. En són exemples l'Organic's i el Flax&Kale, a la ciutat comtal; els madrilenys Buenas y Santas i Mama Campo, o el basc Azurmendi, que l'any 2014 va ser reconegut com el restaurant més sostenible del món.
Segons els mateixos restauradors, són assidus d'aquests locals persones de classe mitjana alta amb un nivell de formació elevat, que fan compres petites i mesurades per evitar que el menjar caduqui.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció