El president de la Generalitat de Catalunya lliura la Medalla d'Honor de la UOC a Gabriel Ferraté

El saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat ha estat l’escenari, aquest dimarts, de l’homenatge que la UOC ha fet al seu rector fundador, Gabriel Ferraté. Per encàrrec del govern de la Generalitat, va idear i crear la Universitat Oberta de Catalunya l’any 1994, institució que va dirigir durant deu anys (1995-2005). Va acceptar el repte amb la condició que li deixessin fer una universitat diferent: «Volíem trencar les barreres de l’espai i del temps amb les noves tecnologies», ha recordat Ferraté en l’acte presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. També hi han intervingut el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, i el rector de la UOC, Josep A. Planell, que ha recordat al públic assistent que «sense Ferraté no hi hauria UOC».

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’ha definit com un «savi, científic, humanista, acadèmic i emprenedor», que es va avançar al futur amb la creació de la UOC, l’any 1994, en un moment en què «no era tan evident com avui la connectivitat, i les llars que disposaven d’internet no arribaven al 5%». «La seva ment brillant va entendre que el futur havia de ser en aquesta civilització i en aquesta cultura que naixia», ha afegit.

El cap de l’executiu ha expressat la seva «profunda admiració» per Ferraté i ha fet notar que «en la idea de crear la UOC hi ha el que podríem anomenar cultura disruptiva». En aquest sentit, el president ha posat en relleu que la Catalunya d’avui «és filla de moltes idees disruptives i la del futur en serà deutora».

La Universitat Oberta de Catalunya va ser la primera del món a concebre’s plenament a la xarxa, tal com ha constatat aquesta tarda Navarro. En paraules de Ferraté, «la UOC va donar cobertura a un projecte –o més aviat a una idea– que algunes persones no acabaven de comprendre i moltes altres observaven amb escepticisme, però que tots nosaltres afrontàvem amb una ambició i una il·lusió directament proporcionals a l’envergadura del repte». El curs pilot, del setembre del 1995 al juliol del 1996, va tenir 200 estudiants matriculats de les dues úniques titulacions que s’oferien: Ciències Empresarials i el segon cicle de Psicopedagogia.

Per a Ferraté, el que l’honora més és constatar que «allò que començà com un projecte avui s’ha consolidat, ha crescut i té un futur assegurat a Catalunya i al món». A més, és un reconeixement que ha volgut compartir amb totes les persones que van fer possible la creació de la UOC i tots els qui hi han donat continuïtat. «Aquesta medalla honora molt especialment tots els professors, tots els responsables acadèmics i gerencials, tots els administratius i tots els estudiants que ho varen fer, i ho fan, possible».

La Medalla d’Honor premia també «una mentalitat que és –i ha de ser– un signe de la identitat d’aquest país: la de la Catalunya oberta, renovadora i valenta, associada al progrés social, cultural, científic i tecnològic que posa tot això al servei de la formació de les persones del seu país», ha conclòs el rector fundador.

Les grans apostes de Ferraté

Segons Planell, «el doctor Ferraté va entendre que digitalitzar no volia dir donar una capa de vernís tecnològic, sinó tenir l’oportunitat de repensar l’educació, diversificar el rol del professorat i atorgar centralitat a les capacitats i demandes dels alumnes». Els més de 60.000 graduats de la UOC «evidencien l’èxit d’aquest model educatiu, basat en l’acompanyament docent i adaptat a les necessitats concretes de formació de l’estudiant».

Josep A. Planell també ha fet referència a l’encert del rector fundador en la seva gran aposta per la recerca. Ferraté va posar en marxa l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), dirigit per Manuel Castells, centre d’investigació de la Universitat especialitzat en l’anàlisi de l’impacte de les TIC en els diferents vessants de la societat. Des d’aleshores fins avui, la recerca és una part central de la Universitat, que en aquests moments té 43 grups de recerca, l’Escola de Doctorat i també l’eLearn Center. «Estem convençuts que docència i recerca han d’estar al servei de la societat per a facilitar, connectar, intercanviar i generar talent», ha afirmat Planell.

La UOC naixia amb un model de governança particular, com a universitat de servei públic amb model de gestió privada, compromesa amb Catalunya per mitjà de l’assumpció d’un clar mandat fundacional i de la rendició de comptes davant del Parlament: «una estructura de país, un model escalable i exportable, un element de vertebració del coneixement i del talent. Tot plegat, gràcies a un model educatiu basat en la proximitat, en la implicació, en la millora constant», ha conclòs Josep A. Planell.

Medalla d’Honor de la UOC

El febrer d’aquest any, el Consell de Direcció de la UOC va acordar per unanimitat i a proposta del rector Planell atorgar la Medalla d’Honor de la Universitat a Gabriel Ferraté per la seva visió d’una «universitat innovadora i disruptiva que assenyala, per primer cop l’any 1994, que l’estudiant és el centre del model educatiu i que la formació ha de transcórrer al llarg de la vida». Es tracta de la més alta distinció de la Universitat i s’ha lliurat avui per primera vegada.

Gabriel Ferraté i Pascual

Enginyer industrial i pèrit agrícola, va néixer a Reus l’any 1932. La seva activitat professional, científica i investigadora s’ha centrat en els camps de la informàtica, l’automàtica i la robòtica. 

Va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya del 1972 al 1994, amb un parèntesi de dos anys (del 1976 al 1978), quan va ser nomenat director general d’Universitats i Investigació, i més tard director general de Política Científica del Ministeri d’Educació. Del 1995 al 2005 va ser el rector de la UOC.

Ha estat membre del Comitè Executiu de la International Federation of Automatic Control (IFAC), director de l’Institut de Cibernètica i vicepresident del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). També ha estat president de l’Institut Cerdà. És doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid i per la Universitat de Lleida.