Les millores urbanístiques i la pressió immobiliària, claus en la gentrificació

La gentrificació és un procés de desplaçament de població de determinats barris per causa d'activitats o de grups de gent amb més capacitat adquisitiva a conseqüència de canvis en el mercat immobiliari o millores urbanístiques. Darrerament aquest concepte ha esdevingut molt actual arran de la croada de diverses associacions de veïns de moltes grans ciutats contra un fenomen que en realitat no és nou. «Sempre ha existit, sempre hi ha hagut desplaçaments de població dins d'una ciutat», explica l'arquitecte i professor d'urbanisme del màster Ciutat i Urbanisme de la UOC Miguel Mayorga que insta les administracions, concretament els ajuntaments, a estar alerta i «anticipar-se» a un procés que es va estenent com si fos una taca d'oli.

Mayorga apunta a tres grans causes: la transformació urbanística d'una zona degradada, la construcció d'equipaments culturals, com va passar al Born, o la conversió en zona de vianants d'una àrea de la ciutat, com ha passat al Poblesec, converteix aquests barris en molt atractius per a veïns d'altres zones de la ciutat, que opten per anar-hi a viure. Conseqüència: el barri canvia la imatge, s'elititza i es revalora i, per tant, els lloguers pugen. Els veïns que hi han viscut de lloguer tota la vida, en acabar el contracte, no poden continuar pagant la renda, perquè la nova és més cara, i acaben marxant. «Els més vulnerables són els que viuen de lloguer», constata. La situació a vegades pot generar paradoxes difícils d'explicar. Mayorga assegura que hi ha veïns que s'oposen fins i tot a la millora d'un parc perquè temen que això farà que els incrementin el lloguer i es veuran abocats a marxar del seu barri. És el anomena «gentrificació verda».

«Altres raons que expliquen el fenomen són la concentració de determinats negocis en un mateix carrer o districte» afirma Mayorga. Un exemple és el barri de Sant Pere de Barcelona, on les botigues tradicionals van tancant i van apareixent negocis destinats al turisme. L'expert assegura que sempre hi ha hagut desplaçaments interns de població dins la ciutat o a la perifèria, d'acord amb les condicions socioeconòmiques dels veïns, però que actualment aquests moviments no afecten només la residència sinó també les activitats econòmiques que es desenvolupen al barri.

La pressió immobiliària hi té un paper clau. Alguns experts afirmen que arriba un moment que determinades zones degradades de la ciutat tenen un potencial econòmic i immobiliari tan gran que inversors, promotors, empreses i fons d'inversió impulsen un procés de gentrificació. Mayorga constata que en els darrers anys s'ha detectat a Barcelona que grans inversors russos o llatinoamericans compren edificis en carrers de vianants, amb comerços i equipaments, ben connectats amb el transport públic, que després destinen a apartaments o habitatges d'ús turístic. Aquest fet converteix les zones en un esquer per a turistes, amb els conflictes que això pot comportar quan un barri experimenta la massificació turística.

«La gentrificació és una taca que es va estenent sobretot si hi ha bones connexions amb el transport públic». Reforça aquesta idea explicant que la plataforma de lloguer d'allotjaments Airbnb comença a oferir llocs d'allotjament no solament al centre de la ciutat sinó també a zones que estan ben connectades amb el centre. «La distància ja no es mesura en metres sinó en temps», explica, i afegeix que algunes empreses ja fan negoci amb aquest procés. Als Estats Units, al Canadà i a Austràlia, entre altres països, ha sorgit una immobiliària en línia, Walk Score, que ajuda els futurs inversors, compradors o nous veïns a buscar indrets que tinguin equipaments, comerç de proximitat, zones de vianants, transport públic... i les avalua en un rànquing de 0 a 100.

Un procés imparable?

Per a mitigar aquest procés Mayorga aposta per impulsar polítiques per a protegir els grups de veïns i activitats que donen identitat als barris, regular el mercat immobiliari, fer promocions públiques d'habitatge, sobretot de lloguer, per als veïns amb menys recursos. «La proposta de l'Ajuntament de Barcelona de fer d'intermediari entre propietaris de pisos buits i persones que busquen pis pot ser una bona mesura per a frenar els desplaçaments d'aquestes persones que viuen de lloguer», afirma.

Al marge d'això, Mayorga considera que caldria fer un seguiment del procés quan ja ha arrelat en un barri mesurant i controlant diferents variables: els percentatges d'espanyols i estrangers i la seva evolució en el temps, de població europea, amb formació universitària, de més grans de quaranta anys i amb un alt poder adquisitiu, de l'índex d'habitatges unipersonals, de les variacions en els preus dels lloguers, de la localització d'activitats productives vinculades al turisme...etc. Aquestes dades poden donar pistes de si un barri tendeix a l'elitització o no. Mayorga ho exemplifica de la manera següent: «L'agrupació en un barri d'un determinat perfil de veí que ronda els quaranta anys, que viu sol o en parella, amb un alt nivell d'estudis i poder adquisitiu, al qual agrada viatjar, establert a la zona fa menys de cinc anys, que menja en un determinat tipus de restaurants... simplifica la vida del barri; l'espai públic i les activitats acaben essent per a negocis o terrasses». «Anticipar-se a aquest procés és clau. La gentrificació és un fenomen que no es pot revertir completament ni controlar al cent per cent, però sí que es pot mitigar» reconeix. Segons l'expert, això es pot aconseguir revisant les pràctiques especulatives del sòl o les immobiliàries i adoptant polítiques que controlin els allotjaments turístics, entre altres mesures.