Un estudi sobre emprenedors confirma la importància del factor personal sobre el cultural per a tenir èxit

La recerca, liderada pel grup de recerca DigiBiz de la UOC, ha analitzat l’experiència de nou emprenedors d’èxit de tres cultures diferents. Els investigadors conclouen que per a entendre el fenomen de l’emprenedoria cal tenir en compte el context cultural i també la trajectòria personal de l’individu. Asseguren que els aspectes culturals són rellevants, però que el més determinant són les qualitats singulars de l’emprenedor ―despert, treballador incansable, singular, brillant...― i la presència de xarxes de suport, que són fonamentals perquè l’emprenedor assoleixi l’èxit.

Hi ha trets inherents a l’emprenedor independentment de la cultura d’origen. Els investigadors insisteixen en aquest punt: «Les trajectòries dels emprenedors tenen trets comuns malgrat la diferència cultural. Són persones singulars, molt despertes i treballadors incansables. Hem trobat que aquest és un discurs comú en les narratives de tots els emprenedors», remarca la investigadora i professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Inma Rodríguez-Ardura, una de les autores de l’estudi «Una perspectiva narrativa de l’emprenedoria internacional: comparem històries dels Estats Units, Espanya i la Xina». Rodríguez-Ardura afegeix que també afegeix que hi ha molts elements de les històries personals dels emprenedors que reforcen aquesta idea.

Les diferències culturals

Els investigadors afirmen que, malgrat que no és determinant, el factor cultural és rellevant per a entendre el fenomen de l’emprenedoria.

Els emprenedors xinesos trien emprendre perquè, amb l’obertura de l’economia del país, veuen aquesta opció com l’única via per a prosperar. De fet, recorda Rodríguez-Ardura, fins fa poc no era una opció ben vista, i prova d’això és que aquests emprenedors no volen que els seus fills ho siguin. El que sovint volen per a ells és que estudiïn en una universitat als Estats Units i esdevinguin professionals d’èxit. L’objectiu de l’emprenedor xinès és deixar empremta i passar a la història deixant un llegat positiu per a les generacions futures.

A l’altre extrem se situen els emprenedors americans, obsessionats pels resultats a curt termini. A diferència del cas espanyol, és una societat que ajuda activament l’emprenedor i on, en molts casos, les històries d’èxit dels emprenedors es continuen ajustant al que coneixem com el somni americà.

Catalans i espanyols estarien en una situació intermèdia. No busquen resultats a curt termini, sinó independència i deixar una herència econòmica als fills. En aquest cas els emprenedors tenen un nivell educatiu molt alt i no provenen de famílies humils, però sí d’entorns en els quals l’esforç i el treball són els valors dominants.

Les dificultats d’emprendre a Espanya

No és cap sorpresa, però una vegada més l’estudi confirma que a Espanya continua essent molt més difícil emprendre que en altres països. En concret, matisa Rodríguez-Ardura, «els emprenedors espanyols tenen moltes dificultats per a ajudar-se de la xarxa», i aquesta és una diferència respecte a la cultura xinesa o nord-americana.

En general, en totes les històries d’emprenedors d’èxit apareixen persones o institucions que ajuden l’emprenedor i es converteixen en fonamentals en el camí cap a l’èxit. Els contactes i la xarxa, doncs, són essencials.

«En els casos d’emprenedors espanyols les xarxes els han ajudat, però, a la vegada, aquestes xarxes sovint han estat origen de problemes: gelosies, incomprensió, desavinences... Aquest punt és un gran desavantatge», lamenta també la investigadora.

Metodologia

«Una perspectiva narrativa de l’emprenedoria internacional: comparem històries dels Estats Units, Espanya i la Xina» és un estudi liderat pel grup de recerca de la UOC DigiBiz, en el qual han participat els investigadors Sean D. Williams (Universitat de Clemson, Estats Units), Gisela Ammetller (UOC), Xiaoli Li (Universitat de Dayton, Estats Units) i Inma Rodríguez-Ardura (UOC).

S’ha analitzat el perfil de nou emprenedors d’èxit: tres d’espanyols, tres de nord-americans i tres de xinesos. Els investigadors han fet servir el mètode de la narrativa; és a dir, deixar-los explicar l’experiència personal d’emprenedoria amb una intervenció mínima dels investigadors.

Una de les particularitats de l’estudi és que no només analitza el context cultural en què es dona l’activitat emprenedora, sinó que es dona la mateixa importància al relat personal dels individus objecte d’estudi. És una fórmula poc habitual en els estudis sobre emprenedoria.

Una altra peculiaritat pel que fa al mètode és que s’ha optat per investigadors de tres cultures diferents per a evitar els biaixos interpretatius inherents a la familiaritat cultural. L’objectiu, en aquest punt, és desmarcar-se de la perspectiva anglosaxona tradicional.