El 58% dels becaris no percep cap remuneració per la seva feina

La majoria treballen gratis malgrat tenir, en ocasions, una càrrega laboral semblant a la dels treballadors en plantilla. A alguns els encomanen tasques ingrates que no tenen res a veure amb la seva formació o els sotmeten a jornades maratonianes per un sou ínfim. Són alguns dels clixés que s'associen als becaris, unes idees que reforcen alguns estudis. El 58% dels alumnes en pràctiques a Espanya no percep cap remuneració, segons l'informe The experience of traineeships in the EU ('L'experiència dels becaris a la Unió Europea'), publicat per la Comissió Europea. Set de cada deu reconeixen tenir una càrrega laboral equivalent a la dels treballadors amb contracte. Només les ganes de guanyar experiència i debutar en el mercat laboral compensen els hàndicaps d'un col·lectiu difícil de xifrar, ja que molts no estan donats d'alta a la Seguretat Social. El 8 de maig se celebra el Dia Internacional del Becari.

A España es calcula que hi ha uns 70.000 becaris. Són els que reben algun tipus de remuneració. La dada exclou la gran bossa d'alumnes en pràctiques que no perceben cap tipus d'ajut econòmic i que no cotitzen a la Seguretat Social, de manera que la xifra d'estudiants que no formen part de cap registre és molt més alta, segons denuncia el sindicat UGT en un informe. Els sindicats i alguns experts reconeixen que la situació laboral d'alguns becaris ha empitjorat amb la crisi, ja que moltes empreses s'han aprofitat d'aquesta mà d'obra més barata i han utilitzat estudiants en pràctiques com a substituts de treballadors per no haver-los de pagar un sou. Es tracta dels «falsos becaris», estudiants que ocupen llocs de treball sense les condicions i drets mínims. «Amb aquesta pràctica es destrueixen llocs de treball reals i es precaritza el mercat laboral», apunta la professora del màster d'Ocupació i Mercat de Treball, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Ana Gálvez. La professora dels Estudis d'Economia i experta en recursos humans de la UOC Gina Aran, afegeix que aquesta manera d'actuar «s'ha notat sobretot en petites empreses que han proliferat en temps de crisi».

Segons l'estudi de la Comissió Europea, per a un 70% dels becaris la remuneració de la seva beca no és suficient per a cobrir les despeses més bàsiques. No obstant això, Aran considera que els diners no són un element decisiu per a un jove que vol posar en pràctica els seus coneixements. «Valoren moltíssim els aprenentatges adquirits en el món laboral real i que allò que han estudiat ho poden anar aplicant», explica. De fet, segons un informe del Consell de la Joventut d'Espanya, el 86,5% assegura que la beca ha estat útil per a trobar feina i el 87,9% diu que durant el període de pràctiques ha après coses útils en l'àmbit professional.

El fet d'encadenar una beca amb una altra no garanteix més possibilitats de trobar feina en un futur, segons constata Gálvez, que sosté que «el gran risc actual és que les beques es converteixin en una de les formes d'explotació del segle XXI». Diu que massa sovint hi ha becaris que denuncien haver estat utilitzats com a treballadors encoberts perquè facin tasques que no els corresponen i en aquest sentit, assegura que «cal evitar ser un etern becari».

Què aprèn el becari?

L'estada a l'empresa que l'estudiant sol realitzar els últims anys d'universitat o un cop acaba la carrera és en moltes ocasions la primera porta d'entrada al mercat laboral. L'alumne adquireix una sèrie de competències que li seran útils per a la incorporació posterior a una feina. Per a Gálvez els aprenentatges que ha d'assolir l'alumne quan completa la seva estada a l'empresa són: adaptabilitat, autonomia sota la direcció d'una altra persona, treball en equip, organització, responsabilitat, iniciativa, capacitat d'aprenentatge i planificació. Aran afegeix també la necessitat de saber-se comunicar, cooperar i col·laborar amb altres treballadors i de saber defensar idees i projectes.

Un guany també per a l'empresa

Al marge dels beneficis fiscals, tenir becaris també aporta un valor afegit a les organitzacions o institucions que els acullen. «Tenen coneixements digitals, una gran capacitat de trobar informació i recursos, són persones molt preparades acadèmicament i habitualment molt motivades», explica Aran. Unes virtuts que ajuden l'empresa en termes d'innovació. «A més, en haver crescut en un món globalitzat són capaços d'expandir els contactes arreu i cooperar amb persones de manera multidisciplinària», afegeix la professora d'Economia de la UOC. L'altre gran benefici –apunta? és que l'empresari pot conèixer i descobrir nous talents al lloc de feina, persones a qui després pot acabar contractant.

L'experta en recursos humans subratlla que hi ha poques empreses que mantenen l'objectiu de crear un professional de futur a menys que tinguin pensat contractar-lo. El comportament de l'empresari amb el becari és molt variat. Segons Aran, hi ha des d'empreses que veuen en el becari un simple recolzament i li assignen tasques amb poc contingut d'aprenentatge (fer fotocòpies, per exemple), fins a unes altres que s'acullen a un conveni i no saben què fer amb el becari i no li presten l'atenció necessària o algunes que sí que tenen clares quines són les funcions del becari, dediquen hores a la seva formació i a l'adquisició de competències que el convertiran en un professional. Segons l'estudi de la Comissió Europea només a un 23% se'ls renova la beca un cop acabades les pràctiques.

Tenir iniciativa puntua alt

La idea sovint estesa que el becari és la persona que porta cafès o fa les fotocòpies té més de mite que realitat. No obstant això, l'experta en recursos humans reconeix que cal posar fre als abusos d'alguns empresaris amb una actitud «proactiva». «Les empreses volen persones que aportin valor afegit i això passa per tenir una actitud brillant i tenir iniciativa», explica. Davant la petició de fer fotocòpies, la professora –que és la tutora de pràctiques de la UOC? aconsella als seus alumnes suggerir o aportar una alternativa a la feina encarregada si aquesta no té res a veure amb allò que han estudiat. «Si es produeixen situacions d'abusos en el desenvolupament de les tasques assignades, ho han de denunciar», afegeix Gálvez. Aquí té un paper clau el tutor, a qui l'estudiant pot consultar tots els dubtes que tingui durant l'estada a l'empresa. Segons l'estudi de la Comissió Europea, només el 79% dels becaris espanyols tenen un tutor o mentor, la xifra més baixa de la UE.