Els bancs centrals s'encomanen a les monedes digitals per frenar els bitcoins

La Comissió Europea debat una proposta que instaria el Banc Central Europeu a fer experiments amb un euro virtual. No és l'única iniciativa d'aquesta mena que es planteja. El Banc d'Anglaterra, el de Suècia o el banc popular xinès també estudien emetre una moneda digital pròpia. Els experts interpreten aquests moviments no solament com una innovació a l'hora de posar fi al paper moneda, sinó també com un intent de competir amb els bitcoins, una moneda que opera per internet i que està en auge. Les noves monedes digitals, però, serien ben diferents del bitcoin, que no solament és un sistema que opera a internet, sinó que és descentralitzat. Així, cal diferenciar les monedes digitals (com un euro digital) de les monedes virtuals (descentralitzades, com els bitcoins).

«El bitcoin és un sistema totalment distribuït sense autoritat central. Totes les monedes proposades que vinguin d'una autoritat central difícilment s'assemblaran al bitcoin. El que volen és una moneda virtual però el BCE no renunciarà a ser qui controla l'emissió d'euros», assegura Jordi Herrera Joancomartí, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Al seu torn, Marc Rocas, investigador del grup de recerca Dimmons (IN3-UOC), descriu el bitcoin així: «És una moneda distribuïda que opera a internet. És a dir, que no la posseeix, emet ni administra cap govern ni institució de cap país». Rocas afegeix que és una moneda les transaccions de la qual són «totalment segures», tenen un «cost minúscul» i «triguen molt poc a portar-se a terme en comparació dels terminis del món financer actual».

Herrera remarca que els bitcoins, la moneda del futur, representen un «canvi d'equilibri de poders», ja que s'apodera els usuaris, que són responsables dels seus diners. Per a Herrera, aquest canvi de paradigma comporta tant avantatges com inconvenients. D'una banda, la part positiva és que «el banc no pot fer un corralito» perquè els diners estan en possessió de la gent. De l'altra, però, adverteix aquest professor de la UOC, «si no els guardes bé (els diners), te'ls poden prendre o els pots perdre».

Una moneda molt volàtil

August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en moneda complementària, apunta que el «bitcoin encara està en un procés de maduració» i, actualment, afegeix, «presenta una gran volatilitat; determinades activitats poden arribar a afectar significativament el preu». Herrera i Rocas també subratllen aquesta volatilitat dels bitcoins, ja que molta gent, veient l'interès creixent per aquest mètode de pagament, se'ls guarda i això n'augmenta el preu. «Avui dia —assegura Herrera— es fa servir poc com a moneda de canvi, per a comprar i vendre, i més com a moneda d'inversió».

Aquest professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC assegura que ara els bitcoins viuen un moment decisiu, ja que presenten alguns problemes tècnics i la manera com es resolguin, assegura, determinarà si viuen un ascens o són eclipsats. «Avui dia el bitcoin processa molt poques transaccions per segon —indica Herrera— i no pot competir amb sistemes com PayPal o Visa. Hi ha diferents propostes sobre la taula per a arreglar això». Si les dificultats tècniques es resolen i la volatilitat baixa perquè el bitcoin es fa servir cada vegada més com a moneda de canvi, els experts li auguren un futur brillant.

Delictes fiscals més difícils

En aquest moment d'ascens, també hi ha qui lamenta que aquesta nova moneda es faci servir també per a delinquir: per a cometre elusió fiscal, finançament irregular i blanqueig de diners. Els experts de la UOC atribueixen aquestes crítiques a la desconfiança i matisen que és més fàcil perseguir el delicte amb bitcoins que no pas en el cas dels euros en efectiu, per exemple. També afirmen que hi ha altres disfuncions o efectes perversos de les monedes més habituals que, amb el bitcoin, no succeeixen.

«S'alerta d'aquests comportaments delictius pel temor que desperta un sistema distribuït sense organismes de control centrals», assenyala Rocas, que afegeix: «La realitat és que les transaccions sobre Blockchain (la tecnologia amb la qual funcionen els bitcoins) són immutables i, per tant, irreversibles; públiques i transparents i, doncs, no anònimes». En aquest sentit, Herrera assegura: «La tecnologia és neutra; una altra cosa són els usos que se'n fan. Els euros també serveixen per a finalitats delictives». Aquest professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació explica que és un sistema més transparent que d'altres perquè totes les transaccions queden registrades —a diferència, per exemple, de pagaments en negre— i, si bé no se sap a qui pertany cada adreça de bitcoins, en alguns casos, si es comet un delicte i se segueix el rastre, es pot arribar a saber qui hi ha al darrere.

Corrons subratlla que el fet que el bitcoin no tingui suport físic «n'impedeix la falsificació» i el fet que no l'hagi emès un organisme central «impedeix els efectes perversos de l'emissió monetària actual en forma de deute bancari». Aquest expert en moneda complementària adverteix que els bitcoins sí que es fan servir en alguns casos per a delictes com el blanqueig de diners o l'elusió fiscal. «Gran part de la solució passaria pel fre en l'emissió no declarada de criptomonedes i per una mínima identificació dels usuaris vinculats a les transaccions dutes a terme», opina aquest professor conferenciant en el proper Congrés de Moneda social i complementària que se celebrarà del 10 de 14 maig a Barcelona.

Les monedes virtuals són el futur

Els experts auguren al bitcoin un futur pròsper. Herrera assenyala que, si els problemes tècnics actuals es resolen amb èxit, el bitcoin «tindrà una capacitat d'utilització molt més àmplia» i els bancs centrals que emeten monedes com el dòlar, la lliura o l'euro hauran de moure fitxa «per no perdre el seu espai econòmic». «En els pròxims anys —pronostica Rocas— veurem un intent de regular l'ús dels bitcoins i altres monedes virtuals. Serà un intent de mantenir-les dins del sistema, i un moviment paral·lel a l'aparició d'una nova economia supranacional basada en una sobirania social i econòmica real dels individus».

Corrons vaticina també un futur que s'encamina a sistemes monetaris virtuals més o menys descentralitzats. «Aquesta descentralització —remarca aquest expert en moneda complementària— permetria apoderar les persones, crear una societat més igualitària i emprar els diners únicament i exclusivament per al que haurien de servir: unitat de compte i mitjà d'intercanvi. Res més lluny de la realitat, en què el sistema monetari actual, associat al deute bancari, genera una sèrie de desigualtats i dependències, i converteix els diners en un objectiu final de qualsevol acció i no pas en un instrument neutre».