El professor universitari considera l'ensenyament en línia participatiu i ràpid

La docència en línia ha anat guanyant adeptes, el nombre d’universitaris virtuals ha passat d’un 9% el 2000 al 15% els 2016 i són molts els professors universitaris que fan classes a les aules virtuals. La recerca La identitat del professor com a docent virtual: rols, enfocaments i sentiments, dirigida per Antoni Badia, Julio Meneses i Consuelo García, professors de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, aprofundeix en la tasca educativa d’aquests professionals, que valoren l’ensenyament en línia «participatiu», «ràpid» i «positiu».

L’estudi, que es va començar cap a final del 2011, analitza les respostes de 965 professors que combinen la docència presencial i la virtual. L’informe gira entorn de tres àmbits: els sentiments vinculats a aquesta modalitat, els rols i l’enfocament de la seva docència. Dels entrevistats, un 56% són homes i un 44% dones, gairebé la meitat té una experiència com a docent virtual d’un mínim de tres anys i més del 50% hi té una dedicació, almenys, de mitja jornada.

En l’apartat dels sentiments, els professors valoren molt l’ensenyament en línia, amb una puntuació mitjana de 5,71 sobre 7. En relació amb la dinàmica -els ritmes d’interacció, les possibilitats que ofereix aquest tipus de docència-, la puntuació és de 5,11 punts. «Es considera que té un funcionament participatiu i un ritme ràpid», apunta Badia. L’últim aspecte que s’analitza és el confort d’aquest ensenyament -estressant, tranquil, tens, relaxat-, que es puntua de mitjana amb un 4,34 sobre 7.   

Els rols dels docents virtuals i dels presencials són diferents

En l’anàlisi dels rols s’estudia quines tasques han de fer i quines no els docents. «S’aprofundeix en com encaren la docència universitària», afegeix Badia.

El rol més important és l’avaluació de l’aprenentatge, que es puntua amb 4,44 punts sobre 5: «corregir, resoldre preguntes, avaluar activitats individuals i grupals, entre altres tasques», exemplifica Badia. El disseny de la docència, el que estableix objectius i competències, selecciona i dissenya continguts i activitats es situa en segona posició amb 4,34 punts. Finalment, la gestió de les interaccions entre professors i estudiants i dels mateixos estudiants, que inclou gestionar conflictes entre els membres d’un grup de treball, millorar les relacions o promoure el compromís mutu dels estudiants, es situa en un tercer lloc (3,52).

«Es constaten diferències molt importants en els rols dels docents virtuals i els presencials», afirma Badia. Hi ha rols que apareixen en la modalitat virtual que habitualment no apareixen en la docència presencial, com ara el disseny de la metodologia de l’aprenentatge (dissenyar activitats, treballs, etc.). «Un professor virtual necessita tenir les classes molt més pautades que no pas un docent presencial», matisa Badia.  Els altres rols docents que agafen més força en la modalitat virtual són l’avaluació dels aprenentatges dels estudiants i l’orientació en l’ús de la tecnologia.

Com enfoquen la tasca educativa?

«En l’enfocament que fa el professor sí que hi ha una similitud entre l’ensenyament presencial i el virtual», diu Badia. El disseny de les activitats d’aprenentatge o l’avaluació de si els estudiants apliquen les seves habilitats per a aprendre o no les apliquen és l’enfocament més valorat (4,30 sobre 5). Aquest expert alerta que aquesta puntuació hauria d’ajudar a trencar el tòpic que l’ensenyament virtual es basa en l’autoaprenentatge.

L’adquisició de continguts es situa en segon lloc (3,67) i l’aprenentatge col·laboratiu -com participen en grups virtuals o com es poden millorar les activitats d’interacció-, en tercera posició, amb una puntuació de 3,65. Davant dels resultats d’aquest estudi, aquests experts proposen millorar la formació del professorat virtual en aspectes com l’aprenentatge, l’avaluació o els recursos d’interacció social. Alhora aposten per innovacions tecnològiques de suport al professor.