Desmotivació, estrès i mal de cap, efectes sobre els nens que dormen poc

Els nens de fins a 14 anys dormen una mitjana de 9,8 hores diàries, segons dades de l’última Enquesta nacional de salut (2012), publicada pel Ministeri de Sanitat. La xifra no arriba al mínim que recomana el mateix Ministeri, que és de 10 hores al dia. De fet, segons el director de l’Institut d’Investigacions del Son, el doctor Diego García Borreguero, des del 1985 s’ha endarrerit 30 minuts l’hora d’anar a dormir dels nens. Aquesta falta de temps de descans pot tenir conseqüències psicològiques i neurològiques entre els més petits que afecten sobretot el rendiment escolar. El neurocientífic i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Diego Redolar, i la doctora en Psicologia del centre GRAT i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Educació de la UOC Amàlia Gordóvil, les analitzen amb motiu del Dia Mundial del Son, que se celebra el divendres 17 de març.

«El son és clau per funcions fisiològiques i psicològiques com el creixement, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria. La seva importància en aquestes funcions està demostrada ja en nadons», apunta Redolar. Gordóvil recorda que es va fer un experiment amb ratolins que consistia a no deixar-los descansar. «Tots els animals van morir», deixa clar. En aquest sentit Redolar afirma que si de manera crònica no es dorm bé, el sistema nerviós del nen pot arribar a no funcionar correctament. El neurocientífic, però, també deixa clar que patologies com l’insomni afecten, bàsicament, les persones adultes.

El perill d’entrar en un cercle viciós

El més comú entre els nens és que no dormin les hores recomanades i pateixin efectes psicològics com ara la falta de concentració: «El cansament no permet que les funcions cerebrals funcionin d’una manera òptima, això pot produir una hipofuncionalitat cerebral, que és molt similar a la que apareix en un estat de somnolència», explica Gordóvil.

Aquesta manca de concentració repercuteix negativament en el dia a dia del menor perquè no pot fer front a les activitats diàries escolars. Si aquest cansament es manté en el temps –apunta la psicòloga‒ el nen pot entrar en un «cercle viciós»: que no es concentri, que no participi a classe, que no estigui atent, que tregui males notes... «Tot plegat el pot portar a la desmotivació», diu Gordóvil. Una altra conseqüència de no dormir prou és tenir dificultats de memòria generades per l’estrès. «La falta de son genera estats d’estrès, que venen donats per no poder fer front d’una manera òptima a les demandes que ens fan, sigui a l’escola o a la feina», explica la psicòloga. Diversos estudis apunten que quan s’entra en aquest estat es produeixen faltes de memòria que poden repercutir en els estudis i es converteixen en «factors de manteniment del cercle viciós».

A banda de les repercussions psicològiques, patir son afavoreix l’excés de pes o a simptomatologies neurològiques com tenir mal de cap. «Aquesta simptomatologia pot produir que el nen no vulgui anar a l’escola i s’estigui davant de l’inici d’un absentisme escolar que, si no es para a temps, es pot complicar», matisa Gordóvil. La clau per a evitar-ho, hi coincideixen els experts, la tenen els pares, que han de ser els que han de «posar límits» i fer complir uns hàbits saludables als fills.

Segons Redolar, el més aconsellable és que just abans d’anar a dormir el nen faci una activitat per «sincronitzar el funcionament el sistema nerviós» i així facilitar el son. Una de les activitats que recomana l’expert és la lectura. «S’ha de fer, però fora del llit i, després, anar a dormir», explica. Altres hàbits que faciliten el son segons el Ministeri de Sanitat són: seguir la mateixa rutina tant durant el dia com la nit; controlar que els programes de televisió, els videojocs i l’ús del mòbil siguin adequats per a l’edat que té el nen; disposar d’un ambient adequat per a dormir (sense soroll ni llums i amb temperatura agradable); evitar llargues migdiades en hores pròximes a l’hora de dormir o evitar menjars i begudes estimulants com refrescos amb gas o xocolata. «Un bon aliment és un got de llet calenta que, entre d’altres coses, porta una substància que es diu triptòfan i que s’ha demostrat que pot modular la qualitat i duració de la son», conclou Redolar.