«Si a un nen amb dificultats li fem fer un treball intensiu, el grau de millora serà molt més alt que si ens esperem a edats posteriors»

 

Llorenç Andreu Barrachina és professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i director de programa del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, el màster de la UOC amb més estudiants matriculats. Com a investigador, forma part del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL-UB/UOC), que va ser pioner mundial en l'aplicació del registre dels moviments oculars per a estudiar el processament del llenguatge en infants amb trastorns del llenguatge.

 

Llorenç Andreu Barrachina és professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i director de programa del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, el màster de la UOC amb més estudiants matriculats. Com a investigador, forma part del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL-UB/UOC), que va ser pioner mundial en l'aplicació del registre dels moviments oculars per a estudiar el processament del llenguatge en infants amb trastorns del llenguatge.

A l'escola es treballa el llenguatge en tres modalitats: l'expressió oral, la lectura i l'escriptura. En el llenguatge oral, el principal trastorn és el trastorn específic del llenguatge (TEL), que afecta un 7% dels infants. Aquests infants, sense cap causa que ho expliqui (no tenen cap pèrdua auditiva ni cap discapacitat intel·lectual, etc.), no aprenen el llenguatge com els altres. Són nens i nenes que tenen problemes greus per a poder-se expressar quan parlen i per a poder comprendre quan escolten les persones que els envolten. Si parlem de la lectura, la dislèxia és el trastorn més significatiu. Estudis que s'han fet a Espanya afirmen que entorn del 5% de la població infantil té dislèxia. Aquest trastorn afecta l'automatització de la lectura. Quan tu llegeixes, transformes grafies en sons, però aquest procés, que per a nosaltres és molt senzill, ells no l'automatitzen i, per tant, els costa molt llegir. Són molt lents llegint, consumeixen molts recursos atencionals fent aquesta descodificació i tenen problemes de comprensió i d'ortografia.

El trastorn és la disgrafia i sovint va associada a la dislèxia. Moltes vegades quan tens problemes d'escriptura també en tens de lectura. Aquí venim d'una tradició que separava disgrafia i disortografia. La disgrafia era el problema motriu del traç mentre que la disortografia es manifesta en els problemes ortogràfics. Ara es valoren moltes més coses, com l'organització del discurs i els mecanismes de cohesió, i totes les dificultats en l'àmbit que sigui s'inclouen dins la disgrafia.

Sí, i tant! El cervell és plàstic. Treballant es pot millorar la part en què hi ha una dificultat. Evidentment, una persona que no presenta cap dificultat té més mal·leabilitat, i una persona que en presenta, en té menys. Però si a una persona amb dificultats li fem fer un treball intensiu, el benefici o el grau de millora serà molt més alt que si ens esperem a edats posteriors. I això és el que passa. Els infants amb TEL són parlants tardans, que aprenen a parlar entorn dels dos anys, mentre que les primeres paraules en els infants normals apareixen entorn de l'any. Què passa? Doncs que moltes vegades els pares els porten al pediatra i aquest els diu (això és una generalització, és clar): «Escolteu, no us preocupeu, ja evolucionarà». Llavors comencen l'educació infantil, a tres anys, i els mestres diuen –i que consti que jo sóc mestre i ho he fet–: «Esperem-nos a quatre, a veure què». I a quatre anys, a meitat de curs, els comencem a avaluar i els acabem donant atenció logopèdica a cinc anys. Aquest és un patró bastant freqüent. Comencem a cinc anys i a sis ja van a primària i la importància aleshores se centra en el llenguatge escrit. I, si no treballem de manera intensiva el llenguatge oral, tindrem dificultats amb el llenguatge escrit. I aquest és un itinerari molt habitual.

Quan parlem de dificultats d'aprenentatge, el concepte que es recull en la literatura científica es refereix a problemes en l'aprenentatge escolar. Fonamentalment són la dislèxia, la disgrafia i la discalcúlia. És a dir, dificultats en l'aprenentatge de la lectura, de l'escriptura i de les matemàtiques. Però hi ha autors que també hi inclouen totes les dificultats escolars derivades de trastorns de desenvolupament (autisme, TDAH, discapacitat intel·lectual, etc.). Nosaltres també toquem aquests trastorns en el màster i els veiem des del punt de vista de l'afectació que tenen en els aprenentatges escolars.

Hi ha trastorns en els quals la incidència augmenta. Per exemple, en l'autisme s'ha demostrat que ha augmentat. El que no és clar són les causes. Hi ha hipòtesis que apunten a la contaminació ambiental i a la contaminació que ens arriba pels aliments. Tanmateix, això no està comprovat científicament. Però el que és clar és que l'estampa típica de moltes llars, amb els pares mirant el mòbil i els fills amb la tauleta, no beneficia. No dic que apareguin problemes, però un infant aprèn a desenvolupar el seu llenguatge mitjançant la interacció amb l'adult. Si no ens prenem aquest temps per a conversar o interactuar, el procés d'evolució d'un infant que té problemes serà més lent. D'altra banda, el ritme de vida i el nivell d'estrès de la societat, a causa dels quals moltes vegades s'arriba a casa a les nou del vespre quan el fill ja dorm, no ajuden a prevenir els trastorns.

Penso que hi havia una necessitat formativa en la societat i l'hem cobert. Justament el que ha de fer un màster és especialitzar en un àmbit que tingui demanda. I nosaltres hem trobat un àmbit en què hi havia molta mancança formativa. El que preocupa més un mestre quan és a escola és que els seus alumnes aprenguin. I, evidentment, els que tenen més dificultats són els que l'han de preocupar més. Tot el que fas perquè aprenguin els infants que tenen dificultats també és beneficiós per als que aprenen de manera regular. És a dir, si millores la manera com ensenyes els infants que tenen dificultats, també milloraràs la manera d'ensenyar els que no en tenen. A més a més, el fet que el màster sigui virtual també ha afavorit molt que tinguem un gran nombre de matrícules; però no ens esperàvem aquesta quantitat d'estudiants. La veritat és que va ser una sorpresa.

«El gran avantatge que tenim és un model que conjuga coneixements acadèmics i pràctics.»

Oferir una formació de qualitat. En aquest sentit, he de donar les gràcies a molta gent: a un excel·lent equip de professors responsables d'assignatura, a l'equip de tutors (que és fabulós!) i a uns professors col·laboradors extraordinaris. És un repte molt important perquè tenim un volum d'estudiants molt gran. Hem tingut un gran creixement. El 2012-2013 vam començar el primer curs amb gairebé dos-cents estudiants, i ara en tenim 2.200. I aquest increment s'ha produït en quatre semestres. Això fa que s'hagin hagut de fer moltes contractacions i que tots fem un gran esforç.

Sempre que parlo del màster dic que el gran avantatge que tenim –i això no és exclusiu del màster, sinó que es produeix gràcies al sistema de la UOC– és un model que conjuga coneixements acadèmics (de professors responsables d'assignatura provinents de l'acadèmia) i pràctics (de professors col·laboradors vinculats al món professional). I, en aquest sentit, un dels avantatges és l'articulació entre l'acadèmia (els materials són dissenyats amb rigor acadèmic i són actualitzats i rellevants) i el món pràctic (la persona que planteja les activitats, que dona el retorn personalitzat als estudiants i que els avalua és un professional del sector). Aquesta articulació entre teoria i pràctica és un plus respecte a fer aquest màster en una universitat presencial, perquè allí, generalment, qui imparteix classes en els màsters són acadèmics. També penso que vam trobar un àmbit –l'educatiu– en el qual mancava molta formació, per això la majoria dels nostres estudiants són mestres. I, finalment, hem creat molts materials innovadors i multiformat.

Nosaltres fem recerca sobre el trastorn específic del llenguatge (TEL) i vam ser els primers a fer servir una metodologia del registre dels moviments oculars (eyetracking) en l'estudi de la comprensió i la producció del llenguatge en infants amb TEL. Aquesta metodologia permet analitzar la comprensió del llenguatge en temps real. Situem els infants davant d'una pantalla d'ordinador que té un dispositiu que registra el que miren mentre escolten frases o narracions associades. Això ens permet analitzar de quina manera comprenen i determinar si els errors són de comprensió o de producció.