Els experts aconsellen no saturar els nens amb activitats aquest Nadal

A pocs dies de l'inici de les vacances de Nadal, molts pares miren com poden ocupar la gran quantitat d'hores lliures que tindran els seus fills per no haver de sentir la frase temuda «mama, m'avorreixo». Són dies d'excés d'oferta cultural adreçada a tot tipus de públics, però els experts aposten més per la qualitat que no pas la quantitat. «El Nadal és una època de molts estímuls —el patge reial, el tió, els Reis, els regals... Són setmanes d'emocions intenses, per tant, afegir més inputs és arriscat perquè sobreexcita els infants», explica la professora dels Estudis de Psicologia i Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en emocions Mireia Cabero, que suggereix als pares que dediquin «temps» a gaudir o jugar amb els seus fills. «Quan els duem a fer alguna activitat els traiem una oportunitat, que és fer coses junts, com ara cantar, abraçar-nos, fer un trencaclosques a casa o muntar les joguines que els han portat els Reis, i aquesta estona que passen amb el pare o la mare és la que els omple més», afirma Cabero. A més, afegeix que es tracta de «buscar un equilibri» entre les activitats d'agenda i el temps dedicat als fills.

El consum cultural pot començar als dos anys

Davant l'allau de propostes culturals adreçades als infants aquests dies, hom es pregunta quina és l'edat idònia per a començar a gaudir d'un espectacle de teatre, circ o dansa. Segons l'experta cultural i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Alba Colombo, «qualsevol moment és bo per a consumir cultura, sempre que l'espectacle sigui adaptat a l'edat de l'espectador». Normalment, però, segons els experts, els 2 o 3 anys són l'edat òptima per a començar a assistir a aquests espectacles, si bé aquestes propostes han de complir una sèrie de requisits per a captar «l'atenció visual i auditiva» dels nens. «Han de tenir una durada curta (mitja hora o tres quarts d'hora), han d'anar acompanyats de molta música i els personatges que hi apareguin han de ser grossos i de colors vistosos», explica Cabero. El que no és permès en aquest tipus d'espectacles —continua la psicòloga— són els elements que «activin en excés el sistema nerviós» de l'infant, com ara personatges molt estridents o espantosos. Sobre la moda de crear espectacles adreçats específicament a nadons, els experts asseguren que contribueixen a estimular el petit auditivament o visualment. No obstant això, Cabero reconeix que l'estimulació que perceben amb aquest tipus d'espectacles també es pot aconseguir des de casa «a un cost zero».

Relació entre consumir cultura de petits i fer-ho a l'edat adulta

Colombo defensa que la participació en actes culturals a edats molt primerenques facilita que continuïn essent consumidors de cultura a l'edat adulta. «Es desperta l'interès dels infants des de ben petits i això genera el públic del futur», remarca. De tota manera, segons els estudis publicats sobre consums culturals, encara hi ha molt de marge de millora. En concret, el darrer estudi de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya conclou que el 60% dels catalans majors de 14 anys no va visitar cap exposició l'any 2015. D'altra banda, l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a España del Ministeri de Cultura dels anys 2014-2015 indica que només un 23% va anar al teatre; un 7% va assistir a algun espectacle de dansa i un 7,7% va anar a veure circ. Un altre estudi de la Comissió Europea sobre la participació i l'accés a la cultura als estats membres de la Unió Europea donava algunes claus per a entendre per què els adults no són assidus a aquesta mena d'espectacles. En el cas del teatre, per exemple, un 33% dels espanyols assegurava que no hi anava per manca d'interès i un 31%, pel preu elevat de l'entrada.

Pares i mestres, generadors de curiositat

Les expertes reconeixen que l'assistència d'infants a aquest tipus d'espectacles depèn molt dels hàbits culturals dels pares i subratllen que el contingut del que van a veure no ha d'estar vinculat necessàriament al centre d'interès dels infants o dels joves. «Hem de motivar i incentivar que tinguin interès i curiositat per coses que pensem que són importants, no solament per allò que els agrada», explica Colombo. I aquí els pares, però també els professors, tenen un paper important. «La motivació en les persones té relació amb el que els desperta emoció, tant si és positiva com negativa. Es tracta de generar un discurs que els emocioni, que els desperti l'interès», afegeix Cabero.

Avorrir-se no és dolent

L'avorriment forma part de la vida dels infants i dels adults. Durant aquests dies de festa és possible que el nen tingui aquesta sensació en algun moment. «Està bé que es trobin en aquesta situació perquè així busquen recursos i mecanismes propis per a sortir-ne», explica la psicòloga Mireia Cabero, que insta els pares a deixar que els nens experimentin per si sols amb aquesta sensació.