Els nadius digitals, els més vulnerables als jocs d'atzar en línia

Home d’entre 26 i 45 anys que es gasta, de mitjana, 322 euros principalment en apostes esportives. És el perfil majoritari del jugador en línia, una tipologia de joc d’atzar clarament a l’alça a Espanya segons l’última anàlisi publicada per la Direcció General d’Ordenació del Joc. Durant l’any 2015 van participar en aquests jocs, almenys una vegada, més de 985.000 persones, un 19,6% més que l’any anterior, i les quantitats jugades van superar els 8.500 milions d’euros, un 30% més que el 2014. Xifres realment atordidores per a un negoci que, any rere any, va guanyant adeptes a Espanya. Cada mes apareixen 40.645 jugadors nous.

Els joves, pel seu fàcil maneig de les noves tecnologies, es converteixen, segons els experts, en «el principal esquer» per a una modalitat de joc a la qual es dóna publicitat a tort i a dret en els seus canals de consum principals, com la televisió, la ràdio, la premsa, les xarxes socials o fins i tot en les samarretes dels ídols esportius. El psicòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC José Ramon Ubieto atribueix la vulnerabilitat dels joves a aquests jocs d’atzar a diversos motius, com «l’accessibilitat, ja que hi poden jugar les vint-i-quatre hores del dia i des de qualsevol dispositiu; la immediatesa, la possibilitat que els ofereix la xarxa d’apostar poques sumes de diners, l’anonimat i la publicitat constant» a la qual són sotmesos.

Les escurabutxaques concentren les consultes d’unitats especialitzades

Aquesta constant exposició al joc i les noves tecnologies implica, tanmateix, que el jove acabi desenvolupant abans ludopatia? Ubieto explica que aproximadament el 90% de les consultes de les unitats de ludopatia estan relacionades amb l’ús de les màquines escurabutxaques i que només el 10% tenen relació amb el joc en línia. «El consum dels joves no implica necessàriament ludopatia; de fet, només una petita part acabarà tenint el problema», explica.

Però el fàcil accés dels joves a les noves tecnologies des d’edats molt primerenques sí que predisposa que puguin desenvolupar conductes de risc molt abans. Un estudi elaborat per investigadors del grup de recerca en psiquiatria i salut mental de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) demostra que el joc patològic està associat a l’edat del pacient. Així, l’estudi associa els joves amb una edat més precoç a una severitat de la conducta més elevada. Una situació, constata l’estudi, motivada per l’auge del joc a internet.

La falsa percepció que les apostes no són addictives

L’encara escassa xifra de persones enganxades als jocs en línia que són ateses a les unitats de ludopatia pot tenir relació també amb la percepció que la població té del joc. Segons un estudi sobre prevalença, comportament i característiques dels usuaris de jocs d’atzar d’Espanya, el 76% de la població considera com a addictives les màquines escurabutxaques; un 49,5% també considera el bingo un joc addictiu; un 47,1%, el casino, i només un 22,7%, el pòquer en línia. L’estudi no diu res sobre les apostes esportives, el joc més demanat pels jugadors l’últim any. Ubieto argumenta la falsa associació d’idees que fa la societat en general amb aquesta tipologia de joc en identificar esport d’alt rendiment amb èxit personal i social. En altres paraules, es vincula aquest tipus de joc a l’èxit i no a la degradació, com passa amb altres addiccions com l’alcoholisme o la drogoaddicció. «Els joves assumeixen aquesta associació», explica.

Segons Ubieto, no només hi ha «una clara relació» entre l’accés a noves tecnologies i l’augment del joc en línia, sinó també amb altres consums que ofereix la xarxa. Un informe de l’ONU de l’any 2015 alerta que el sector de població que fa un consum més elevat de pornografia en línia a tot el món és el dels adolescents i joves d’entre 12 i 17 anys.

Senyals d’alerta i factors per a acabar enganxat al joc

Per al psicòleg clínic i professor de la UOC, és la suma de diverses conductes la que pot fer sospitar que un jugador pateix una patologia. Ubieto enumera «la preocupació constant i excessiva pels diners, les mentides sobre l’ús d’internet i la procedència dels diners i els canvis constants d’humor. Quan guanyen estan eufòrics, però l’endemà poden perdre i sentir-se irats, depressius o colèrics», explica el professor, que afegeix la «pràctica regular» com un altre argument que pot fer sospitar les persones que conviuen amb una persona addicta al joc. En el cas dels més joves, els pares poden sospitar que el seu fill hi està enganxat si detecten una baixada del rendiment acadèmic. «El joc els absorbeix tota la seva energia i interessos», explica l’expert de la UOC.

El desig d’autonomia dels joves i de no dependre econòmicament dels pares i la necessitat d’experimentar noves sensacions són dos dels factors que poden contribuir que el jove acabi enganxat a internet. Ubieto remarca també la «popularitat» del jove que guanya diners. «Si té diners, pot canviar de mòbil, comprar-se roba, convidar els seus amics…, i això li dóna molta popularitat», conclou.