Com es pot entrenar l'esperit crític dels nadius digitals

Què és el que falla per què aquests nadius digitals siguin capaços de publicar un comentari a Facebook, una foto a Instagram o un vídeo a Snapchat i, en canvi, no es qüestionin la veracitat de les informacions de les xarxes? El professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Guillermo Bautista, i el dels Estudis d’Arts i Humanitats, Miquel Seguró, ho analitzen.

En un dels exercicis de l’estudi es veia una fotografia distorsionada d’unes margarides, que portava per títol «Flors nuclears de Fukushima». Un 40% dels joves es va creure la informació sense preguntar-se per la font ni la localització de la imatge, i només un 20% la va posar en dubte. «Perquè això no passi cal treballar la competència que ajudi els joves a diferenciar quines notícies són fiables i quines no ho són», apunta Bautista.

El pedagog admet que és impossible comprovar la veracitat de tota la informació que arriba per les xarxes o els mitjans de comunicació. «El que cal és acostumar-nos a relativitzar-la i, si en volem fer ús, anar a la font original, mirar quan s’ha publicat, esbrinar el context, saber si se citen fonts bibliogràfiques...», detalla. Una opinió que comparteix Seguró, que afegeix que davant de l’allau de notícies, hi ha d’haver un «escepticisme constant».

«Tenim molta necessitat de simplificar»

Però els joves, i també els adults, estan preparats per a activar aquest esperit crític? «Ser conscients que ens trobem en l’era la postveritat és ja una oportunitat per a dir obertament que hi ha coses a les xarxes socials o als mitjans de comunicació que no són veritat», apunta Seguró. En aquest sentit, l’expert recorda que fa 25 anys ningú no qüestionava la veracitat dels mitjans de comunicació. «Sigui com sigui s’ha d’ensenyar els estudiants a ser crítics i autònoms en la recerca. Ens estem acostumant al fet que en 140 caràcters s’han de dir coses, que Facebook és la nostra manera de relacionar-nos amb el món i que amb les emoticones podem expressar emocions... tenim massa pressa i massa necessitat de simplificar», critica.

La manera d’aconseguir-ho, segons Bautista, és potenciar, a banda de la competència de la veracitat de les fonts, la competència digital durant l’etapa educativa. «Sovint a classe es demana als nens que portin una notícia per a treballar-la, però no se’ls ‘ensenya com detectar si és fiable o no». Segons el pedagog, aquest treball s’ha de fer sobretot a secundària, que és l’etapa en què els joves ja poden participar legalment en les xarxes socials. Els professors, però, estan preparats per a treballar-ho? «Hi ha una part del professorat que no sap participar en la xarxa ni gestionar-ne la informació, per tant és difícil que ensenyi com fer-ho als estudiants», puntualitza Bautista.

Facebook i Twitter ja han anunciat que començaran la seva batalla particular per a combatre les notícies falses, que han tingut un paper clau en les campanyes del Brexit o les eleccions nord-americanes. De fet, Facebook va ser acusat d’haver ajudat Trump a guanyar les eleccions per les falsedats publicades en la seva xarxa. Segons BuzzFeed, el 38% del total de missatges de la campanya que el candidat va publicar en aquesta xarxa eren mentides; de la mateixa manera, les informacions falses de la candidata Hillary Clinton representaven el 20%. Un estudi de la Universitat del Sud-est de Califòrnia alerta que el contingut negatiu viatja més ràpid per les xarxes socials que el positiu. Els tuits negatius es repiulen a un ritme 2,5 vegades superior que els positius.

«El gran error és pensar que el fet que una informació sigui a internet ja és sinònim de qualitat i que, per tant, té certa validesa i es pot fer circular com si fos fiable», puntualitza Seguró. El filòsof es mostra crític amb el significat de postveritat, que ha estat escollida paraula de l’any pel diccionari d’Oxford: «No entenc per què en comptes d’usar aquest terme no s’utilitza directament falsedat, perquè les coses o són veritat o no ho són», conclou.