El multitasking, un risc per a la productivitat del treball

«Enfrontar-se a projectes diferents o a tasques múltiples paral·lelament pot tenir efectes negatius», afirma Pilar Ficapal, experta en organització del treball i recursos humans de la UOC. La intensitat i la sobrecàrrega cognitiva o les interrupcions en la realització d'una tasca concreta «poden fer caure la concentració, convertir-se en una font d'estrès i dificultar la creativitat i l'eficàcia professional». «La multitasca pot portar a adoptar conductes inadequades en l'organització del temps i a ser reactius davant les circumstàncies que ens envolten, perquè no hi ha res planificat», afegeix.

Ara bé, com explica Mar Sabadell, experta en prevenció de riscos laborals de la UOC, la influencia en el rendiment depèn de la modalitat de tasques que concorren en el multitasking. “Els nivells d'activació cerebral no són els mateixos quan la tasca respon a estímuls tàctics o a senyals visuals o auditives. La multitasca serà menys efectiva quan les tasques comparteixen modalitat, de manera que parlar i escoltar al mateix temps és menys efectiu que escoltar una informació i completar un informe", assegura.

En les organitzacions flexibles, la multitasca pot generar rendiments millors

«Cal tenir en compte tot el conjunt de característiques organitzatives, estratègiques i culturals de les empreses en les quals es valora la capacitat per a la multitasca», adverteix Ficapal. Tot i que la recerca, en aquest sentit, encara és incipient, en les empreses més obertes, innovadores i flexibles, que organitzen i gestionen els recursos humans tenint en compte els resultats dels projectes i la polivalència dels treballadors, «la multitasca té més possibilitats de generar rendiments millors que a les empreses amb unes estructures més rígides i tradicionals», remarca.

Els supertasques (supertaskers), una espècie a part

«Hi ha persones a les quals no afecta de la mateixa manera la multitasca i que són molt bones fent dues tasques o més alhora: són les anomenades supertaskers», explica el neurocientífic de la UOC. Una recerca liderada per Nathan Medeiros-Ward (2015) ha demostrat que els supertasques es caracteritzen pel fet de sumar de manera més eficient dues regions de l'escorça cerebral, l'escorça cingulada anterior i l'escorça prefrontal, en comparació dels altres participants de l'estudi.

Els millennials: nadius digitals amb facilitat multitasca

En els millennials (grup d'edat de 18 a 34 anys) s'ha posat en relleu la seva capacitat de multitasca. «Disposen de competències tècniques, metodològiques, socials i digitals pel seu contacte permanent amb les diferents formes de tecnologia i de comunicació, cosa que els ha proporcionat aquesta capacitat i un aprenentatge en la simultaneïtat de diferents tasques», afirma Ficapal.

Redolar explica que el funcionament de les xarxes neuronals del cervell és diferent entre els nadius digitals, molts d'ells millennials, i els que no ho són. «Aquests darrers estan acostumats a treballar de manera lineal, una cosa després de l'altra, i en canvi els mil·lennistes ho fan de manera paral·lela sense provocar-los tant estrès. Són dues maneres diferents de treballar i de processar la informació», aclareix.

Però, la societat tendeix en general a treballar de manera paral·lela i cal anar-se preparant en aquest sentit. Ficapal explica que la capacitat per a afrontar aquest nou escenari està vinculada “amb la voluntat i amb la disposició de millorar l'ocupabilitat a través del desenvolupament de noves competències, de la capacitat d'anticipació i adaptació als canvis, i de la flexibilitat personal".

Com es poden combatre els efectes negatius de la multitasca

El 98% dels professionals d'arreu del món dedica una part del temps a la multitasca, segons un estudi d'Accenture, i un terç confessa que les distraccions contínues li fa disminuir la capacitat de concentració i la qualitat del treball. «Per a combatre-ho, és aconsellable que els professionals facin pauses d'entre cinc i deu minuts cada hora o cada hora i mitja», explica el neurocientífic. A banda de la pausa, que és crítica, «la cafeïna i el sucre, amb una dosi adequada, també poden ajudar».

Per a reduir els efectes negatius de la multitasca, Ficapal explica que cal crear les condicions de treball perquè les tasques es duguin a terme en un context de treball de qualitat. «Els ocupadors han de ser capaços d'identificar les habilitats dels treballadors i els requeriments concrets de l'entorn on s'ha d'actuar, i aprofitar el potencial de les persones amb aquesta capacitat per a plantejar-los projectes amb objectius assolibles, que els permetin posar en pràctica una varietat significativa d'habilitats i facilitin el seu benestar emocional. Aquest fet pot donar resultats favorables quant a l'atracció i la retenció dels individus a l'organització i reduir la rotació laboral.»

Atès que moltes tasques alhora poden provocar un cansament mental addicional (estrès, ansietat, etc.), Pere Vidal, professor de Dret laboral de la UOC, explica que aquestes situacions requereixen «una avaluació dels riscos psicosocials dels treballadors designats per a aquestes feines». En alguns convenis col·lectius s'estableix una política de descansos específica per raons de seguretat i salut. Els més estesos són els relacionats amb les pantalles de visualització (evitar problemes visuals, problemes musculars, fatiga mental, etc.). L'exemple més conegut, en aquest escenari, és el Conveni col·lectiu d'àmbit estatal del sector de l'atenció multicanal (contact center; abans telemarketing), que diu que «el personal d'operacions que porti a terme l'activitat en pantalles de visualització de dades, ha de tenir una pausa de cinc minuts per cada hora de treball efectiu».