Dona i discapacitada: doble discriminació

Vanessa Fuentes es desplaça amb una cadira de rodes elèctrica, necessita ajuda per a les tasques bàsiques com vestir-se, menjar o anar al bany, i té dificultat per a vocalitzar. Fins als 18 anys va estudiar en una escola d'educació especial i després de treure's el graduat escolar va optar per ampliar la seva formació en centres ordinaris. Primer va cursar un cicle formatiu de grau superior d'integració social i després la llicenciatura de Psicologia i una especialització en formador de formadors. Actualment cursa el màster universitari d'Educació i TIC (e-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «El meu somni i la meva obstinació sempre van ser estudiar més i més, encara que mai no vaig pensar que arribaria tan lluny», reconeix aquesta dona que va néixer amb paràlisi cerebral, tot i que manté intacta la seva capacitat intel·lectual.

Vanessa és una rara avis en el sistema universitari català i espanyol. Només entre el 5% i 6% de les persones amb discapacitat tenen estudis universitaris a Espanya i, tot i que la majoria d'universitats incorporen en major o menor grau programes d'atenció envers aquest col·lectiu, la xifra encara és lluny de l'estratègia europea que fixa un 40% per a l'any 2020, segons la Fundació Once. A les universitats catalanes, durant el curs passat hi estudiaven un total de 2.746 persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, xifra que representa aproximadament l'1,3% del total de població universitària, segons dades del Consell Interuniversitari de Catalunya. La UOC és la primera universitat catalana en nombre d'estudiants amb discapacitat (concentra un terç del total) i la tercera a Espanya.

Si es posa el focus en el perfil d'estudiants, s'observen diferències poc significatives en el nombre d'homes i dones a les aules universitàries. No obstant això, les xifres de contractació manifesten un clar predomini masculí. El 2014, segons dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal, de les 243.067 persones amb discapacitat que estaven contractades, un 61% eren homes i el 39% restant, dones.

Més control de l'administració amb les empreses

La taxa d'ocupació del col·lectiu de persones amb discapacitat se situa en 25,7%, 32 punts menys que la de les persones sense discapacitat, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Tot i que la llei obliga les empreses de més de 50 treballadors a reservar el 2% dels llocs a discapacitats, o adoptar mesures alternatives, vuit de cada deu infringeixen la norma. En aquest sentit, el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de la Comunicació de la UOC Manuel Armayones insta les administracions a posar més mecanismes de control perquè es compleixi la llei.

«De la mateixa manera que hi ha un control amb radars, un sistema de punts o multes per a reduir els accidents de trànsit, els poders públics haurien d'adoptar mesures per a obligar l'empresariat a complir la norma», explica. És una opinió que comparteix Gina Aran, professora dels Estudis d'Economia de la UOC i experta en recursos humans. «No tota la culpa és de l'empresari; l'Administració hauria d'impulsar campanyes per eliminar els prejudicis que hi ha contra aquest col·lectiu», afirma.

Discriminació positiva envers la dona

Tot i que el sexe femení ha millorat les taxes d'ocupació en els últims anys, les dones continuen tenint més barreres que els homes a l'hora de trobar feina. «Al fet que els empresaris ja de per si solen contractar més homes que dones i a la bretxa salarial que hi ha entre ambdós gèneres, s'afegeix el plus de la discapacitat», explica Armayones. «La discapacitat és una doble barrera; maximitza la discriminació», afegeix el professor. L'experta en l'àmbit laboral Gina Aran aposta per fixar una quota a les empreses que eviti aquestes diferències.

La Vanessa pateix aquesta doble discriminació. Tot i que té un currículum brillant, no treballa de manera remunerada. «Encara que actualment es tendeix a fomentar la inclusió laboral, encara veig una mica difícil per a persones amb el meu grau de discapacitat trobar un lloc de treball ordinari», assegura. «Els empresaris només es fixen en el que és visible, la discapacitat, i no ofereixen, molt sovint, l'oportunitat de mostrar les nostres capacitats, la qual cosa dificulta que trobem feina», explica.

Els beneficis per a l'empresari

La professora dels Estudis d'Economia de la UOC i experta en recursos humans Gina Aran esgrimeix «la manca d'informació i els prejudicis de l'empresari» com les dues grans raons que expliquen el perquè de l'escassa contractació de persones amb diversitat funcional. Més enllà de les bonificacions que pugui rebre l'empresari, Aran enumera alguns dels beneficis que li pot reportar a l'empresa contractar persones amb algun tipus de discapacitat. «És un col·lectiu que té molt acusats el valor del esforç i l'afany de superació i en els seus gens hi ha el sacrifici per superar-se dia a dia. Les empreses necessiten persones amb aquests valors», explica. Són beneficis que, segons Aran, també redunden en la imatge de l'empresa i en el clima laboral. «Les persones que treballen amb aquest col·lectiu són més inclusives, treballen millor en equip i accepten millor la diversitat. A més, la reputació de l'empresa millora i els treballadors s'enorgulleixen de pertànyer a una firma que fa les coses bé», afirma Aran, que addueix un altre argument beneficiós per a la butxaca de l'empresari: «L'absentisme laboral i la rotació d'aquest col·lectiu són molt baixos», destaca.