28/11/16 · Estudis de Ciències de la Salut

Les xarxes socials fomenten a l'ombra l'anorèxia i la bulímia

Fer apologia de trastorns alimentaris com l'anorèxia o la bulímia per mitjà d'internet no és delicte. Hi ha milers de webs que els promouen no com a malalties mentals, sinó com un estil de vida que s'ha de seguir. I no són il·legals. De fet, no hi cap llei que reguli aquesta mena de continguts, que ja no es limiten als webs, que són més fàcils de monitorar, sinó que han arribat a altres xarxes més volàtils i incontrolables com Snapchat, Twitter, Facebook, Pinterest i Instagram, la xarxa de moda entre els que promouen els desordres alimentaris. Més de 4,5 milions de fotos penjades en aquesta xarxa porten l'etiqueta #anorexia.
Foto: Benjamin Watson / Flickr (CC)

Foto: Benjamin Watson / Flickr (CC)

Etiquetes com #A4Paperchalleger, #iphone6challenge o #collarbonechallenge són l'últim crit a les xarxes i proposen reptes que fomenten l'extrema primesa com a estereotip per seguir. Es tracta d'aconseguir, per exemple, que la cintura sigui més estreta que un full DIN A4 o que els dos genolls junts siguin més estrets que un iPhone 6, i per a demostrar-ho, cal penjar-ne les fotos.

Marga Serra és especialista en trastorns del comportament alimentari (TCA) i alerta que les xarxes socials encara són un perill més gran que les pàgines web, perquè fan més invisibles aquest tipus de missatges que corren, per exemple, per grups de Whatsapp privats, en els quals s'intercanvien el que s'anomenen tips o trucs per a aprimar-se, vomitar o amagar el trastorn als pares. De fet, un estudi de la Universitat de Haifa (Israel) revela que hi ha una relació directa entre el risc de patir aquests trastorns alimentaris i el temps que les adolescents (de 12 a 19 anys) destinen a les xarxes socials.

«A internet no hi ha filtres, qualsevol persona hi pot posar el contingut que vulgui», afegeix aquesta professora de la UOC, que reclama una legislació per a controlar aquest tipus de continguts com la que tenen altres països com França i Itàlia. De moment, aquí el Col·legi d'Advocats de Barcelona elabora una proposta perquè es pugui legislar la prohibició dels webs que promouen la bulímia i l'anorèxia a l'Estat espanyol.

«Actualment els joves, amb el mòbil, tenen accés a qualsevol informació que sigui nociva per a ell o ella», alerta Serra. És per això, també, que «la prevenció és essencial» i s'ha de treballar la imatge corporal positiva, els estils de vida saludables, l'autoestima... L'experta en educació nutricional recomana que els pares facin almenys un àpat al dia amb els fills.


El nombre de webs no para de créixer

Si es busca a Google «com es pot deixar de menjar» en castellà («cómo no comer»), en menys d'un segon apareixen més de 84 milions de resultats. Només fa dos anys, segons un estudi que va fer el nutricionista Javier Cuerda a la Universitat d'Alacant, el 2014 apareixien 23 milions de resultats i el 2010 eren 9 milions, cosa que vol dir que en sis anys s'ha multiplicat per nou el nombre d'aquest tipus de pàgines.

Si es fa la cerca «com es pot vomitar», també en castellà («cómo vomitar»), en els primers cinc resultats hi ha les pàgines següents: 6 passos per a vomitar, Com es pot vomitar més còmodament, 5 maneres d'induir el vòmit, Ser MIA (bulímica) és ser perfecta: com es pot vomitar i El que m'alimenta em destrueix: com es pot vomitar. Precisament aquest lema com a estil de vida el promouen moltes pàgines pro-Mia (probulímia) i pro-Ana (proanorèxia). Fins i tot algú com Angelina Jolie, que desperta tanta admiració entre els joves, el porta tatuat al ventre en llatí: Quod me nutrit, me destruit.

La majoria de pàgines pro-Ana i pro-Mia, que defensen aquestes malalties com un estil de vida, són fetes per noies que pateixen algun tipus de trastorn de conducta alimentària. I el perfil d'usuari majoritàriament també són dones d'entre catorze i vint-i-un anys. Segons alguns estudis fets per l'Agència de Qualitat d'Internet (IQUA) i l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), entre el 2006 i el 2011 aquests webs van augmentar la presència el 470% i el 75% dels usuaris són menors d'edat.


Risc a l'adolescència

La noia de setze anys que va desaparèixer fa alguns dies a Barcelona i que després van trobar a Sant Sebastià, Martina Alemany, pateix un trastorn alimentari pel qual havia d'ingressar uns quants dies a l'hospital. Malgrat que la malaltia està sota control, havia perdut una mica de pes, per la qual cosa calia intensificar el tractament mèdic que segueix.

Els trastorns de conducta alimentària apareixen generalment a l'adolescència i afecten prop del 5% de la població jove. Es considera que són la tercera malaltia crònica entre adolescents. Nou de cada deu persones afectades per trastorns de conducta alimentària són dones d'entre dotze i vint-i-un anys. Cada vegada es detecten casos de nenes més joves que pateixen un desordre alimentari i cada vegada també hi ha més casos d'adults. La bulímia és el trastorn que afecta més gent, tant dones com homes, més que l'anorèxia nerviosa i que la ingesta compulsiva.

L'adolescència és una etapa en què el cos canvia tan ràpidament que fa complicada l'adaptació al «nou cos», la qual cosa genera molta inseguretat, explica la professora de la UOC. És per això que el 65% de les nenes adolescents no es troba a gust amb el seu físic.

A més, afegeix Marga Serra, ens emmirallem en els cànons de bellesa actuals, que estableix el món de la moda: «En el món en què vivim el cos prim està molt valorat i la imatge d'una persona prima es relaciona amb l'èxit professional, amb la vida social, amb el fet de tenir parella...». Un estudi que analitza la imatge corporal dels estudiants de les universitats de Navarra constata que més de la meitat dels universitaris té una percepció distorsionada de la seva imatge corporal. A les dones els passa més que als homes, i se solen veure més grasses del que estan.

Davant d'aquesta percepció, la reacció dels nois i de les noies és diferent. Els nois no acostumen a fer dietes per aprimar-se, sinó que es poden obsessionar amb la musculació, cosa que es coneix com a vigorèxia o complex d'Adonis. Es calcula que a Espanya hi pot haver uns 700.000 nois afectats, però, encara no s'ha etiquetat com a malaltia.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits