La Wikipedia és la principal font d'informació científica

L’objectiu de la recerca «Análisis del contenido científico de la Wikipedia española» ha estat estudiar tots els articles de l’enciclopèdia sobre temes pertanyents clarament a alguna disciplina científica —en les diferents àrees de coneixement, des de les ciències naturals fins a les ciències socials o les enginyeries. L’estudi s’ha basat en una determinació prèvia, mitjançant un procediment semiautomàtic, d’un corpus de 60.108 articles en temes de ciència i tecnologia.

El projecte s’ha desenvolupat al voltant de quatre eixos: 1) l’anàlisi de la qualitat; 2) un estudi de la presència de la ciència espanyola; 3) l’estudi dels editors i del procés d’edició dels articles en temes de ciència, i 4) una anàlisi del tractament de temes científics controvertits.

Fruit de la recerca, la UOC ha publicat una Guia de recomanacions i bones pràctiques per a editar el contingut científic de la Wikipedia orientada a científics, centres de recerca, universitats i societats científiques.

Conclusions principals de la recerca

Els investigadors del grup OSI —Eduard Aibar, Julià Minguillón, Maura Lerga, Josep Lladós, Antoni Meseguer i Peter Dunajcsik— han resumit les conclusions principals en els punts següents:

• «El projecte de recerca ha analitzat els principals estudis internacionals duts a terme sobre l’enciclopèdia en línia i evidencia que la Wikipedia és la principal font d’informació científica», explica Aibar. Les dades de la darrera Enquesta de percepció social de la ciència a Espanya de la FECYT (2015), per exemple, mostren que el 32,7% dels internautes espanyols consulten en primer lloc aquesta enciclopèdia per a obtenir informació científica. La recerca també posa en relleu l’enorme capacitat d’aquesta enciclopèdia d’enrolar els mateixos ciutadans de forma activa en el procés de comunicació pública de la ciència.

• La qualitat i la fiabilitat del contingut de la Wikipedia ha estat una de les qüestions de més discussió social i mediàtica. L’estudi ha avaluat aquest tema mitjançant l’anàlisi de les fonts d’informació que els editors han utilitzat per a elaborar els articles. El 73% de les 1.160 revistes científiques més importants en tots els àmbits apareixen citades en els articles de ciència en la Wikipedia en espanyol. «Això demostra que els editors utilitzen fonts primàries —no només secundàries o divulgatives— de gran qualitat per a elaborar les entrades i això és, sens dubte, una garantia clara de la seva qualitat i fiabilitat», segons el director de la recerca.

• El 15% dels articles de l’enciclopèdia en espanyol tracten directament qüestions científiques i tecnològiques.

• Els articles recullen la major part dels conceptes clau de cada disciplina científica. Al voltant del 80% de conceptes que apareixen en glossaris de manuals universitaris convencionals tenen un article corresponent a la Wikipedia.

• La distribució temàtica dels articles a la Wikipedia en les diferents àrees de la ciència es correspon de manera molt forta amb la distribució de la producció científica global.

• El perfil educatiu dels editors és considerablement superior a la mitjana de la població general i el 74% tenen estudis universitaris. Són majoritàriament homes (90%) i es queixen de la dificultat de consultar literatura científica a internet de forma gratuïta (la majoria de revistes científiques requereixen pagament previ).

• Tot i la bona salut de la ciència en la Wikipedia espanyola, els científics estan poc presents en la plataforma. Atès que una minoria d’aquests científics edita, les referències a articles científics amb autoria espanyola no són gaire freqüents i, de fet, les institucions científiques espanyoles (universitats i centres de recerca, principalment) apareixen poc referenciades si es compara amb les de països propers en l’àmbit europeu. «Només la meitat dels centres de recerca més importants tenen una entrada pròpia a la Wikipedia», alerta Aibar.

• La imatge de la ciència que ofereix la Wikipedia és molt ajustada a la de la ciència contemporània. El fet que aquesta plataforma estigui editada i escrita principalment per persones que no són científics professionals, al marge que es puguin generar errors puntuals (i, en qualsevol cas, no més que en les enciclopèdies convencionals), no produeix una imatge esbiaixada o deformada de la ciència ni una presència de temes o perspectives pseudocientífiques.

• La Wikipedia es mostra com una eina molt útil per a l’ensenyament mateix de la ciència en tots els nivells educatius, incloent-hi l’universitari. Els articles de major qualitat constitueixen, sovint, una excel·lent porta d’entrada o un text introductori de gran utilitat per a qualsevol estudiant. I, en el cas dels universitaris, els ofereix la possibilitat d’explorar la literatura científica primària més rellevant en cada cas. De fet, estudis anteriors d’aquest equip de recerca demostren que prop del 70% de professors universitaris la consulten amb freqüència —no tant per temes de la seva pròpia especialitat, sinó per a buscar informació sobre àmbits relacionats o més allunyats de la seva expertesa.

Guia de recomanacions i bones pràctiques per a editar el contingut científic de la Wikipedia

Fruit de la recerca, el grup de recerca OSI ha dissenyat una guia de recomanacions i bones pràctiques per a promoure la implicació dels agents científics (centres de recerca, universitats i societats científiques) en l’edició i millora del contingut científic de la Wikipedia.

La guia proposa cinc estratègies bàsiques d’implicació de la comunitat científica i dóna exemples reals per a cadascuna:

• Millorar els articles mitjançant activitats amb estudiants en cursos. Durant els últims anys, molts professors universitaris de tot el món han començat a utilitzar obertament la Wikipedia com a eina docent. Han promogut activitats individuals o grupals per part dels estudiants amb l’objectiu de crear articles nous o millorar o corregir articles existents. Aquestes experiències proporcionen resultats satisfactoris i una millora significativa de diverses competències bàsiques, així com una influència positiva en la motivació dels estudiants.

• Establir acords entre societats, universitats, centres de recerca i Wikimedia. Fins ara, la majoria de convenis s’han produït als Estats Units, encara que s’espera que se n’estableixin de similars en altres països en els propers anys. Qualsevol institució, centre de recerca o societat científica de l’àmbit espanyol que vulgui establir acords o convenis d’aquest tipus pot posar-se en contacte amb el capítol espanyol de Wikimedia per a la versió en espanyol, amb Amical Wikimedia per a la versió en català o amb la resta de versions de la Wikipedia per a altres llengües parlades a Espanya: gallec, asturià, etc.

• Alimentar el projecte Wikidata, un projecte germà de la Wikipedia —juntament amb el Wikcionari, Wikiquote, Wikillibres, etc. És una gran base de dades editada per la comunitat multilingüe de wikipedistes amb l’objectiu d’emmagatzemar dades en un repositori centralitzat que pot ser consultat i visualitzat per diferents versions lingüístiques de la Wikipedia de forma dinàmica. Wikidata s’està construint en la seva totalitat mitjançant l’ús de programari lliure i de continguts oberts i té una comunitat de més de 16.000 col·laboradors a tot el món.

• Organització de wikimaratons. Activitats en què un grup de wikipedistes es troben físicament en un lloc —sovint, una biblioteca— per a ampliar al màxim possible una sèrie d’articles de l’enciclopèdia sobre un àmbit determinat, que pot ser més o menys específic, o per a crear articles nous en aquest camp.

• Wikiprojectes. Un wikiprojecte és una pàgina especial de la Wikipedia on un grup d’usuaris es coordinen per a millorar articles relacionats amb un mateix tema o activitat. Actualment hi ha 263 wikiprojectes en marxa en la Wikipedia espanyola i més de 50 en la catalana.