Queixar-se a la feina pot ser un èxit
Queixar-se està, en general, mal vist. A la feina, però, es pot convertir en un èxit professional. La importància de «com fer-ho» és bàsica si no volem ser vistos com un «queixós crònic». «Si la teva queixa és perquè mires de millorar la teva productivitat o la de la teva empresa, és probable que, si la saps plantejar, sigui ben rebuda», afirma Eva Rimbau, professora d’Economia i Empresa de la UOC. «El treballador ha de ser assertiu si vol que es tinguin en compte», explica Gina Aran, professora del màster de Direcció i gestió de recursos humans de la UOC. Aquestes expertes de la UOC proposen cinc estratègies per a gestionar i comunicar correctament les queixes.
El problema és com es fa la queixa. «Per a l’empresa, una queixa pot ser un indicador que hi ha alguna cosa que no funciona bé i, en aquest sentit podria ser útil però també pot ser conflictiu». Cal practicar la «queixa sana», «fer observacions o suggeriments que poden ser benvinguts», explica Aran. «La queixa s’ha de centrar en fets perjudicials per a la productivitat i mostrar en tot moment una actitud professional. Si es donen tots aquests factors, és difícil que es desenvolupi un conflicte», assenyala Rimbau. Si una queixa «és ben comunicada, persegueix un objectiu concret, per al propi benefici del treballador o de tot l’equip, pot significar un estímul professional per al treballador», explica Aran.
Cinc pautes que hem de tenir en compte per a «queixar-nos bé»
Per a Aran, cal tenir presents aquestes estratègies per a tenir èxit quan ens queixem:
- Buscar el moment idoni: l’ideal és concertar una hora de trobada o de lliurament.
- Fer la queixa per escrit redueix el component emocional i la converteix en més objectiva i comprensible.
- Mantenir l’autocontrol, si es fa en persona: pensar en la situació com una cosa que s’ha de canviar per a millorar i no com una agressió o un atac als altres.
- Descriure la situació i les conseqüències negatives que ens ocasiona i, de retruc, ocasiona a l’equip i a l’empresa.
- Proposar alternatives de solució, sense exigir i mirant d’empatitzar.
«Si el suggeriment cau en sac foradat, no s’hi ha d’insistir més; es pot córrer el risc de ser considerat conflictiu», alerta Rimbau. Les queixes que són acceptables són les que «reclamen una cosa derivada d’un acord trencat o d’un compromís», afegeix.
Perfils dels «rondinaires »
Segons Aran, n’hi ha diversos tipus, un és el dels que es converteixen en «queixosos crònics»: «comuniquen les queixes de manera que alteren el clima laboral i la capacitat de concentració de la resta de treballadors, i això afecta la productivitat». Ho fan de manera que qualsevol cosa és susceptible de crítica i busquen aliats, «es queixen reiteradament i això es converteix en un hàbit», destaca Aran.
Un altre tipus de conducta «és el de típic "jo crític"», el que ho critica tot, que es queixa i que sempre està disconforme. «És un perfil completament reconduïble: cal implicar-lo en un projecte de què pugui ser responsable», conclou Aran.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció