La tecnologia beacons: una revolució en alça per a l'experiència d'usuari i les estratègies de màrqueting

Cada vegada hi ha més organitzacions a l'Estat i arreu del món que s'interessen per aquesta tecnologia: grans superfícies comercials, aeroports, museus, festivals i bancs, entre altres. I és que el seu gran potencial rau en l'aplicació per a estratègies de màrqueting per mitjà d'un smartphone com també per a millorar l'experiència de l'usuari en diferents contextos. Lluís Villarejo, especialista en tecnologia de la UOC, analitza aquesta tendència.

Què són els beacons?

Els beacons (sensors o balises) són petits dispositius sense fil que emeten un senyal de ràdio de curt abast, amb tecnologia Bluetooth 4.0 (anomenat Bluetooth Low Energy -BLE-) i que, a diferència d'altres sensors, es poden comunicar amb un telèfon fins a un distància d'uns 50 metres. Villarejo explica que «el seu ús ha esdevingut interessant per a nombroses companyies perquè és una tecnologia barata -tant els dispositius com el seu manteniment- i perquè permet connectar llocs físics o objectes mòbils amb usuaris de telèfon intel·ligent».

L'expert apunta que els avantatges d'aquesta tecnologia respecte al sistema GPS són diversos: «Els beacons, en espais tancats, permeten saber amb més precisió el posicionament de les persones i d'aquesta manera poden proporcionar amb exactitud la informació que pot interessar l'usuari». Això sí, perquè el beacon i el telèfon connectin és necessari que l'usuari s'hagi baixat prèviament l'app que la institució o companyia ofereixen. Un cop fet això, la comunicació entre el beacon i el telèfon es fa per Bluetooth i es pot navegar pel contingut de l'app sense consumir dades (ni roaming quan és a l'estranger)».

Apple va introduir els seus propis sensors el 2013, els iBeacons, capaços de comunicar-se amb els dispositius que tenen sistema iOS7. Posteriorment s'han apuntat al carro altres grans plataformes com Facebook amb els Facebook Bluetooth Beacons o Google amb seus sensors EddyStone.

Organitzacions que aposten per aquesta tecnologia

Aeroports: optimització del temps dels passatgers

Segons un informe de SITA, una consultora especialitzada en les comunicacions del transport aeri i solucions IT, el 2018 el 80% dels aeroports utilitzaran sensors per a oferir als passatgers serveis d'orientació en les seves instal·lacions i el 74% per a proporcionar-los notificacions. Aquesta tecnologia ha arribat als aeroports de Barcelona i Madrid i almenys a altres 10 aeroports de la resta del món, entre els quals hi ha Hong Kong International Airport, Heathrow Airport, Nice Côte d’Azur Airport i John F. Kennedy Airport. KLM ha estat la primera companyia aèria a utilitzar aquests sensors. «Els usuaris poden saber en temps real, gràcies a la comunicació entre els sensors desplegats en diferents punt de l'aeroport i el mòbil, quant temps els falta per a embarcar, la ruta que han de seguir per a fer un trasllat a la següent porta d'embarcament o rebre ofertes comercials», remarca l'expert.

Museus: informació ampliada de les obres al moment

El MNAC o el Museu del Prado són museus a Espanya precursors en l'exploració de l'ús de beacons, tal com indica l'Anuari AC/E de cultura digital 2015 - Focus: Museus i noves tecnologies. El visitant en algunes exposicions ha pogut rebre informació personalitzada i en temps real sobre l'obra que estava contemplant, tot perquè el sensor -situat al costat del quadre- ha detectat l'usuari per mitjà de l'app del museu que prèviament s'ha baixat al mòbil. El Museu Metropolità d'Art (MET), el Guggenheim a Nova York, el National Geographic o el Museu Nacional de Gal·les en són també un exemple. En definitiva, apunta Villarejo, «l'ús d'aquests sensors amplia l'experiència dels visitants i alhora aporta valor afegit a la institució perquè pot saber quins espais i obres són més o menys concorreguts: el sensor detecta el nombre de persones que ha passat davant de l'obra i l'estona que han estat contemplant-la».

Festivals i fires: quines zones interessen?

L'Anuari també posa com a exemple de l'ús de beacons el Festival Temporada Alta (Salt) i les iniciatives internacionals com la fira de creativitat i publicitat Cannes Lions International Festival, la trobada anual SXSW a Austin, el Coachella Music o el Bonnaroo Festival. «La seva aplicació ha permès trobar amics perduts, informar en temps real de canvis sobtats en la programació i dels esdeveniments que tenen lloc a la zona, etc. L'app també ha permès a l'usuari guardar com a preferida una zona perquè el sensor detecta quan ha passat de manera prolongada i recurrent per aquest espai», explica l'especialista de la UOC.

Centres comercials i supermercats: màrqueting de proximitat

«Els centres comercials i supermercats troben en aquesta tecnologia un aliat més per a les estratègies de màrqueting», diu. La gran cadena americana de magatzems Macy's ja ha experimentat amb aquests sensors. Els seus clients, amb l'app Shopkick, han pogut aconseguir de manera personalitzada descomptes, premis, recomanacions o ofertes. «El comerç, si posa els sensors als carretons de la compra, pot saber quin recorregut fa el client, en quines prestatgeries s'ha quedat més temps, els passadissos més visitats i, d'aquesta manera pot, per exemple, millorar la col·locació de productes», afegeix. A l'Estat, una de les pioneres a provar-ho és la cadena Condis i a la resta del món, per exemple, hi ha Carrefour o County Martket.

Clubs esportius: programes de fidelització per als fans

El FC Barcelona va instal·lar el 2015 una xarxa de sensors de prova a la zona del Bulevard del Camp Nou perquè els visitants que tenien l'app del club poguessin rebre promocions per a restaurants del bulevard i l'esplanada. Per la seva banda, el Real Madrid l'any passat en la seva gira a la Xina va desplegar sensors als estadis Guangzhou Tianhe i Shanghai, fet que va permetre connectar els seguidors i mantenir-los informats de notícies relacionades amb la gira i l'oportunitat de participar en un sorteig. Equips de bàsquet de l'NBA com Sacramento Kings o els Cleveland Cavaliers també han fet proves.

Bancs: accés als caixers sense targeta

El banc americà Citibank és un dels primers a provar aquests dispositius en algunes de les seves sucursals de Manhattan. «La idea és oferir als usuaris la possibilitat d'accedir fora d'hores als vestíbuls de caixers automàtics sense targeta i enviar missatges personalitzats amb informació que pot ser útil per al client», explica Villarejo. Encara que l'ús dels beacons sembla més incipient entre les entitats financeres, Barclays o US Bank són alguns dels bancs que n'han volgut explorar el potencial.