Visitant o resident digital, tu com navegues?

«La manera que tenim de navegar s'explica per les nostres motivacions i el context social»: aquestes són algunes de les conclusions que presenta aquest estudi del grup de recerca de la UOC «KIMO», que ha comptat amb la col·laboració d'investigadors de diferents universitats: la Universitat d'Oxford, UNC Charlotte, OCLC Research i la Universitat Carlos III. A partir d'entrevistes qualitatives a professors i estudiants s'ha dibuixat l'ús que fan de les tecnologies en la vida quotidiana, professional i acadèmica, de quina manera interactuen amb les eines digitals i les fonts d'informació i quines percepcions en tenen.


Qui és qui? Resident o visitant?

Els visitants digitals veuen la xarxa «com un jardí desordenat», naveguen perquè «tenen una tasca definida i seleccionen l'eina més apropiada per a aconseguir fer-la (ordinador, mòbil, tauleta, etc.)», explica Canals. No tenen interès a crear-se una identitat digital, «es consideren usuaris i no membres del web i els preocupa la privacitat, el robatori de dades personals».

A l'altre extrem, els residents digitals, molt més expansius a la xarxa, «tenen una percepció del web com un espai on els grups d'amics i els col·legues es troben», afirma l'investigador. Les línies entre en línia i fora de línia es difuminen cada vegada més, ja que «viuen una part de la seva vida en línia» i tenen la sensació de «formar part d'una comunitat», explica Ortoll. Amb els seus perfils a les xarxes socials, «expressen la seva identitat i entenen que és el lloc on expressar opinions, on hi ha espais de grups que generen contingut i opinió». Veuen les xarxes socials com un lloc d'intercanvi i interacció «on formar i desenvolupar relacions personals i fer créixer una identitat digital».


Tots som residents i visitants

Es podria arribar a pensar que si ets més jove ets «resident digital» i que si ets més gran, navegues més com a «visitant», però el present estudi contradiu la teoria dels nadius digitals. Ortoll nega que «els nadius digitals -individus que han crescut amb les TIC- sempre es comportin d'una manera a la xarxa i els immigrants digitals d'una altra». Per als investigadors, «l'edat no defineix la manera que tenim de navegar, ens movem entre aquests dos vessants depenent de si estem en un context personal, professional o social i si és públic o privat». Una mateixa persona pot comportar-se com a «visitant amb el correu electrònic en l'entorn professional, però fer-ho com a resident a Facebook en l'àmbit personal». Un dels enquestats, de 54 anys, explicava: «a casa, a l'hora de sopar els caps de setmana, quan estem tots plegats en família, els meus fills ens diuen a mi i a la meva dona: "Voleu deixar el mòbil, si us plau?"».


Optar per no opinar a les xarxes socials

Els telèfons van ser citats pel 79% dels individus com una eina per a interactuar amb família, amics i companys de feina. Per mitjà d'entrevistes qualitatives es detecten patrons de comportament i tendències interessants sobre l'ús d'eines i aplicacions digitals. Per exemple, entre les apps més presents hi ha el WhatsApp: el 80% de la mostra s'hi va referir com una eina de comunicació quotidiana. En l'entorn de les xarxes socials, Facebook va ser la més citada, per més del 80% de la mostra; seguida per Twitter amb un 70% (amb l'excepció dels enquestats dels EUA, on només un 40% la va mencionar).

Una gran part dels entrevistats fa servir les xarxes socials com a mitjà per a difondre la seva activitat professional. Ortoll explica que «aproximadament un 30% declara que en la mesura possible no publiquen informació íntima a les xarxes socials, i si ho fan, defugen de manifestar opinions personals»: consideren que allò que poden aportar no té per què ser d'interès per a la resta d'usuaris. Un 44% dels entrevistats ho considera una pèrdua de temps.

Sobre la privacitat a la xarxa, més del 60% dels entrevistats declaren «que hi ha massa informació sobre la seva vida íntima i la seva activitat professional», fet que els provoca ser més curosos a l'hora de manifestar-se o deixar rastre.


Google i Wikipedia com a primer contacte

«Més d'un 55% dels entrevistats deixa de buscar informació a internet quan veu que els resultats es van repetint i ja no apareix informació nova», afirmen els investigadors. Google i Wikipedia són dues de les fonts d'informació més utilitzades, «els usen com a punt de partida sobre un tema, per a familiaritzar-se, buscar una definició i situar-se».

L'estudi mostra que entre els entrevistats és bastant comú que s'accepti la primera pàgina web que ofereix la cerca de Google com la millor. Un dels entrevistats, provinent d'una universitat americana, explicava: «Sempre em quedo amb la primera cosa que surt de la cerca de Google perquè penso que si és la web més popular vol dir que és la que ofereix informació més correcta». Tot i això, quan es vol buscar informació important sobre un tema s'aplica la cerca amb altres recursos com ara llibres, biblioteques o el consell de professionals: «Una bona part dels estudiants entrevistats consideren que recórrer a l'opinió d'experts en un tema és una bona via per a informar-se».


La preocupació de no saber trobar la «resposta correcta»

Molts dels entrevistats se senten «infoxicats» i consideren que l'excés d'informació és un problema i una preocupació. Molts posaven de manifest la necessitat que les cerques de Google «fossin més acurades i oferissin la “resposta perfecta"». Un dels entrevistats comentava: «Preferiria que funcionés com una “màquina màgica" que tingués totes les respostes del món i en donés la més bona només de posar-ho, seria increïble». Per als investigadors aquest fet demostra «la dificultat dels internautes per a filtrar i avaluar la informació pertinent, fiable i de qualitat de la informació a la xarxa».


Distraccions i addiccions

Per a gran part dels entrevistats, «el constant flux d'informació i de comunicació a què estan exposats pot arribar a crear addicció i alguns comencen a emprar estratègies per a autoregular la seva connexió en determinades situacions i contextos». Afirmen que la contaminació multipantalla els ha obligat a situar-se com a residents o visitants, segons les activitats que han de realitzar, és a dir, segons si l'activitat té implicacions professionals/acadèmiques (fer un treball, per exemple) o socials (entrar a Facebook o Youtube). Molts posaven de manifest «haver frenat l'ús d'internet per a segons quines activitats com les acadèmiques» i haver de limitar-ne l'ús per tal de poder assolir la tasca: «Crec que m'hauré de limitar a mi mateix la quantitat de temps en què estic fent altres coses que no són estudiar, per exemple entrar al Hotmail, Facebook, Flick, coses que he de tallar per a poder-me concentrar més fàcilment i no de cop sentir-me temptat a entrar al correu a veure si el meu amic m'ha contestat».

D'altres, en canvi, fan servir segons quines eines per a segons quins contextos. Un dels individus afirmava: «Tinc un portàtil i un ordinador de taula a casa, així que generalment utilitzo l'ordinador per a treballar, no estic segur per què però penso que ho trobo més professional». Les tauletes, per exemple, són usades per un 89% dels entrevistats per a finalitats lúdiques (jocs, notícies, pel·lícules) en un context familiar i col·lectiu, més que no pas individualment i amb finalitats professionals o acadèmiques.