La ruleta russa de la sida: una manca d'educació sexual

Jordi Casabona, metge epidemiòleg i director del curs d’especialització d’Infeccions de transmissió sexual (ITS) i VIH de la UOC, i Begonya Enguix, directora del Grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC i experta en antropologia dels gèneres i de les sexualitats, ho analitzen.

Segons aquests experts, una de les claus per a posar en perill la salut per sexe és la manca d’educació sexual que tenen els joves. «És una de les grans assignatures pendents», assegura Casabona. Segons el metge, la desaparició de les «pors tradicionals» -com embarassos no desitjats, infeccions de transmissió sexual (la majoria de les quals ja tenen curació) o el moralisme que mediatitzava les relacions sexuals- fa que sigui imprescindible informar i educar des de la infantesa sobre els aspectes que envolten les relacions sexuals saludables. «S’han de tenir uns coneixements necessaris per a valorar la salut integral de la persona», insisteix.

Per a Enguix, mesures com no utilitzar preservatiu són un exemple clar d’aquesta manca d’educació sexual. «Hi ha una falta de memòria històrica perquè els anys vuitanta i noranta, quan la sida va fer estralls, ja queden lluny i això ha provocat que el VIH, lamentablement, s’hagi desdramatitzat», diu. La utilització del preservatiu, afegeix, torna a ser vista com a poc natural, com un element que pot interrompre la dinàmica sexual i modificar les sensacions que se’n deriven.

A aquesta manca d’educació sexual cal afegir-hi, segons aquesta antropòloga, l’extrema individualitat de les societats de risc. «El sociòleg alemany Ulrick Beck definia aquestes societats sobre la base d’un buit polític i institucional, una desvinculació de la tradició i el retorn de la incertesa, característiques del moment que vivim», assegura.


Les infeccions de transmissió sexual es disparen

Casabona coincideix amb Enguix que s’ha perdut la por del VIH perquè en països desenvolupats ha deixat de ser una malaltia mortal, però recorda que el preservatiu no només protegeix del VIH sinó també de la resta d’infeccions de transmissió sexual, com la gonorrea o la sífilis, que s’han disparat en els darrers anys. Segons l’últim informe SIVES, els casos de gonorrea han augmentat un 187% en els últims cinc anys i els de sífilis, un 92% a Catalunya. La gonorrea afecta 21,3 de cada 100.000 habitants, taxa superior a la mitjana dels països de la Unió Europea, que és de 15,3 casos per cada 100.000 habitants. Pel que fa a la sífilis, es detecta en 12,4 casos per cada 100.000 habitants a Catalunya, xifra llunyana del 5,1 del conjunt de la Unió. Pel que fa al VIH, té una taxa de l’11,1 per cada 100.000 habitants, xifra que es manté estable des del 2001, però que és superior a la mitjana espanyola, que és de 8,5 casos per cada 100.000 habitants, i a la de la Unió Europea, que és del 5,7.

Per a aquests experts, la utilització del preservatiu reduiria les ITS. «En entorns on es redueix el nivell d’alerta per l’ús de drogues i on l’objectiu és tenir molt sexe, però, es crea una cultura contrària a utilitzar-lo», alerta Casabona. Aquest doctor afegeix que de moment l’impacte de la ruleta russa del VIH entre la població és «irrellevant», cosa que no passa amb el chemical sex. «Té molt impacte i és demostrat clarament que afavoreix les conductes de més risc i, per tant, l’adquisició d’ITS», deixa clar.


La parella del metro: la recerca de la transgressió

Els motius perquè una persona opti per participar en aquestes pràctiques de risc són diversos, explica Enguix. N’hi ha que ho decideixen ells mateixos, però a altres, els hi porten les circumstàncies, com ara el consum d’alcohol o de drogues. «També es pot entendre com un mecanisme de superació d’un mateix, de les pròpies pors. Quan es tracta de sexe en grup, a més, no es pot obviar la pressió del grup sobre l’individu», explica aquesta antropòloga.

Sigui com sigui, el que és clar és que hi ha atracció per les relacions ràpides i amb desconeguts, tal com demostra l’èxit d’aplicacions com Grindr o el seu equivalent heterosexual, Tinder. «Molts usuaris són persones que se senten atretes per relacions que no impliquen compromís, ni intimitat ni afecte i, per tant, no impliquen més que una part mínima de la persona. El fet que les relacions promíscues, a més a més, siguin de risc hi afegeix un punt de subversió, d’estar “per sobre de”, que pot seduir algunes persones», matisa Enguix.

Aquest punt de subversió és també el que va seduir la parella que va decidir practicar sexe al metro? Segons l’antropòloga, en aquests casos es busca el valor excitant de la transgressió. Per a Enguix, vivim en una època paradoxal: molt sexualitzada (com es pot veure, per exemple, als mitjans de comunicació i vídeos musicals) però al mateix temps encara pudorosa i amb una separació bastant clara entre el que ha de ser privat i públic. «Les relacions sexuals i la seva visibilització continuen essent ara un element íntim que no s’ha de mostrar en públic», conclou.