La UOC edita la versió castellana de la novel·la gràfica sobre Ada Lovelace, mare de la informàtica moderna

Tot i ser una història de ficció, el llibre és fruit d’un intens treball de documentació (l’autora fins i tot va trobar material inèdit) i dóna a conèixer la vida i obra de Lovelace (coneguda com Lady Byron) i Baggage amb tot tipus de detalls. El llibre ha rebut guardons com el Premi Neumann de la Societat Britànica per a la Història de les Matemàtiques i és candidat als Eisner Awards (els Oscars del còmic) d’aquest any per ser finalista en les categories de Millor Àlbum Gràfic i Millor Artista/Escriptora. Padua és una canadenca –resident a Londres– especialitzada en animació i efectes visuals que ha treballat en pel·lícules de Hollywood com Les cròniques de Nàrnia, El gegant de ferro o El llibre de la selva (en cartellera). Las emocionantes aventuras de Lovelace y Babbage és el seu primer llibre.

La versió castellana d’aquesta novel·la gràfica és una iniciativa dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, que fins i tot han finançat una part de l’edició del llibre. Van ser ells que, coneixedors de l’edició anglesa, es van posar en contacte amb Padua per saber si estaria interessada en la traducció a l’espanyol. I és que els Estudis d’Informàtica –tal com passa en altres països– estan preocupats per la poca presència femenina en l’àmbit de les TIC. Tan sols un 17% de les persones matriculades en aquests estudis de la UOC són dones.

Aquesta diferència de gènere s’explica, entre altres raons, per una manca de referents femenins al món de la tecnologia i les TIC. Per això s’ha impulsat la versió castellana d’aquest llibre que explica la història –coneguda en ambients informàtics però no entre el gran públic– d’Ada Lovelace, l’única filla legítima del poeta Lord Byron. Lovelace no va conèixer mai el seu pare ja que la seva mare va deixar el cràpula i faldiller del seu marit quan la nena tenia un mes i es va obsessionar amb la idea que no fos poeta com el pare, per la qual cosa va iniciar-la en les matemàtiques. Se’n va sortir, ja que va acabar convertint-se en la mare de la informàtica moderna en elaborar el primer programa informàtic un segle abans de l’existència del primer ordinador. Per la seva part, Charles Babbage, amic de Lovelace, era un geni excèntric que va intentar, sense èxit, crear un ordinador. Se’l considera, però, un dels pares de la computadora. Lovelace va morir als 37 anys mentre que Babbage va morir vell i miserable.


Premi per a la Fundación Laboratoria


El dijous 28 d’abril a la tarda tindrà lloc la presentació del llibre en un acte a l’espai Francesca Bonnemaison, on també s’entregarà el premi Equit@T a la promoció de l’equitat de gènere en les TIC, guardó que celebra la primera edició i que impulsen els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. El guanyador d’aquesta primera edició ha estat la Fundación Laboratoria, una empresa social amb seus a Perú, Mèxic i Xile que promou cursos de formació entre dones amb limitacions econòmiques per a formar-les com a desenvolupadores web i ajudar-les a iniciar una carrera professional en el sector digital.