Els robots conquereixen el mercat de treball

«La relació entre la innovació tecnològica i l’ocupació és molt complexa», assenyala Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. «Els efectes de la tecnologia semblen positius quan afecten la producció de productes innovadors», explica, «perquè creen nous mercats, nova demanda que cal atendre, i, per tant, es fa necessari contractar més treballadors. Ara bé, quan la tecnologia millora processos (la manera de treballar), l’impacte sobre l’ocupació tendeix a ser negatiu, perquè les noves màquines permeten produir la mateixa quantitat amb menys treball».

Aquesta caiguda de l’ocupació, remarca Rimbau, «pot ser compensada a mitjà i llarg termini amb nous llocs de treball en altres sectors, o fins i tot en el mateix per a atendre una demanda superior dels productes més barats, però com i en quin grau actuaran els mecanismes compensatoris és una qüestió que no és clara».

Tot apunta que l’arribada dels robots afectarà els treballs manuals i repetitius, però l’experta ho matisa: «Sobretot repercutirà en els treballadors amb una qualificació intermèdia que fan tasques rutinàries (per exemple, els administratius)». De fet, en les economies occidentals, el mercat de treball es va polaritzant: «L’augment de la taxa d’ocupació s’esdevé en les persones amb molta i poca formació: les primeres, pels seus coneixements elevats i habilitats, i les segones, perquè malgrat la seva baixa formació poden dur a terme tasques manuals no rutinàries (per exemple, en el sector serveis)».

Tanmateix, és en el sector serveis on se suposa que l’automatització avançarà més els anys vinents. Alguns exemples de treballs, segons Rimbau, que demanen elevades capacitats però que podrien ser totalment o parcialment substituïts per la tecnologia són els següents: serveis legals (cerca de jurisprudència, redacció de documents com contractes o recursos), serveis de l’àmbit sanitari (nanorobots per a combatre el càncer) i serveis a la comunitat (robots que poden ajudar els treballadors en activitats d’atenció als infants i la gent gran, en activitats de rehabilitació, i fins i tot per a oferir companyia emocional a pacients amb malalties o discapacitats psíquiques).


Les professions del futur: més pensament creatiu i capacitat per a resoldre problemes

En una quarta revolució industrial no solament desapareixeran llocs de treball o se’n transformaran alguns, també se’n crearan de nous que actualment ni ens imaginem. El professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC Robert Clarisó recorda que el 75% dels oficis i les professions futures encara no existeixen: «Pot semblar estrany, però pensem en com explicaríem a algú de l’any 1990 feines com la de gestor de comunitats (community manager) o expert en experiència d’usuari en dispositius mòbils».

Per la seva banda, Rimbau explica que moltes de les noves professions estaran relacionades amb els sistemes informàtics, la gestió de dades i la seguretat informàtica i els sistemes robòtics, entre altres, i en posa aquests exemples: pilots de drons; coordinadors de la relació home-màquina en l’àmbit laboral; científics de dades; dissenyadors de moda, de menjar, etc., amb impressió 3D; arquitectes de realitat augmentada; dissenyadors de ludificació, telecirurgians, etc.

Per a aquestes noves professions, la professora diu que «hi haurà més necessitat de pensament creatiu, sentit comú i capacitat per a resoldre problemes». Afegeix que caldran treballadors que sàpiguen usar o gestionar aquestes tecnologies, per la qual cosa és important que la població es formi en competències digitals.


Noves formes d’organització del treball

Pel que fa a l’organització de les empreses, probablement hi haurà un replantejament d’estratègies corporatives com ara la deslocalització. «Si el treball s’automatitza, la producció podrà ser més barata i eficient al mateix país d’origen, la qual cosa revertirà en benefici del procés de localització i afavorirà que les indústries nacionals recuperin tots els processos de la cadena de valor», remarca Rimbau. «Aquest fenomen es diu botsourcing, per a diferenciar-lo de l’outsourcing, que s’associava a la deslocalització. A més, per aquesta via, l’automatització pot afavorir la creació d’ocupació en els països d’origen».

En les empreses hi haurà de manera simultània sistemes automàtics i treball manual. Això farà que la direcció de recursos humans prengui una nova dimensió, ja que haurà d’afrontar els reptes del treball col·laboratiu entre els éssers humans i les màquines. «Caldrà ajudar els treballadors a adaptar-se a la nova situació, que tindrà molts components emocionals, a més de l’aprenentatge de noves maneres de fer», afegeix.

Segons el sociòleg de la UOC Francesc Núñez, les màquines i els robots ocupen cada vegada més espais tradicionals i exclusius dels humans, i són percebuts com una intromissió. Només cal recordar la frase que va dir Lee Sedol, el campió del joc xinès Go, en perdre per primera vegada contra el programa informàtic Alpha Go, creat per una empresa filial de Google: «La derrota d’avui és de Lee Sedol, no de la humanitat».

No obstant això, Núñez recorda que els robots ens ajuden a simplificar les nostres feines, s’ocupen dels treballs més durs o mecànics, i també, en definitiva, ens fan més humans: «Són una extensió (amplificació) de la nostra humanitat».


Més robots, més desigualtat social?

Segons el científic Moshe Vardi, de la Universitat de Rice (EUA), «la tecnologia permetrà millores en la productivitat i un creixement en l’economia, però sembla que l’increment no beneficiarà tothom de la mateixa manera». En cas que els robots generin una gran part de la riquesa, pot haver-hi el risc d’un creixement de la desigualtat social? Clarisó diu que sí, «perquè pot passar que un col·lectiu reduït sigui el propietari de tots els robots i se’n beneficiï en exclusiva».

Núñez també està d’acord que «es pot donar aquesta fractura (que ja existeix i que encara pot esdevenir més gran) entre una part de la humanitat, que acumuli gairebé tots els recursos i la producció de recursos (també la majoria de robots), i l’altra, que no ho tingui a l’abast».