La universitat del futur serà més digital, flexible i especialitzada

Lluís Pastor, director de l'eLearn Center de la UOC, ha advertit que, segons alguns estudis, s'acosten temps convulsos en l'ensenyament superior i d'aquí a deu anys podrien no existir la meitat de les universitats actuals. Per això s'ha volgut analitzar els canvis i tendències de la universitat, tant presencial com en línia, i quins escenaris es dibuixen a partir del 2020.


Projecte innovador

Per primer cop una anàlisi com aquesta s'aborda des d'una triple perspectiva: social, pedagògica i tecnològica. Així, un primer estudi, Future Scenarios for Digital Learners, aprofundeix en les necessitats del consumidor de formació digital; el segon, Future of University Teaching: Update and a Roadmap for Advancement, se centra en les tendències educatives i pedagògiques del futur, i, finalment, el tercer estudi, Future Learning Environments, desenvolupat amb el MIT de Boston, focalitza l'arquitectura web que caldrà per a donar cobertura a aquestes necessitats.


Decàleg de conclusions

Els investigadors que han liderat els estudis -Francesc Santanach, responsable del laboratori d'experimentació en aprenentatge virtual de l'eLearn Center; Xavier Mas, investigador de l'eLearn Center, i Lourdes Guàrdia, directora del màster universitari d'Educació i TIC (e-learning) dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigadora de l'eLearn Center- han resumit les conclusions principals en aquest decàleg:

1. Ensenyament més pràctic, tangible i interactiu
   
   Els estudiants actuals demanen un ensenyament en línia que sigui més tangible. Per tant, que sigui més pràctic i que estigui basat en l'experiència i amb una interacció social més gran entre alumnes.
    
2. Segona divisòria digital: les competències
   
   Els investigadors alerten que ens trobem davant de la segona divisòria digital, aquest cop no provocada per l'accés a la tecnologia, sinó pel domini de la competència digital. Aquesta divisòria és independent del factor generacional i pot obeir a molts factors. Així, s'observa una diferència creixent entre les habilitats, sobretot digitals, demanades des del món professional i les que s'obtenen actualment en el sistema educatiu formal.
    
3. Aprendre a tot arreu
   
   La penetració dels telèfons intel·ligents i dels dispositius mòbils com a principals vies d'accés a la xarxa i a la tecnologia, i també la proliferació d'eines de computació al núvol, de xarxes socials, de plataformes dels mitjans socials i de noves aplicacions mòbils i serveis gratuïts, juntament amb una demanda més important d'immediatesa, obre la porta a formes d'aprenentatge més ubiqües i deslocalitzades.
    
4. La fi de l'exclusivitat de la universitat
   
   Universitats, administracions i empreses hauran de desenvolupar un sistema compartit d'avaluació i acreditació de competències professionals. La universitat no n'ha de ser l'únic actor, ja que el context professional serà clau en aquest procés. L'ensenyament operat per nous agents -open microcredentials- pot generar un fort impacte en un àmbit desenvolupat fins ara gairebé exclusivament.
    
5. Una implicació més forta de les empreses
   
   L'aprenentatge ha de reproduir al màxim els escenaris reals on els estudiants posaran a prova les seves competències. Cal dissenyar currículums amb les empreses, metodologies aplicades en contextos simulats o reals, etc. ajudant-se de tecnologies que superin l'aula física i les plataformes en línia, com la realitat virtual i augmentada, la ludificació, les simulacions i les eines de comunicació i col·laboració. Els acords universitat-empresa trencaran les barreres dels espais.
    
6. Formació a mida sense calendaris i amb tutors 24 hores al dia
   
   La formació haurà de ser a mida: formacions específiques que resolguin necessitats concretes i immediatament. Caldrà flexibilitat i agilitat amb una oferta més modular i granular, no subjecta a calendaris, gratuïta -recursos educatius oberts (OER), cursos en línia oberts i massius (MOOC)-, però que es pugui reconèixer en el marc de programes formals i amb tutors 24 hores al dia. Una oferta de serveis concrets d'acord amb les necessitats -mòduls, continguts, tutoria, avaluació, certificació, personalització, etc.
    
7. Internacionalització i especialització
   
   Fruit d'una creixent internacionalització de l'ensenyament, caldran convenis amb institucions locals i de l'estranger que ofereixin titulacions conjuntes i intercanvis. Cal buscar les fortaleses de cadascú; no tothom ha d'oferir de tot. Cal que tothom s'especialitzi i que sigui excel·lent en alguna disciplina, cosa que permetrà una formació més bona i ser més competitius en el mercat laboral.
    
8. Més enllà de les assignatures
   
   El model clàssic de formació, un conjunt d'assignatures per a assolir una titulació, s'haurà de diversificar. La universitat haurà d'oferir un nou ventall de serveis com les microacreditacions -de competències, coneixements, etc.-, l'avaluació en línia (e-assessment) -observació i recollida de dades per a avaluar activitats, no solament en exàmens- o la formació al llarg de la vida -personalitzada, discontínua i a diferents ritmes.
    
9. Models menys rígids
   
   La rigidesa de les plataformes educatives actuals, que reprodueixen els models presencials -estructura de cursos, recursos didàctics, explicacions del professor i interactivitat-, serà substituïda per aplicacions LMX -Learning Method eXperience-, en les quals s'implementaran metodologies d'aprenentatge i s'adaptarà l'experiència d'ús als requisits de cada institució. Així, serà possible aplicar metodologies emergents.
    
10. L'ús d'aplicacions mòbils agrupades en repositoris
    
    En els entorns educatius del futur s'haurà de poder formar mitjançant aplicacions professionals i educatives agrupades en repositoris semblants als mercats d'aplicacions actuals i que podran ser seleccionades i incorporades fàcilment com a recursos d'aprenentatge.
     

Experts internacionals

Aquests estudis han recollit la participació d'una cinquantena de reconeguts experts dels Països Baixos, Suècia, el Canadà, Alemanya, Irlanda, Austràlia, els Estats Units, el Regne Unit i Itàlia, entre altres països, els quals han estat entrevistats o han participat en tallers. A més, els investigadors dels vessants social i pedagògic han identificat més d'un centenar de casos pràctics arreu del món i han analitzat nombrosa literatura científica, i també les motivacions i necessitats dels estudiants i desenes d'informes de l'OCDE, la Unesco, la Comissió Europea, Deloitte, New Media Consortium, informes Gartner, etc.

La presentació d'aquests estudis ha tingut lloc en el marc de la UOC Research Week, que entre el 18 i el 22 d'abril, i amb el títol «Imagine the university of the future», reuneix a Barcelona investigadors de la UOC i experts internacionals per a reflexionar sobre la universitat del segle XXI.