«Les empreses amb dones en llocs de responsabilitat funcionen millor»

Fixa't en l'atenció que han rebut per part dels mitjans de comunicació. Steve Jobs ha construït una cultura al seu voltant i entorn d'Apple que molta gent respecta. I ho ha fet amb valors com la creativitat, la construcció d'una marca i el carisma personal. Aquest és el perfil que molta gent pensa que té l'emprenedor, identifiquen la figura de l'emprenedor amb ell, amb el gran heroi. Però hi ha milers de persones creatives i innovadores fent molt bona feina. Ho he explicat a la meva ponència: no ens podem comparar amb Jobs, Zuckerberg (Facebook) o Amancio Ortega (Zara), perquè ells són les excepcions a la regla, els herois reals són les persones que comencen negocis i fan que funcionin, perquè això és molt difícil. Part de la meva feina és assessorar aquesta gent normal. Crec que centrar-se en els herois fa que aixecar l'empresa sembli més difícil.

Molts emprenedors creuen que el seu negoci o el seu producte és exclusivament el seu treball, diguem-ne que són egoistes, d'una forma positiva. Però com a individus tenen una xarxa al voltant. Una de les principals motivacions dels emprenedors és la seva autonomia per a crear; però al mateix temps, i això és paradoxal, tots han de crear un ecosistema per aconseguir els seus objectius i servir-se d'una xarxa. Els grans èxits vénen de la mà de moltes persones.

Històricament l'emprenedoria havia estat un assumpte masculí però globalment ara hi ha més dones engegant projectes d'emprenedoria. Als Estats Units ja comencen a superar els homes. L'emprenedoria femenina a escala mundial ha estat basada en la necessitat. Tot i les dificultats, perquè en molts llocs les dones han tingut menys accés a l'educació, a xarxes de finançament o accessibilitat a feines ben remunerades, aquestes dones han començat petits negocis per tal d'aportar ingressos a les seves famílies. Els estudis ens diuen que moltes de les dones tenen èxit perquè reinverteixen part dels beneficis que generen a la seva xarxa, aquella que inicialment les ha ajudat a enlairar-se. Aquest fet genera un sistema de suport mutu molt ric, que es retroalimenta; mentre que els homes reinverteixen només en ells mateixos o en el creixement del negoci. També s'observa un altre patró: les empreses amb dones en llocs de responsabilitat funcionen millor. Els negocis es basen en la confluència de dos elements: estratègia social i tasques. I les dones tendeixen a potenciar molt aquest factor de relació i comunicació. Els treballadors feliços treballen més i més treball generalment es tradueix en més beneficis.

La diferència que fem és relativa a si tu com a empresari et centres en el creixement o en el manteniment. L'emprenedoria té dos components bàsics: la mentalitat i la innovació. Moltes companyies mantenen el sistema existent i no innoven, en management tradicional s'ha ensenyat que el risc s'ha de minimitzar al màxim mentre que la filosofia emprenedora pretén maximitzar el retorn. També hi ha el valor de la tolerància al risc. Moltes companyies no prenen riscos mentre que molta emprenedoria es basa en hipòtesis: tinc una idea i la vull provar, és una manera d'actuar sempre amb la pregunta «què passaria si?». Tornant al creixement, les start-ups tenen una altra característica: la seva escalabilitat, un creixement rapidíssim, per això un dels factors clau de l'emprenedoria és l'escalabilitat. És una de les característiques que més atrau els inversors.

El component religiós és clau. Als Estats Units l'emprenedoria forma part de la nostra cultura i això està molt lligat a la tradició protestant: la forma que la gent demostrava que era escollida i Déu els somreia era generant riquesa. També som un poble molt centrat en el demà: pateixo avui però tindré la meva recompensa demà. A Espanya la tradició està molt arrelada a la cultura catòlica i al sistema de protecció social que tenia cura de la gent. Aquí us han dit «et protegirem, no et preocupis», mentre que als Estats Units ens han dit «millor que trobis una forma de sortir endavant per tu mateix». A la Xina, com a país molt antic que és, hi ha una orientació de grup. L'èxit individual sempre s'emmiralla en la família i els ancestres. Et pots trobar en el pati d'una universitat xinesa una estàtua erigida en honor a la primera persona que es va llicenciar allà i a sota del seu nom cinquanta o seixanta noms de familiars seus. Envien un missatge: l'èxit d'aquesta persona és gràcies als seus avantpassats, quan et surtin bé les coses, pensa en el bé comú.

Sí, Espanya és lenta, s'enfronta a la burocràcia, a la sospita sobre la riquesa i els rics i a la falta d'interès que mostren aquells que tenen l'experiència i els diners per a transmetre coneixement a aquells que volen unir-se a l'ecosistema emprenedor, tot i que això està canviant i a la mateixa Barcelona s'observen iniciatives interessants. Als Estats Units la xarxa d'ajuda als emprenedors és gegant en forma d'assessorament i diners.

Sens dubte. Silicon Valley és un lloc únic per la seva història, geografia, gent que hi treballa, companyies que li han donat forma i per les polítiques locals que el van beneficiar. Jo treballo en un programa que es diu Technology Villages, a Carolina del Sud. Aquest estat és un dels més pobres. Des d'aquest punt de partida el que fem és aprofitar els recursos de cada ciutat per a desenvolupar companyies rellevants per a la gent que viu allà: projectes agraris, nuclears, automoció, robòtica. Tot això ho explico perquè a cada regió funciona alguna cosa diferent. A Boston tenim també moltíssima intel·ligència i recursos però no han intentat reproduir Silicon Valley: s'han especialitzat en dispositius mèdics.

Jo crec que aquestes suspicàcies vénen d'un error d'interpretació. L'emprenedoria no vol dir fer diners. És resolució de problemes, creativitat i innovació. El sector públic a Espanya necessita emprenedors, l'educació necessita emprenedors perquè són definits per la seva mentalitat que els fa resoldre problemes i trobar oportunitats per a fer millor les coses. És evident que això històricament està lligat a fer diners. Introduir molt aviat aquests conceptes a l'educació crec que només pot ser fantàstic perquè significa promoure la creativitat.

Són freaks. Només tenim un Leo Messi com només teníem un Steve Jobs. És un entre un milió. Per cada milionari que va abandonar la universitat hi ha desenes de milers que ho van fer pensant que triomfarien i ara són persones sense estudis i sense molt marge de maniobra i realment l'única manera que millorin les seves expectatives és tornant a la universitat. Hi ha un moviment als Estats Units liderat per Peter Thiel que va ser un dels fundadors de PayPal que diu: la universitat no és important. En realitat, el que hauria de dir és: la universitat ha de canviar. No perdem de vista la forta correlació entre educació universitària i ingressos.

És un canvi cultural molt familiar per a nosaltres als Estats Units però un canvi molt traumàtic per a vosaltres al sud d'Europa. A llarg termini crearà una economia més forta perquè posarà a les mans dels individus el poder del seu propi destí i crearà més innovació perquè la innovació necessita de molta gent provant de fer projectes innovadors. També crec que crearà un ecosistema més robust de creació d'empreses. A curt termini és difícil de digerir: per aquest motiu penso que mentre més gent tingui a la seva base educativa els conceptes que esmentava anteriorment de creativitat i design thinking, molt millor. També ho podem analitzar com un canvi en l'estil de vida: tu decideixes quan treballes i quan no. Això vol dir més llibertat, però al mateix temps més responsabilitat.