«Quan els baby boomers arribin a vuitanta anys, seran uns grans usuaris de les noves tecnologies»

La doctora Moon Choi ha treballat durant anys fent recerca en universitats nord-americanes. Choi s'acaba de traslladar a Corea del Sud, on investiga sobre persones grans i tecnologia a l'Institut Avançat de Ciència i Tecnologia de Corea (Korean Advanced Institute of Science and Technology, KAIST). Explica que en aquest país té més facilitats per a portar a terme els seus estudis perquè «gairebé tothom hi fa servir el telèfon mòbil». Choi ha passat per la UOC, on ha impartit el seminariResearch on Aging and Mobility in the Era of Big Data, organitzat pel grup de recerca STS-B (Barcelona Science and Technology Studies Group), ha explicat el poder de la tecnologia per a fer avançar les ciències socials i com les noves tecnologies poden millorar l'autonomia i la qualitat de vida de la gent gran.

La doctora Moon Choi ha treballat durant anys fent recerca en universitats nord-americanes. Choi s'acaba de traslladar a Corea del Sud, on investiga sobre persones grans i tecnologia a l'Institut Avançat de Ciència i Tecnologia de Corea (Korean Advanced Institute of Science and Technology, KAIST). Explica que en aquest país té més facilitats per a portar a terme els seus estudis perquè «gairebé tothom hi fa servir el telèfon mòbil». Choi ha passat per la UOC, on ha impartit el seminariResearch on Aging and Mobility in the Era of Big Data, organitzat pel grup de recerca STS-B (Barcelona Science and Technology Studies Group), ha explicat el poder de la tecnologia per a fer avançar les ciències socials i com les noves tecnologies poden millorar l'autonomia i la qualitat de vida de la gent gran.

En el camp de la tecnologia i la tercera edat podem diferenciar dos àmbits: tecnologia per a intervenir en la vida de les persones i tecnologia com a eina de recerca. En el seminari que he fet a la UOC m'he referit al segon àmbit. Així, la recerca en ciències socials es basa principalment a fer enquestes a la població, però aquesta eina té certes limitacions, sobretot quan es tracta de mesurar determinats paràmetres. Per exemple, si parlem d'envelliment i mobilitat -el focus de la meva recerca- podem obtenir resultats més acurats si, en lloc de basar-nos en els resultats de les enquestes, utilitzem dades de dispositius connectats o wearable (dispositiu que es porta sempre a sobre i que obté dades de la persona).

Al mateix temps, la tecnologia pot apoderar la gent gran. Per exemple, un dels meus projectes és sobre tecnologia per a assistir persones amb demència. La tecnologia pot ajudar els cuidadors i els professionals de la salut en l'atenció d'aquests pacients.

En primer lloc, hem de revisar acuradament les nostres idees i les nostres percepcions sobre les persones grans. Anomenem gent gran tothom que té més de 65 anys, però els gerontòlegs dividim aquesta població en tres grups: els grans joves, de 65 a 74 anys; els grans grans, de 75 a 84, i els més grans, de 85 en amunt. Estem assistint una «revolució de la longevitat». La generació dels meus avis vivia aproximadament fins a 60-70 anys. Però els de la meva generació viurem fins a 90. Això vol dir que tenim molts anys de vida després de jubilar-nos. No podem pensar, doncs, en la gent gran com en un únic grup.

Sí, en diem la divisòria digital, que vol dir que hi ha grans diferències en l'accés a la tecnologia entre els diversos grups d'edat. La gent més gran de 75 anys no va ser exposada als telèfons intel·ligents quan era jove. Però els baby boomers, que són a la cinquantena o la seixantena, és molt més probable que facin servir el telèfon mòbil. Penso que hi ha diferències importants en l'ús de la tecnologia segons l'edat. Però hi ha moltes maneres de fer que la gent gran utilitzi tecnologia. Tenim, per exemple, la telemedicina, la salut mòbil (mobile health)... Per exemple, en zones rurals, les persones que viuen allunyades de centres de salut poden tenir accés a un metge només connectant-se amb el telèfon o l'ordinador. I hi ha moltes altres aplicacions. De totes maneres, encara que hi ha un gran nombre d'innovacions, la gran majoria de les persones encara no en fa ús. Hi ha un buit important entre el nombre d'innovacions i la implantació de la tecnologia. Hi ha d'haver més recerca per a descobrir per què no s'utilitza.

És cert que les innovacions desperten molt d'interès, especialment des d'un punt de vista empresarial. La gent jove es més propensa a utilitzar aplicacions de salut mòbil -per exemple, les app per a fer exercici són molt populars-, però aquest tipus d'innovacions no estan realment integrades en l'atenció a les persones grans i un dels motius és que hi ha barreres importants per a fer-les servir. Penso que ara mateix la salut mòbil és sovint una àrea de negoci per als hospitals. Hi ha una distància estructural entre l'avenç de la tecnologia i les polítiques socials. Innovacions com ara l'Apple Watch (rellotge d'Apple) o el Samsung Smart Watch s'enfronten amb reptes relacionats amb les polítiques i les regulacions.

D'altra banda, quan es desenvolupen noves tecnologies, sovint són tecnologies per a tecnologies. Per a resoldre aquest problema, necessitem professionals d'àmbits multidisciplinaris que treballin junts. Per exemple, els enginyers seran capaços de desenvolupar aparells més orientats a l'usuari si treballen amb professionals de la salut que atenen persones grans i les seves famílies. Un enfocament multidisciplinari és bàsic perquè els usuaris adoptin fàcilment les noves tecnologies.

Un altre obstacle és que les persones que ara són grans no van estar exposades a la tecnologia quan eren joves. Així, hem vist en alguns estudis que si una persona fa servir tecnologia quan té 50 o 60 anys, serà més fàcil que n'utilitzi quan sigui a la vuitantena. És a dir, la continuïtat en l'ús de la tecnologia és important. Quan els baby boomers arribin a vuitanta anys, seran grans usuaris de les noves tecnologies. És per això que veurem un canvi important en aquest aspecte en els pròxims vint anys.

Sí i no. Probablement farem servir més tecnologia, especialment per a monitorar-nos. Per exemple, aquí al canell pots veure el meu Pedometer wearable, que controla els passos que faig cada dia, les calories que cremo diàriament, etc. Però diagnosticar ja és una altra cosa, no em pot dir si tinc una malaltia o no. Amb tot, monitorar els pacients mitjançant l'ús de dispositius wearable ajuda els professionals sanitaris a fer un diagnòstic.

Actualment, els metges fan un diagnòstic amb la informació que els donem quan anem al centre mèdic. Amb les dades dels telèfons intel·ligents dels pacients, els metges podran fer un diagnòstic més acurat. I també podrem prevenir alguns problemes de salut. Però, d'altra banda, la tecnologia també podria produir grans diferències entre les persones. A algunes persones els pot agradar, però d'altres potser no voldran ser monitorades. Hi podria haver un moviment contrari a la tecnologia, i la societat es podria dividir en dos.

Les meves publicacions anteriors se centraven en les persones grans perquè vaig dur a terme diversos projectes d'investigació als Estats Units -tot i que ara m'he traslladat a Corea per a treballar a KAIST- sobre l'ús del vehicle privat, que és molt important en el context cultural nord-americà. Les conclusions del meu estudi són que l'ajuda mútua (per exemple, persones grans joves que s'ofereixen a portar amb cotxe les que tenen de 85 anys en amunt) és molt important per a l'envelliment actiu i l'envelliment a la llar. El concepte de mobilitat en la comunitat és essencial per a promoure la mobilitat en les darreres etapes de la vida.

Actualment treballo en un projecte anomenat «Building an Age-friendly Daejeon Using ICT» (Construir una Daejeon adaptada a les persones grans per mitjà de les TIC). És important que la construcció de les ciutats i les comunitats tingui en compte tot tipus de persones, independentment de la seva edat o la seva capacitat. El meu plantejament es basa en el model social de discapacitat. Això significa que la discapacitat no la decideixen els individus, sinó l'estructura social. Cal reconstruir les comunitats perquè totes les persones hi estiguin incloses, independentment del seu estat de salut, etc.

M'interessa molt fer servir dades massives per a predir el comportament de les persones i desenvolupar intervencions eficaces. Som davant de l'era de la revolució de les dades. Amb les noves tecnologies ens és molt més fàcil recollir dades. Per exemple, quan jo era petita, la meva família tenia una càmera i només fèiem fotos els dies importants -aniversaris, vacances, etc.- i avui dia fem fotos de qualsevol cosa en qualsevol moment. Ara bé, encara que sigui molt fàcil recollir dades, analitzar-les no ho és tant. En aquest sentit, penso que els científics socials necessiten més formació en l'anàlisi de dades massives, perquè fins ara hem utilitzat l'estadística tradicional, que no sempre resulta adequada en aquest àmbit. En el nou model de recerca col·laborativa hem d'aprendre a treballar amb professionals d'altres disciplines, com per exemple amb enginyers. La col·laboració entre diferents disciplines és molt important.