«Canviaran els mitjans, però el periodista tindrà davant el mateix»

El món de la comunicació i el periodisme estan en constant evolució. La UOC, com a universitat pionera en els estudis en línia, celebra el quinzè aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, en què una de les peces clau és el màster de Periodisme digital i direcció de projectes de comunicació digital UOC-El Periódico-Lavinia. Per a aprofundir en els reptes del periodisme i la comunicació, hem parlat amb Antoni Esteve, president de Lavinia, i Saül Gordillo, cap de continguts digitals d'El Periódico de Catalunya. Esteve i Gordillo, com a pesos pesants de la comunicació digital, ens han ofert la seva visió sobre l'evolució de la tasca del periodista i sobre com la tecnologia ha obert noves oportunitats laborals.

El món de la comunicació i el periodisme estan en constant evolució. La UOC, com a universitat pionera en els estudis en línia, celebra el quinzè aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, en què una de les peces clau és el màster de Periodisme digital i direcció de projectes de comunicació digital UOC-El Periódico-Lavinia. Per a aprofundir en els reptes del periodisme i la comunicació, hem parlat amb Antoni Esteve, president de Lavinia, i Saül Gordillo, cap de continguts digitals d'El Periódico de Catalunya. Esteve i Gordillo, com a pesos pesants de la comunicació digital, ens han ofert la seva visió sobre l'evolució de la tasca del periodista i sobre com la tecnologia ha obert noves oportunitats laborals.

Saül Gordillo: Si ho comparem amb com estàvem fa quinze anys, el periodisme ha evolucionat molt, però amb perspectiva històrica, encara som a les beceroles del que pot representar la revolució tecnològica i la xarxa. Des de l'òptica d'un diari, ara comencem a veure quin és el comportament dels lectors. Sabem en temps real quin impacte tenen les nostres portades, per exemple. Des del punt de vista d'El Periódico, és un moment apassionant, perquè hem de mantenir la nostra credibilitat, la nostra línia editorial i defensar la nostra marca i, al mateix temps, ser molt sensibles a com hi reacciona la gent per a poder incorporar aquestes interaccions. Tot això ens posa davant del mirall per a repensar-nos. Antoni Esteve: Estic d'acord amb qui denomina el període actual com l'infolític i que considera que, en realitat, és ara quan comença l'era de la comunicació. Per primera vegada un missatge es pot transmetre a tot el planeta sense cost afegit o es pot produir vídeo de gran qualitat amb unes eines molt senzilles. Per primera vegada els terrenys ja no són marcats ni pels estats ni pels territoris. El marc és universal. Tot això no ha existit mai abans en la història de la comunicació. Cada vegada més, serà més difícil que parlem de premsa, ràdio, televisió o internet, per a passar a parlar de xarxes socials informatives. El terreny de la comunicació i de l'audiovisual té una perspectiva d'un creixement espectacular en els propers anys; però, mentre s'acaba de definir el paper de cadascú en aquest nou territori, encara veurem moltes situacions compromeses o models econòmics o empreses que no seran capaces d'adaptar-s'hi.

SG: Potser el sector de la premsa tradicional és el que està patint més, però hi estem fent grans esforços. En aquest sentit, el màster que fem amb la UOC, que va ser pioner –i malgrat la forta competència, continua essent un referent–, demostra que gràcies a la col·laboració entre Lavinia, la UOC i El Periódico de Catalunya –que també és pioner en molts aspectes– aposta per transmetre als estudiants aquesta lògica d'adaptació. Les fronteres entre els tipus de mitjans són cada cop més diluïdes i, en aquesta barreja caòtica, el que continuarà essent important són la credibilitat i el rigor. El màster va adreçat a estudiants i a professionals que potser hauran d'emprendre pel seu compte i, per tant, hauran d'aplicar una mica la mateixa lògica que els mitjans.

AE: Crec que un model de formació com el de la UOC s'adapta bastant a una situació com l'actual, a aquest assaig-error que estem fent tots. L'única manera de saber com aniran els mitjans en els propers anys és provar, equivocar-se i rectificar, perquè poca gent pot dir com seran el 2020. Des del punt de vista de formar la gent que ha de treballar per a aquests mitjans, han de ser persones amb una mentalitat molt oberta. Ja no serveixen els continguts que seran útils per a tota la vida. Els periodistes sí que continuaran explicant històries, però més enllà d'això tot és bellugadís, en els àmbits de tecnologia o de model econòmic.

AE: Fa quinze anys que fem aquesta formació i hem de pensar que YouTube en té deu, que Twitter no existia i que els telèfons intel·ligents fa només vuit anys que van aparèixer al mercat. Hi ha tecnologies que han anat apareixent i, per tant, es parla d'uns models que han anat convergint en uns moments en què moltes de les coses les intuíem però encara no hi eren. Hem hagut d'evolucionar. En aquests moments tots hem de ser humils, perquè no sabem cap a on va tot aquest món de la comunicació. Més que coneixement, el que hem de crear és una actitud permanent de recerca, d'intentar trobar nous camins, noves maneres d'informar, d'explicar i d'emocionar.

SG: Es tracta de fer el que s'ha fet tota la vida. En el periodisme local i comarcal, que és d'on originàriament procedeixo i en Toni també, els periodistes fèiem una mica de tot. Aquest ser «multiformat» ara té tota la facilitat de la tecnologia. Tot i així, cal inculcar aquesta polivalència. En aquest sentit, emprendre, saber com es munta una empresa, com es gestiona, com s'organitza, a més a més de la part més tècnica de com es fa la informació, amb un suport o amb un altre, per a un mitjà o per a un altre i el llenguatge que requereix cada cas, és el concepte que hem de transmetre a la gent que es vol dedicar a això. Sobretot, que juguin a l'atac, que no els facin mandra ni por segons quines coses perquè la tecnologia i el moment permeten transgredir.

AE: A alguns dels alumnes del màster els queden per davant almenys quaranta-cinc anys de vida professional, és a dir, fins al 2060. Els canvis encara poden ser més grans. L'actitud ha de ser oberta i preparada per al canvi, de gent amb capacitat d'explicar històries, de conèixer el llenguatge i això no vol dir només dominar l'idioma escrit, sinó també el llenguatge de la tecnologia. La tecnologia no és dels tècnics. Els propers anys necessitem aquest tipus de periodista amb més versatilitat. Canviaran els mitjans, però davant tindrà el mateix, la manera d'explicar les coses i sense oblidar una consciència social.

AE: En alguns casos pot haver-hi independència i també confusió. A vegades, per a poder resistir a les pressions, es necessita darrere un suport econòmic. Un grup amb una solvència econòmica pot resistir amb més facilitat les pressions; algú que depèn d'allò que ingressa amb la informació que fa és fàcilment vulnerable i, per tant, és fàcil caure en desviacions en els continguts i confondre els continguts amb intencionalitat més publicitària o barreja d'altres coses. 

SG: La independència és molt relativa. No existeix, en un nivell estricte, perquè tothom depèn d'alguna cosa, encara que sigui de la seva comunitat, dels seus lectors i dels seus subscriptors o mecenes del crowdfunding. Hi ha com un fals debat sobre la independència que només és un privilegi dels mitjans petits, que tenen audiències reduïdes, i, en canvi, els grans mitjans estan tots venuts al poder. El que garanteix la tecnologia és la pluralitat. Hi ha més competència sense necessitat de tenir un gran capital darrere ni uns mitjans excessivament cars. I ara, això el que permet és una pluralitat, una diversificació i una especialització de continguts.

AE: Evidentment no hi ha una resposta, sinó moltes respostes. Sí que veiem que anem cap a un món molt més audiovisual i que arriba un altre món, que ja l'intuïm, que va traient la poteta de mica en mica, que és el de l'immersivitat. Veiem el 3D, l'holografia, les ulleres o programes, les xarxes socials, un model d'immersió en el contingut... Veiem moltes peces d'un model en què en lloc de mirar les pantalles, serem dins de la pantalla i, per tant, això vol dir una altra manera d'entendre la manera d'explicar les històries, una altra manera de concebre els mitjans mateixos. Haurem de començar a preparar la gent per a ser capaç de proveir aquests nous continguts d'actualitat, d'entreteniment o de formació.