«Els bibliotecaris han de ser el motor cultural del territori i remoure les consciències dels usuaris»

És bàsic i és un dels principals motius perquè em cridessin per a aquest nou encàrrec. És important, en aquest moment en què disposem de menys recursos, saber prioritzar la visió ciutadana per damunt de tot. He treballat quinze anys de cara al públic, tenia detectats alguns punts febles i amb el meu equip estic treballant per millorar-los. No s'ha de perdre mai de vista la visió ciutadana; en els plans que faig sempre penso com hauran de gestionar el backoffice els bibliotecaris i com percebrà el ciutadà les millores que proposem. Els bibliotecaris hem de sortir al carrer. Per això he implantat el pla de 360º en les persones del meu equip: un dia al mes van a treballar en una biblioteca pública. Aquesta nova responsabilitat em serveix per a conèixer gent molt potent en l'àmbit cultural. La base de la feina d'un bibliotecari d'una biblioteca pública és ser el motor cultural i remoure les consciències d'aquell espai. Sóc veïna de Palafrugell, m'estimo aquesta població tot i que no hi vaig néixer. La base és aquesta: quan t'estimes la gent a qui serveixes tot el que fas és perquè millori aquella col·lectivitat. Els equips de les biblioteques són els que donen l'empenta perquè les biblioteques funcionin i és bàsic que t'estimis allò que fas i els ciutadans a qui serveixes. En una pública és essencial. Si no t'agrada treballar de cara al públic, oblida't de treballar en una biblioteca pública; no tothom serveix. Als alcaldes els dic que siguin molt selectius a l'hora de triar el personal perquè calculo que un 70% de l'èxit d'una biblioteca depèn de l'equip. Els bibliotecaris haurien de ser els agents principals prescriptors principals de cultura del seu territori. Els ciutadans haurien de percebre que són capaços de recomanar-los un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre... Més enllà de la discussió de si digital o paper, m'agradaria que les biblioteques fossin imprescindibles perquè són actualment l'únic espai de convivència, per la seva trajectòria i pel seu naixement, per a tenir cura de la democratització de l'accés a la cultura. Celebrarem el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya. Enric Prat de la Riba va pensar que si s'havia de transformar un país havia de ser a través de la cultura i de les biblioteques. Era revolucionari a Europa: van apostar per la creació d'una escola de bibliotecàries i per la creació d'una xarxa de biblioteques importantíssima i molt avançada. Hem d'agafar aquest relleu i fer que realment les biblioteques responguin a les principals preguntes de la societat, als temes que més preocupen, com ara l'atur i les necessitats de formació. Precisament estem iniciant converses amb els responsables de la Biblioteca de la UOC per fer ponts amb les biblioteques públiques per a buscar serveis comuns per a intentar donar més facilitats als estudiants de la UOC a les públiques i viceversa. No tenim els mateixos pressuposts però encara es van inaugurant biblioteques a Catalunya per tal de complir amb la llei i respondre a les necessitats ciutadanes. Tenim un mapa de biblioteques públiques molt avançat i només hi ha dos municipis de més de 5.000 habitants que no en tenen. Tenim pressupost zero per a biblioteques des del govern de Madrid. El 2014 tampoc tenim pressupost estatal per a tirar endavant la Biblioteca provincial. Hi ha un projecte aprovat pel Ministeri de Cultura a l'Estació de França pendent de dotació pressupostària. Les 365 biblioteques públiques de Catalunya són gestionades pels ajuntaments, són municipals. Per sobre d'això hi ha les diputacions que en major o menor mesura hi donen suport, en el cas de Barcelona és molt alt històricament; en el cas de Girona és molt important i en el cas de Lleida i Tarragona és una assignatura pendent. Per sobre hi ha el Servei de Biblioteques, que promou el creixement equilibrat i harmònic del Sistema de Lectura Pública, estableix criteris de coordinació i treballa en plans transversals de foment de la lectura. Estem treballant amb la Diputació de Barcelona per unificar tres serveis bàsics: unificar els dos catàlegs de biblioteques públiques (Diputació de Barcelona i Generalitat), unificar la política de préstec interbibliotecari (préstec entre biblioteques) i crear un carnet únic convertit en carnet cultural. El carnet cultural d'aquest país és el de biblioteques, quasi la meitat de la població catalana el té. Actualment les biblioteques són el servei cultural més utilitzat per la ciutadania.

Una altra línia estratègica és millorar el posicionament de les biblioteques dins el sector editorial. Tenim diferents projectes amb el Gremi de Llibreters, el Gremi d'Editors i amb els escriptors. Volem que ens concebin com un actor més en les seves polítiques i impulsar el foment de la lectura i la informació. Entenc els bibliotecaris com a crupiers, repartidors de cartes, i hem de saber vèncer aquesta mirada que té alguna gent del sector com a biblioteques igual a competència. Les biblioteques potencien lectors, el mercat editorial i les vendes, està demostrat. Ens han de veure com a aliats. Amb els editors hem fet el projecte 10 x 10 per donar a conèixer de primera mà els projectes editorials als bibliotecaris. Amb editors i llibreters estem a punt d'explicar el serveis que permetran major informació i possibilitats de venda directa a biblioteques a través dels llibreters. Amb els escriptors hem fet una base de dades per a saber quins i en quines condicions estan disposats a fer presentacions; també volem impulsar uns tàndems amb escriptors que estimen una biblioteca i hi tenen una relació estreta. Una altra acció és a la Viquipèdia. Hem format dos-cents cinquanta bibliotecaris perquè introdueixin continguts a l'enciclopèdia col·laborativa perquè volem que creïn projectes i incorporin continguts locals, escriptors locals o projectes conjunts que ens interessin. També és molt interessant que treballem en el format GLAM (Galeries, Biblioteques, Arxius i Museus), que és un repte per a les biblioteques. Si tot va bé al gener començarem a oferir aquest servei, que serà gratuït. Tindrà un funcionament similar al préstec físic, ja que s'acabarà el termini. Prioritzarem les novetats i la ficció. Ens agradaria començar a crear públic i que servís per al reconeixement de les vies legals d'accés al llibre digital. Serà un incentiu a les vendes i per a crear nous públics. La plataforma serà única per a totes les biblioteques públiques. M'aporta el contacte amb estudiants, la possibilitat de poder resoldre dubtes ja que per sobre de tot al meu ADN sóc bibliotecària. Com que tinc l'experiència com a exalumne, els dubtes són més o menys fàcils de contestar. Penso que la UOC és una universitat de prestigi: valoro molt poder continuar en una comunitat universitària per a mantenir-me al dia i m'interessa per currículum també quan publico articles. Els estudis hauran d'evolucionar molt. Haurem de segmentar i diferenciar cada vegada més els perfils. A la vegada, necessitarem cada cop més gent amb perfils més amplis o molt oberts de mires pel que fa a coneixements. El perfil del bibliotecari del futur haurà de ser una persona molt polivalent, molt encarada al servei públic, molt sociable, extravertida i amb flexibilitat. Penso que és un gremi més potent que el que la societat percep, per això hem fet un Premi Teresa Rovira a la innovació bibliotecària i campanyes diverses, com Públics BIB, un projecte vinculat a vuit equipaments culturals molt potents que ens fan una proposta cultural específica per a les biblioteques.