Brenda Gourley, doctora honoris causa

 A l'hora de fer la formació accessible, Gourley pensa que «el moviment de recursos educatius oberts és un pas essencial en aquesta direcció». I és que, per a ella, és necessari «explotar el potencial de les noves tecnologies i aprofitar les oportunitats formatives que ens brinden. El que hem inventat amb aquesta nova tecnologia ens ha capacitat per a comunicar-nos amb més gent que mai» i a la vegada «formar un grandíssim nombre de persones».

Amb tot, Gourley aposta per «redefinir el que significa ser un professor universitari i el que esperem dels nostres alumnes en tots els àmbits». A més, Gourley pensa que s'haurien de tenir en compte les iniciatives sorgides de les mateixes comunitats universitàries, ja que «poden tenir repercussions en el canvi d'objectius». Segons la seva opinió, una iniciativa destacable és la que es coneix com a «aprenentatge de servei, moviment que vol que els joves participin en activitats d'aprenentatge per mitjà del servei a les comunitats».
Per a tirar endavant iniciatives com aquesta, la professora sud-africana opina que «els formadors tenim l'obligació d'impulsar, ajudar, estimular i, sobretot, equipar els nostres estudiants amb els valors i les aptituds necessaris».


Trajectòria professional de Brenda Gourley

La professora Brenda Gourley ha estat rectora i directora executiva de l'Open University del Regne Unit de l'any 2002 al 2009. Abans havia ocupat el mateix càrrec en una de les principals universitats de Sud-àfrica, la Universitat de Natal (ara anomenada Kwazulu-Natal), on també va ser vicerectora i degana de la Facultat d'Econòmiques i Empresarials i on va combinar la seva carrera professional amb la gestió acadèmica al llarg de més de trenta anys de canvis transcendentals al seu país i en l'ensenyament superior.

És analista de tendències i estratègies de l'ensenyament superior, especialment de l'impacte de la tecnologia, l'àmbit de l'ensenyament obert i a distància, el lideratge, l'ètica i el paper de les universitats en la comunitat. És membre fundadora de la xarxa Talloires, en la qual s'integren universitats i institucions compromeses a reforçar les responsabilitats cíviques, i forma part del seu comitè de direcció.

Impulsora del moviment de recursos educatius oberts, membre del Comitè Assessor Internacional de la Fundació Open Education, va contribuir al fet que l'Open University fos la primera universitat britànica a facilitar l'accés gratuït a la xarxa a una gran selecció dels seus recursos educatius, fet que continua essent exemplar. També és una gran defensora del paper de l'ensenyament superior a l'hora de promoure la justícia social i trobar una solució sostenible per a sortir de la pobresa.

Ocupa i ha ocupat diversos càrrecs en consells i fundacions. Així, durant dos mandats ha estat presidenta de l'Associació de les Universitats de la Commonwealth i membre del Consell de Direcció de l'Associació Internacional d'Universitats, a més d'ocupar altres càrrecs en diferents institucions d'arreu del món. Així mateix, ha publicat nombrosos llibres i articles en revistes i diaris i participa com a ponent en congressos i trobades d'arreu del món.

En reconeixement de la seva tasca en el camp de l'ensenyament superior, ha rebut diverses distincions i títols honorífics, com el de la Universitat de Nottingham (1997), la Universitat Richmond (2004), la Universitat d'Abertay Dundee (2004), totes tres del Regne Unit, la Universitat del Quebec (2007), la Universitat de Pretòria (2008) i la Universitat Oberta dels Països Baixos (2009). A més, és doctora honoris causa per la Universitat Oberta Allama Iqbal, Pakistan (2007), en reconeixença del seu prestigi en el camp de l'ensenyament a distància i els serveis a la humanitat, i professora honorària de la Universitat Oberta d'Israel (2008), en reconeixença del seu compromís d'ampliar l'accés a l'ensenyament superior, entre altres distincions. Viu entre Brighton, al Regne Unit, i Sud-àfrica i és membre del Tisch College de la Universitat Tufts de Boston.