«La UOC és un bon model educatiu per a institucions similars»

Fabrice Hénard [FH]. D'una banda, es va destacar la importància d'establir sinergies entre la tecnologia, els recursos humans, els mitjans d'aprenentatge i les polítiques de suport a l'estudiant; de l'altra, que, malgrat que la qualitat de l'ensenyament depèn de la qualitat del professorat, hi ha altres aspectes determinants, com ara la implicació de les parts interessades de la Universitat ?rectorat, degans, personal i estudiants?, per tal d'excel·lir en aquesta qualitat. Més enllà del professorat, tots els actors tenen una part de responsabilitat a millorar la qualitat de l'ensenyament. Un professor pot estar molt qualificat, però si arriba a una institució en què la resta de parts interessades no ajuden, les seves qualificacions no són una garantia d'èxit. Finalment, també es va apuntar la dificultat de les institucions per a mesurar la relació entre l'esforç de donar un ensenyament de qualitat i els resultats educatius obtinguts. Ningú no sap exactament com funciona aquesta «caixa negra», malgrat que algunes institucions han desenvolupat maneres d'avaluar quantitativament els resultats del seu ensenyament i discutir a posteriori les dades amb els seus acadèmics per a trobar-hi el sentit. Fernando León García [FLG]. La UOC és una universitat que té molt ben definits els seus objectius i el model que vol utilitzar per a aconseguir-los. Comparada amb moltes altres institucions, per la manera en què és constituïda, té un model molt clar pel que fa a l'educació, el rol dels estudis i el suport que ofereix als estudiants. Per tant, és un cas clar de bona relació entre un ensenyament reeixit i un aprenentatge reeixit. La qualitat de l'ensenyament va directament relacionada amb la qualitat de l'aprenentatge i els bons resultats, i això és el que trobem a la UOC. És obvi que encara té reptes per afrontar, però és un bon exemple per a institucions similars pel que fa a com cal ensenyar. El que hem trobat aquí és un estudi de cas molt bo. FLG. La UOC rep cada vegada més l'interès d'adults que treballen i també de joves que provenen d'un model educatiu tradicional. La manera d'aproximar-se a un grup i a l'altre no ha de ser necessàriament la mateixa. D'altra banda, la UOC està diversificant les llengües en les quals ensenya, i fa servir el català, el castellà i l'anglès. Això és un repte per a qualsevol institució. També hi ha la necessitat contínua per part dels estudis de trobar una orientació constant. La clau de l'èxit de la UOC és la importància que s'ha donat a qui ensenya i a com ho fa. A mesura que la UOC creix i ensenya en diferents llengües, ha de tenir present que l'orientació dels estudis envers el professorat continua present. La UOC mira de ser una institució global. Per tant, s'ha d'adaptar a allò que vol dir ser global i arribar a més estudiants, no necessàriament a Europa, sobretot pel que fa als materials de suport. FLG. En línies generals, podem apuntar que, en l'actualitat, i malgrat les retallades de pressupostos i recursos, es pot millorar la qualitat de l'ensenyament augmentant la col·laboració entre acadèmics i definint molt clarament què ensenyem, com ho fem i quin és el nostre propòsit. Aquests factors, que poden semblar qüestions naïf, són crucials i sovint es deixen de banda. En aquest sentit, doncs, els acadèmics han de reflexionar sobre quin és el seu paper en l'educació, més enllà de la recerca, perquè això beneficia la institució i els seus resultats. També és important, relacionant-ho amb un dels punts de la primera qüestió, que les parts interessades de la Universitat creïn l'ambient adequat per tal que els acadèmics puguin fer la seva tasca. FLG. Si, per exemple, una universitat que fins ara ha seguit un model tradicional vol incloure l'aprenentatge virtual entre les seves propostes educatives, aleshores la UOC pot ser un bon exemple, encara que no podem dir que el que és bo per a la UOC ho és necessàriament per a altres institucions. Amb tot, crec que la UOC és un exemple de la manera d'acostar-se a l'ensenyament i a l'aprenentatge, de la manera de definir quin ha de ser el perfil i l'orientació dels seus estudis i de la manera d'implementar la tecnologia. Tots aquests aspecte poden ser, potencialment, útils per a una universitat convencional que vulgui anar en aquesta direcció. FLG. En primer lloc, el model d'aprenentatge virtual i el model híbrid no serveixen per a tothom. De la mateixa manera que tampoc el model convencional no serveix per a tots els públics. Diferents tipus d'estudiants requereixen diferents tipus d'ensenyament. Actualment hi ha molts estudiants potencials que no són atesos perquè no hi ha prou alternatives híbrides o d'aprenentatge virtual. Per tant, d'una banda aquests models creixeran arreu del món. Però l'increment dependrà de la regió del món, perquè hi ha llocs on s'està més acostumat «a veure i tocar» el professorat, per a dir-ho així. Als Estats Units i al Regne Unit aquests models han crescut exponencialment, però allà estan molt acostumats a treballar virtualment i a acceptar aquest sistema de rebre informació. A Europa encara hi ha camp per córrer. A Llatinoamèrica, en canvi, el model és més tradicional. Per tant, crec que l'aprenentatge virtual pujarà, però dependrà del context. FH. En el cas de la UOC, com que no tenia càrregues prèvies en el moment de crear-la, la Universitat ha pogut invertir en la qualitat de l'ensenyament i seguir-lo de prop. En aquest aspecte ha excel·lit. Respecte a universitats amb més tradició, cal dir que també s'ha mogut més per aconseguir qualificacions i segells de qualitat per als seus estudis. Per tant, el que en un principi pot semblar un problema, s'ha convertit en un punt a favor.

FLG. El fet que sigui a distància no ha d'afectar la qualitat de l'educació. Afecta el mètode usat per aproximar-se a l'estudiant, però si l'objectiu del que cal ensenyar és clar, tant és que l'educació sigui presencial com no. D'altra banda, hi ha nombrosos estudis que sostenen que l'estudiant a distància està molt més motivat que el presencial i obté millors resultats. FH. El propòsit de l'OCDE és diagnosticar i destacar les millors pràctiques per a aconseguir polítiques millors i, en darrera instància, poder viure millor. És l'única organització que fa això en l'àmbit educatiu a gran escala i que té una cobertura mediàtica important. Això fa que les seves propostes tinguin ressò i siguin poderoses. Però el paper de l'OCDE és donar el to, i no tant donar directrius, i al cap d'uns quants anys comprovar si s'han seguit o no.

FLG. En el cas de la UOC, l'estudi en què s'ha basat el projecte s'ha centrat en la qualitat de l'ensenyament. En altres institucions el focus d'estudi han estat altres aspectes. Les conclusions finals de l'estudi aniran en benefici propi de cada institució, i és en aquest sentit que estic convençut que les aplicaran, perquè els serviran per a millorar el que fan, no pas perquè des de l'OCDE se'ls imposi res en concret. En l'àmbit institucional es veuran canvis específics per bé; en l'àmbit general es trigarà més.