"Hem invertit els estàndards universitaris: importen les qualificacions de sortida i no els requisits d'entrada"

Brenda Gourley és rectora de l'Open University, la primera universitat a distància, que va néixer fa gairebé quaranta anys a la Gran Bretanya. Avui aquesta Universitat té la comunitat d'estudiants més gran del món, que, a més, interactua creant grups de treball, seminaris o facilitant l'aprenentatge en comú. L'Open University celebra més de trenta-sis actes de graduació, la majoria al país mateix, però també a ciutats com Moscou o Singapur. A final d'abril, la rectora de l'Open University ha visitat la UOC per signar un conveni de col·laboració i parlar de nous projectes conjunts.

Brenda Gourley és rectora de l'Open University, la primera universitat a distància, que va néixer fa gairebé quaranta anys a la Gran Bretanya. Avui aquesta Universitat té la comunitat d'estudiants més gran del món, que, a més, interactua creant grups de treball, seminaris o facilitant l'aprenentatge en comú. L'Open University celebra més de trenta-sis actes de graduació, la majoria al país mateix, però també a ciutats com Moscou o Singapur. A final d'abril, la rectora de l'Open University ha visitat la UOC per signar un conveni de col·laboració i parlar de nous projectes conjunts.

L'Open University va néixer el 1969 al Regne Unit, i en aquell moment el concepte d'obert no tenia exactament el mateix significat que avui. Aleshores volia dir obert a tothom, és a dir, als qui havien anat a escola i als qui no hi havien anat, als qui havien tret molt bones notes i als qui no tant? això no era important. Vam dir: "Veniu, us ajudarem". Les altres universitats pensaven que això era "impossible", que la universitat havia de ser diferent, i, de fet, fins al dia d'avui mantenen diversos requisits d'accés, accepten els millors estudiants del sistema escolar, etc. El que va fer l'Open University va ser trencar el model, fer una cosa diferent, i demostrar que es podia fer amb un alt nivell qualitatiu. Per a nosaltres, el fet que els estudiants no hagin aconseguit grans notes no significa que no puguin venir a la universitat i rebre una educació de qualitat; és més, m'atreviria a dir que la nostra educació és millor perquè ajudem persones que ho necessiten d'una manera especial. Molt satisfactòria si tenim en compte que la idea va ser invertir els estàndards: la cosa important no eren els requisits d'entrada; el que comptava eren les qualificacions de sortida. No ens importava el nivell dels nostres estudiants quan s'incorporaven a la nostra universitat; el que avaluàvem era una bona qualificació final. Per a fer això ens vam haver d'assegurar que teníem material interessant, interactiu, que feia servir tant la televisió com els enregistraments en àudio i altres eines. Vam obrir oficines arreu del país, concretament tretze, i vam contractar a temps parcial professors d'altres universitats perquè fessin de tutors als nostres estudiants. Vam donar un intens suport a aquests professors. Per tant, el model que vam desenvolupar es basava en material d'estudi d'alta qualitat i en un intens suport a l'estudiant. Avui tenim estudiants que ens diuen que han passat per les universitats tradicionals, però que han rebut molt més suport personal a la nostra. Perquè poden agafar el telèfon i trucar o enviar un missatge electrònic per demanar la resposta d'algun dubte, sempre que vulguin. L'Open University va ser dissenyada per a persones que per diferents motius no havien tingut accés a la universitat, motius personals o socials. Però un dels canvis més importants, i que avui és decisiu, és que al món hi ha hagut una explosió del coneixement, i amb les noves tecnologies sembla imparable. Avui la gent va a la universitat i sempre, al llarg de la vida, tindrà més i més per aprendre, perquè el món canvia molt i ràpidament, hi ha novetats constantment. Estem en un món en què les persones han de tornar a la universitat i millorar les seves competències, el seu currículum, si volen continuar en el mercat de treball, en què cada vegada s'estan més temps, perquè també vivim més anys. Ara la majoria dels nostres estudiants ja no són persones que mai no havien anat a la universitat, sinó llicenciats universitaris, que ja tenen una parella i fills i una feina, però que veuen la necessitat d'augmentar les seves aptituds. El que tenim és un panorama completament diferent de quan vam començar: ara hi ha una necessitat d'estudi al llarg de tota la vida perquè la societat és altament qualificada, especialment les societats occidentals, ja que la Xina o l'Índia representen un mercat de treball manufacturer en aquests moments. I també tenim un nombre més elevat d'estudiants que pertanyen a classes més populars, perquè ells també necessiten adequar-se a les demandes del nostre mercat laboral, en què ha anat disminuint l'oferta de treball no qualificat. En destacaria un: fer que la competència ja no ens arribi per proximitat geogràfica sinó que sigui de tot el món, més de 6.000 milions de persones. Una demostració de la importància de les noves tecnologies són els acords als quals hem arribat amb la Universitat Oberta de Catalunya. Fins ara ja havíem col·laborat amb la UOC, però ara hem arribat a nous acords perquè sabem que junts podem fer més coses. Universitats com les nostres són fonamentals: si observem algunes parts del món en via de desenvolupament, on viuen milions i milions de persones, les peticions de formació universitària són nombrosíssimes i, a més, cada vegada hi haurà més necessitat de formació d'alt nivell. Diversos països del centre de l'Àsia, com la Xina, però també Turquia, tenen en la formació oberta a distància la solució de la necessitat de formar les seves societats. El que necessitem avui a les nostres societats és crear un sistema en què totes les parts socials, d'una manera compatible, tinguin a l'abast el tipus d'educació que necessiten, i també és fonamental encoratjar les persones a estudiar, que vegin l'estudi al llarg de la vida com una cosa ben normal. Fem enquestes contínuament i, de fet, al Regne Unit s'ha creat un institut nacional d'enquestes que ha posat en marxa un dels departaments d'ensenyament del govern britànic; s'anomena National Students Survey i abraça totes les universitats. La nostra ha estat la primera en l'índex de satisfacció dels estudiants. Valoren els materials educatius i l'ajuda personalitzada, que és precisament el que ens importa més. I tant que sí. Vam començar aquesta experiència l'octubre passat i ja tenim molt material publicat en obert. Comptem amb l'assistència d'una fundació nord-americana que aconsella universitats com la MIT, amb l'objectiu de potenciar els continguts oberts i donar-hi un bon funcionament. De moment tenim prop de 20.000 visitants cada setmana que consulten aquests recursos, i cada vegada en tenim més. La veritat és que no hem de fer gaires canvis, perquè algunes de les coses que l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) intenta implantar a Europa ja són incorporades al Regne Unit, com per exemple els quality assurance systems, que, per cert, Catalunya ja té, però que manquen a molts països de l'antic continent. Una altra cosa que intenta Bolonya és que les universitats tinguin més autonomia, i això al Regne Unit ja ho tenim previst. Tenim contactes amb moltes universitats del món i puc dir que la UOC és força impressionant, és molt creativa i té un alt desenvolupament tecnològic perquè hi ha moltes ganes d'innovar en aquest camp. L'Open University pot aprendre coses de la UOC i, de fet, per això sóc aquí? D'altra banda, espero que continuem col·laborant en nous projectes, com fer cursos d'anglès al món de manera conjunta.