Assignatura Online de Teoria general del dret

Continguts

El contingut de l'assignatura s'estructura en set capítols:

CAPÍTOL 1. EL DRET: PER QUÈ I PER A QUÈ?

• Per què el dret. Les raons que fonamenten l'existència de sistemes jurídics.
• Per a què el dret? Les funcions bàsiques del dret: control social, seguretat jurídica, legitimació del poder i justícia.

CAPÍTOL 2. EL DRET: QUÈ ÉS I COM ES

• El dret com a sistema normatiu coactiu institucionalitzat
• La norma jurídica
• Validesa i aplicabilitat de les normes jurídiques
• La dinàmica dels sistemes jurídics: les normes de competència i la derogació

CAPÍTOL 3. ELS CONCEPTES JURÍDICS FONAMENTALS

• El concepte de personalitat jurídica
• El concepte de sanció
• Els conceptes de deure jurídic i acte il·lícit
• El concepte jurídic de responsabilitat
• El concepte de dret subjectiu

CAPÍTOL 4. APROXIMACIÓ BREU A L'ORDENAMENT JURÍDIC ESPANYOL

• Les fonts del dret espanyol
• Tipologia de les disposicions legals i jerarquia normativa
• Les branques o àmbits principals del dret

CAPÍTOL 5. LA DIMENSIÓ INSTITUCIONAL DEL DRET. L'ESTAT DE DRET

• L'estat de dret. Concepte i característiques
• Les principals institucions polítiques de l'Estat espanyol
• Els drets fonamentals

CAPÍTOL 6. EL DRET EN ACCIÓ: INTERPRETACIÓ I APLICACIÓ DEL DRET

• L'aplicació del dret i la justificació de les decisions jurídiques
• La interpretació del dret

CAPÍTOL 7. DRET I JUSTÍCIA

• La relació conceptual entre el dret i la moral
• El dret com a instrument per a promoure la justícia

Els continguts s'estructuren en set capítols o mòduls docents:

En primer lloc (capítol 1, «El dret: per què i per a què?»), es fa referència al paper que exerceix el sistema jurídic en una societat, és a dir, les raons o els motius pels quals les societats humanes disposen de sistemes jurídics, i quines funcions, objectius o propòsits principals es pretenen aconseguir amb aquest instrument. D'aquesta manera, provarem d'entendre la importància de l'existència del dret en les nostres societats.

En segon lloc (capítol 2, «El dret: què és i com és»), ens acostem més a l'estudi del dret com a tal, és a dir, com a objecte d'anàlisi. Entre altres aspectes, s'intenta oferir un concepte o una definició més precisa del que és un sistema jurídic i en què es diferencia d'altres àmbits que, d'alguna manera, també estan relacionats amb l'existència de normes o de pautes de conducta, com ara la moral; quins tipus d'elements conformen un sistema jurídic, quines són les seves característiques principals i com es relacionen entre si; quines propietats o característiques principals té un sistema jurídic en el seu conjunt, i com és la seva dinàmica (com canvia els continguts).

En el tercer capítol («Els conceptes jurídics fonamentals») es fa un acostament i una anàlisi d'alguns dels conceptes jurídics bàsics presents en totes les branques i tots els sistemes jurídics contemporanis, com els de «deure jurídic», «sanció» o «responsabilitat», i que són indispensables per a entendre adequadament el fenomen jurídic, independentment del sistema jurídic analitzat.

Si en els tres capítols anteriors l'atenció se centra en aspectes generals comuns a qualsevol sistema jurídic contemporani, en el quart («Aproximació breu a l'ordenament jurídic espanyol»), com la denominació indica, l'atenció se centra en el sistema jurídic de l'Estat espanyol. S'expliquen breument quins i com són els tipus principals de disposicions normatives i la seva relació jeràrquica, i també els àmbits o les branques del dret, a fi de tenir un mapa o esquema bàsic, però també, és clar, del nostre sistema jurídic, que, de fet, és igual o molt similar al del de la majoria dels països del nostre entorn.

A continuació (capítol 5, «La dimensió institucional del dret: l'estat de dret»), s'analitza el dret des de la seva perspectiva institucional (de fet, els conceptes «Estat» i «dret» són indissolubles): quins són els principals poders i òrgans de l'Estat, les seves característiques i funcions; com es relacionen entre si; què implica la noció d'«Estat de dret» i com es plasma en el nostre sistema i en el de la majoria de països del nostre entorn.

En sisè lloc (capítol 6, «El dret en acció: interpretació i aplicació del dret»), se centra l'atenció en el que es podria concebre com «el dret en acció»: el dret no s'esgota únicament en la promulgació de textos legals, sinó que aquests preceptes s'han d'aplicar efectivament, per part d'òrgans administratius o judicials, per a donar resposta a les diferents situacions, controvèrsies o conflictes que es plantegen, cosa que planteja una sèrie de qüestions importants relacionades amb la interpretació i l'aplicació del dret.

Finalment (capítol 7, «El dret i la justícia»), s'analitzen breument algunes de les connexions del dret amb la idea de justícia. Des de sempre les nocions de dret i de justícia han estat d'alguna manera vinculades, i malgrat les diferències d'opinió que hi ha en les concepcions sobre el que és «just», tothom sembla que està d'acord que d'alguna manera el dret ha d'intentar arribar a un cert nivell de justícia, o contribuir a crear una societat més justa. Existeixen, no obstant això, moltes qüestions problemàtiques, que van des de la connexió entre els conceptes de dret i de justícia (és la justícia una condició necessària per al dret? O, dit d'una altra manera, pot un precepte legal radical o manifestament injust considerar-se dret?) fins al debat sobre el que es considera una societat justa, passant per algunes distincions rellevants, com la diferència entre justícia retributiva i distributiva, o bé entre justícia formal i material. En aquest últim apartat es presenta una panoràmica general i introductòria sobre alguns d'aquests temes.

Requisits previs

En realitat, atès que és introductòria, aquesta matèria no pressuposa coneixements previs especials, més enllà d'aquells de cultura general adquirits en la formació preuniversitària. De la mateixa manera que passa amb altres matèries que es cursen a l'inici de la carrera de dret, un dels objectius de la nostra assignatura és proporcionar part dels coneixements previs i de les eines que seran d'utilitat per tal d'afrontar l'estudi de les diverses branques del Dret.

Tanmateix, és important tenir una certa sensibilitat filosòfica:  la tasca de reconstrucció conceptual pròpia d'aquesta matèria és, en gran part, una tasca de caire teòrico-filosòfic. Però, junt amb això, és necessari també conèixer i ser conscients de la realitat social en la que ens trobem, així com ser capaços d'adoptar un punt de vista reflexiu i crític enfront d'aquesta realitat. El fenomen jurídic té les seves arrels en el món social i, per tant, la seva comprensió profunda només és possible si som coneixedors del món que ens envolta i de les relacions que el constitueixen, així com dels seus antecedents històrics. Aquestes relacions són la matèria concreta sobre la qual opera el dret. De manera que com estudiants de dret i futurs juristes, és també important estar al corrent de l'actualitat i ser capaços de prendre posició davant dels esdeveniments socials, polítics i econòmics que la defineixen.