En la nit silenciosa,
ressonen passos pel port.
Brilla una daga. Joiosa,
sento el xaf d’un home mort.

Com una aranya vigilo
de la xarxa cada nus.
Un verí fatal destil·lo
i castigo cada abús.

Sóc la reina de Macau,
port tèrbol i perillós.
Un junc és el meu palau,
amarrat en lloc dubtós.

Macau, Macau,
quan un s’alça, l’altre cau!

Portuguesos i xinesos,
anglesos i americans,
els alemanys i els francesos,
els russos i els catalans,
els gàngsters més perillosos
als mercats de droga i or
vetllen, atents i confosos,
els moviments del meu cor.

Sóc la reina de Macau.
Espies i ambaixadors
s’acosten al meu catau
amb brillants i rams de flors.

Macau, Macau,
quan un s’alça, l’altre cau,
i cau, i cau, i cau
a Macau!