Una boira
que m’avala
al teu ventre
m’endinsa
i m’embarca
o m’embarga
per ruïnes de mars

o per runes
de l’aire
amb la ploma
i l’escata
a la ventura
de la matèria
ínsula i obscura.

On la rosa
és port,
on la Deessa és port
del teu cos,
escampa el temps.

On lliurant-se
el món
de troballes
i segells,
només de mísera molsa
i de misteri
se sosté.

Una boira
que m’avala
al teu ventre
m’endinsa
i m’embarca
o m’embarga
per ruïnes de mars.

On la rosa
és port.
On la Deessa és port
del teu cos,
escampa el temps.