Puta paparra, carronya on fermenta
la claveguera de la llum del dia,
apunta el seu coet lluna opulenta
i implora no fallar la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s’engreixa
de tèrbola tenebra, i no desdenya
de beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
aquesta activitat d’ensenyar els altres
aplica-te-la, porca, a tu mateixa.