Oh, Sísif pot ser feliç
amb la roca o l'embalum,
si gronxa pena o somrís
a les trenes de la llum!
Quan la força li infla el tors.
la roca es torna destí:
no pot unir cim i esforç.
Des d'abaix crida el camí.
El vent clama els seus edictes
Pugen, amb un ritme lent,
Sísif, la roca i el vent
i la lluna dels invictes.
(31-I-82)