Salta de la muntanya l’aigua del torrent
i en ella baixen
brunyits
els còdols
el corrent d’aigües glaçades se’ls enduu
repiquen
cloquegen
rodolen furients
a mig vessant són encara purs
nets
rodons
lluny de la mà impura de l’home
en arribar a la plana però
cansats
vençuts
a la riba s’aturen
botí esdevenen
i víctima
d’una gent covarda
del futur immòbil
seran mur de casa
pedra quieta
domèstica
vora l’aigua que eternament transcorre