Hem comès els humans un error
potser moguts per orgull
o per ignorància:
no som els propietaris de la terra
aquesta noble senyora
inabastable i profunda
tan serena
no accepta tenir cap amo
és més vella que nosaltres
en temps remots ja existia
molt abans
d’acollir-nos al seu si
no tenim cap escriptura
cap notari
que ens donin dret sobre d’ella:
és lliure i sense senyor
ens costa d’entendre el fet
la veiem com patrimoni
una hisenda personal
subjecte al nostre caprici
sembrar sal als seus conreus
o llaurar-los quan no escau
ja que és nostra
ens ha semblat just i recte
hem pecat de prepotència
hem envaït el seu regne
l’hem constantment maltractada
com si fos la nostra casa
quan érem només forasters
vàrem néixer del seu ventre
i ardits per llei de conquesta
hem oblidat el que som:
tot just hostes acollits
els convidats de la festa