La son xucla el pensament,
deixa la vida suspesa,
nua de goig i tristesa,
sense passat ni present.
Quan arriba, lentament
dels nostres sentits fa presa
i amb una dolça escomesa
neutralitza el moviment.
Dilueix dubte i record
i callada com la mort
al repòs dóna acollida
fins que torna a ser demà
i ens deixa en el despertar
damunt el cor de la vida.