Junts hem menjat
— foravilers de tarda —
ametllons verds
de la branca més alta
robats d' un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis
l'ametlla amarga!

Esborràvem lliçons
darrere els arbres
de mestres i veïns:
aquesta plana
la escrivíem ben sols
amb lletra clara,

ai, no la mosseguis
l'ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l'ametlló
l'ametlla amarga,

ai, no la mosseguis.
amic, encara.