Des del grup de recerca i2TIC, també dirigit per Joan Torrent-Sellens hem fet una anàlisi molt acurada del teixit empresarial català i hem arribat a la conclusió que som un país de microempreses: representen dues terceres parts del PIB català i un 50% de l'ocupació. Aquests resultats són extrapolables a l'Estat espanyol. Erròniament, es creu que les microempreses no poden tenir poder, però, si es configuren en xarxa, poden aconseguir la mateixa força que les empreses grans, especialment en el pla polític.

Hem vist que les empreses que funcionen, les que són eficients i competitives, compleixen tres requisits: l'ús avançat de les TIC i del comerç electrònic; l'aposta per noves formes d'organització i qualificació del treball (remuneració per objectius, treball flexible, etc.), i la formació constant de treballadors i empresaris. És el que nosaltres entenem com a «coinnovació». Però més d'un 50% de les empreses no compleixen aquests tres objectius, coixegen per alguna banda, i estan amenaçades de mort. Tenim un problema estructural.

Per una banda, no han detectat aquesta necessitat: venim d'un cicle llarg d'expansió i molts empresaris pensaven que, com que el negoci ja funcionava, no calia invertir en formació. Per una altra banda, hi ha una manca d'oferta. A Catalunya hi ha escoles de negoci molt prestigioses, però juguen en una altra divisió: s'orienten al negoci internacional de grans empreses. A més, la universitat pública tendeix a construir carreres sobre la base de la recerca i no des d'un punt de vista pràctic. La conseqüència és que es treballa poc la transferència...

En primer lloc, l'ampliació de la divisòria entre els treballadors formats i els no formats, perquè la majoria d'empreses dirigeixen la formació als treballadors que ja estan formats. Al seu torn, els empresaris coneixen molt bé el seu negoci i el seu sector, però no tenen formació en gestió empresarial. Així, acaben subcontractant una gestoria, que els costa diners i no genera valor: la gestoria no es preocupa de l'estructura de l'empresa o d'analitzar si actua bé. Aquesta mancança provoca la pèrdua de moltes oportunitats...

Exacte, amb la perspectiva de fer transferència i donar resposta immediata als problemes del país. Pensem que és una necessitat urgent i que la UOC és la institució específica per a fer-ho, pel nostre treball en xarxa i per l'agilitat en la creació de programes. Disposem d'instruments innovadors i flexibles per a estudiar què necessiten les empreses i oferir-ho.

La podem dividir en dos núvols formatius: el núvol de formació per a les PIME i microempreses, amb una nova metodologia orientada a la realitat dels empresaris, i el núvol de formació d'MBA, que desenvolupa els programes que ja oferim en l'actualitat.

Volem oferir una formació transversal, adaptada i flexible, basada en la resolució de problemes reals. El núvol de les MPIME és dividit en diversos mòduls, que es podran triar individualment o de manera global. A cada mòdul analitzarem les necessitats específiques dels empresaris en una qüestió concreta i els oferirem les eines i els mecanismes per a resoldre-les. A més, seran cursos curts (unes cinc setmanes), econòmics i adaptats al calendari de les empreses, amb l'assessorament de la figura del coach (una mena d'assessor). Aquest núvol es dividirà bàsicament en tres programes globals: de gestió (arrenca el setembre de 2011), de direcció (febrer de 2012) i de creació (setembre de 2012). Així oferirem totes les eines per a crear, gestionar i dirigir PIME i microempreses.

Un requisit imprescindible és que hagi estat o sigui microempresari. Ha de conèixer de primera mà els problemes que es plantejaran. L'assessor es veurà cara a cara amb els empresaris, escoltarà les seves necessitats i els orientarà sobre quins mòduls caldria que fessin o si haurien de fer el programa complet. També ha d'actuar com a dinamitzador entre els estudiants i promoure noves oportunitats de negoci.

Un dels nostres objectius és crear un viver virtual. Oferirem l'estructura per a desenvolupar-lo. En aquest sentit, tenim un rol de sensibilització, tant a l'hora d'oferir eines pràctiques com de posar en contacte iniciatives empresarials complementàries que, ara mateix, estan desconnectades. La UOC Business School ha de ser l'espai de trobada de les PIME i microempreses de Catalunya. A partir d'aquí, hem de promoure la internacionalització i treballar en el desenvolupament de programes específics en el pla sectorial.

L'orientació serà similar, però seran programes de més volada, amb més pes de la teoria econòmica i amb contactes amb altres escoles de negoci a escala internacional. Com a novetats amb vista al mes de setembre, destacaria un MBA d'emprenedoria social i un curs d'especialització en empreses digitals.