Després d’acabar el batxillerat vaig començar a la UNED, però el seu model d’estudi no m’anava gaire bé i vaig buscar una alternativa. Vaig provar la UOC i ja m’hi he quedat fins ara.

Tinc la intenció de començar uns altres estudis. En la meva especialitat és molt important formar-te contínuament. A més, a mi m’agrada fer divulgació de la tecnologia, la cultura i de tot una miqueta; per això estic mirant de matricular-me d’un màster.

Sí. Pel que fa al treball final de carrera, acabava els estudis i volia fer alguna cosa relacionada amb el projecte que ha acabat essent Pineda sense Fils. Vaig estar investigant i vaig veure que el 95% de les poblacions de Catalunya tenen menys de 50.000 habitants i que moltes d’aquestes poblacions tenen problemes per a accedir a internet. Si truques a les operadores et diuen que sí que hi ha cobertura, però la realitat és que quan demanes l’ADSL mai no te l’acaben posant. De fet, el 90% del cost del desplegament de la xarxa, segons les dades de les mateixes operadores, es concentra en el «quilòmetre final».

El meu treball se centrava en aquest aspecte i en un concepte tècnic anomenat capil·laritat, que podríem definir com la capacitat que té una xarxa per a ramificar-se progressivament en conductors que porten cada vegada menys trànsit. Ara mateix, les poblacions petites que tenen sort poden posar internet per mitjà d’Iberbanda, però és un servei car i de baixa qualitat. A Horta de Sant Joan, per a posar un exemple real, hem col·laborat per començar a estendre Guifi.net; allà tenien Iberbanda i en un poble situat a només dos quilòmetres de distància no tenien res de res. Ara s’ha escampat el senyal a partir d’Horta de Sant Joan i ja hi ha tres nuclis interconnectats. El meu treball final de carrera, que està disponible al web de Pineda sense Fils, també tenia aquest objectiu: servir de manual perquè quan una persona sense coneixements volgués fer xarxa pogués mirar el que altres han fet i copiar-ho. Per a reproduir un sistema no cal tenir grans coneixements, tan sols bona documentació i molt d’interès.

En absolut, conec persones grans de vuitanta anys que van viure la guerra i que avui es connecten a internet via Guifi.net. El que és més important és navegar, tenir interès i, quan no saps alguna cosa, demanar ajuda.

Fa molts anys que navego per internet i, a poc a poc, vaig anar coneixent l’existència d’iniciatives sense fils. En recordo una de Seattle (EUA), per exemple. Al mateix temps, ens vam anar coneixent una colla de gent interessada en aquests temes, gent de Badalona, Palafolls... En aquell grup ja hi havia en José Luis García, un enginyer tècnic de Pineda de Mar que en acabar la carrera va cofundar Afinat, una associació que treballa per posar la tecnologia a l’abast de tothom i que té interessos comuns amb Guifi.net.

És una associació —bé, ara ja és una fundació— que va néixer el 2004 amb l’objectiu de fer arribar internet a zones rurals d’Osona on les operadores convencionals no donaven servei. Ara ja s’ha escampat a molts llocs de Catalunya i, fins i tot, al Sàhara; en total són gairebé 11.000 nodes. Guifi.net i Afinat tenim objectius comuns; de fet hem anat creixent junts, compartint coneixements i experiències.

Sí, l’Ignasi Fernández. És un dels pilars del grup juntament amb en José Luis García i en Jordi Gras. Varen començar a instal·lar els primers nodes cap a l’any 1999, i fa un munt d’anys que s’hi dediquen i tenen node propi.

Hi ha diferents tipus d’usuaris a la xarxa de Pineda sense Fils: els usuaris eventuals que es connecten una estona des del carrer o la platja, altres que s’han posat una antena a la teulada per a rebre el senyal i escampar-lo dins de casa seva, i també altres que, a més de rebre el senyal, l’emeten. D’això últim en diem «tenir un node propi». L’Ignasi és un d’aquests, però, a més de crear xarxa, comparteix amb els altres la seva sortida a internet que té contractada amb una proveïdora convencional. De fet, jo no tinc telèfon fix ni ADSL i en canvi tinc accés al World Wide Web, perquè faig servir el proxy de l’Ignasi com una porta cap a la internet convencional.

Totalment, en aquest aspecte ens aprofitem del paraigua que ens ofereix la Fundació Guifi.net. L’accés a les pàgines web convencionals només és un dels serveis de la xarxa; també podem intercanviar fitxers, xatejar, fer trucades amb veu IP... Val a dir que amb la nostra xarxa no es poden utilitzar els programes P2P.

Sí, però no ens agrada dir-ho així, perquè és un enfocament equivocat. La idea principal del nostre projecte és crear xarxa. Internet no és de Telefónica ni d’Orange ni de ningú. Internet és un conjunt de xarxes i Guifi.net és una d’aquestes xarxes, de la mateixa manera que ho són altres operadors. La diferència de Guifi.net és que és una xarxa oberta, lliure i neutral.

No, internet cada cop és menys lliure, menys neutral i menys oberta. Cada vegada s’allunya més del que volien els seus creadors. La idea original d’internet era, resumint-ho, el que ara anomenem FTP, és a dir, una connexió de dades entre dos ordinadors situats a dues universitats. Però un dia algú va pensar: «I per què no fem una xarxa que faci més coses?». Seguint aquest raonament hi va haver algú a qui se li va acudir fer una cosa més intuïtiva i fàcil de fer funcionar que no pas una pantalla negra amb una línia de comandaments, i va crear el web. Algú altre va pensar: «I per què no fem un xat?»... I així fins a l’actualitat, en què hi ha una immensitat de serveis que funcionen a sobre d’aquesta xarxa, com per exemple la UOC. Internet ha evolucionat molt, però la idea essencial hauria de ser la mateixa: una xarxa que serveix per a compartir informació. En canvi, a poc a poc s’hi han anat afegint empreses i persones que volen controlar la xarxa o utilitzar-la amb finalitats il·lícites segons els seus interessos. Malauradament, a causa dels uns i els altres, internet va cada cop més per aquest camí.

Per una banda, hi ha la fractura digital; tenir connexió a internet hauria de ser un dret fonamental i en canvi hi ha molta gent que no hi té accés perquè no es pot permetre pagar quaranta euros al mes. A l’Estat espanyol tenim l’accés a internet més car d’Europa i els salaris més baixos.
També han sorgit aspectes tècnics i polítics que van en contra de la filosofia original d’internet. Per exemple, ara mateix, segons si et connectes des de Barcelona o des de Tòquio veuràs un web diferent, encara que hagis escrit la mateixa adreça al navegador, i això significa que internet ja no és una única xarxa global i transversal. No parlo del perfil d’usuari, sinó que el contingut d’internet depèn de la ubicació; fins i tot podem trobar diferències segons el proveïdor d’accés que utilitzis. Per això a Guifi.net el que volem no és només oferir accés a la xarxa per a tothom, sinó que, a més, aquesta xarxa sigui oberta, lliure i neutral.

Ara mateix treballem per enllaçar-la amb Calella i Malgrat, els nostres veïns naturals, però també fem proves amb Mataró i Barcelona. La volem enllaçar amb Mataró i ells, alhora, ho faran amb Barcelona. La nostra intenció és tenir un doble enllaç amb Barcelona: un que passi per Mataró i un altre de directe.

No ens posem cap límit; l’objectiu és estar enllaçats amb tothom. Ara bé, no sempre es pot anar amb wireless; per això, els companys de Guifi.net comencen a fer proves amb fibra òptica i ja tenim presència al CATNIX —el punt d’intercanvi de trànsit de dades de les operadores d’internet a Catalunya. Actualment la nostra principal tecnologia és la sense fils perquè és la que ens convé més, però no ens tanquem a cap tecnologia ni fabricant. El nostre objectiu és fer una xarxa cada vegada més gran i donar servei cada vegada a més gent.