La integració de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) amb la indústria dels continguts digitals ha generat l'aparició d'un nou sector productiu: la indústria de la informació. Els seus béns i serveis són utilitzats progressivament per la resta de branques d'activitat. Un dels mercats que més s'està transformant amb la incorporació d'aquests nous productes és el mercat de treball. Tot i que els efectes del progrés tecnològic sobre el mercat de treball han estat àmpliament estudiats, l'evidència empírica relativa a l'impacte de les TIC sobre l'oferta i la demanda de treball és, més aviat, escassa. En aquest article es presenta una primera aproximació quantitativa al volum d'ocupació de les activitats intensives en coneixement a Espanya.
|
|
| 0.
| Introducció |
El ràpid creixement de la indústria de la informació, integrada per les branques productives associades a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i per la indústria dels continguts digitals, dissenya una futura economia que s'allunya progressivament de les tradicionals estructures manufactureres i de serveis. Aquesta nova economia té com a principal característica la progressiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica, que es manifesta a través de múltiples dimensions. L'aparició d'un nou sector econòmic: la indústria de la informació, l'ús intensiu de les TIC per part d'un nombre creixent de branques productives, les noves formes de consum i d'inversió i l'important avenç de la difusió internacional de la tecnologia són diferents cares de la mateixa moneda: l'economia del coneixement.
Aquest fenomen no és només econòmic, ja que han aparegut, a través de l'ús de les tecnologies digitals, noves formes d'interrelació de l'individu amb el seu entorn social, que posen les bases d'un nou tipus de societat: la societat del coneixement. Una de les manifestacions més importants derivades de les noves relacions econòmiques i socials són els canvis en el mercat de treball. Efectivament, l'aparició de noves branques d'activitat, amb uns béns i serveis derivats de la producció informacional que són utilitzats progressivament per la resta de branques de l'economia, ha generat substancials canvis en l'oferta, la demanda i el mercat del treball.
Tot i que els efectes del canvi tecnològic sobre el mercat de treball han estat àmpliament estudiats —l'evidència empírica internacional demostra una clara correlació entre el canvi tecnològic i l'augment de l'ocupació i dels salaris— a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta ha coincidit a molts països un fort procés d'innovació que no s'ha traslladat al conjunt del mercat de treball. Aquest fet suggereix que les interaccions entre el procés del canvi tecnològic —més concretament, el relacionat amb les tecnologies digitals— i les seves repercussions sobre el mercat de treball són, com a mínim, complexes.
L'OCDE ha realitzat algunes aproximacions al nivell agregat, si bé les seves conclusions són clares en relació amb la necessitat d'aprofundir en l'anàlisi d'aquest vessant de la nova economia:
|
'El canvi tecnològic i llurs repercussions en el mercat de treball té una doble interpretació que possiblement ha estat exagerada. Efectivament, en una primera visió, la tecnologia crea ocupació qualificada amb alts salaris als sectors emergents, però també es perden llocs de treball als sectors productius més tradicionals. Tanmateix, una segona lectura ens permet afirmar que el que realment provoquen els canvis tecnològics és la transformació de les estructures productives, al mateix temps que requereixen al conjunt del mercat de treball noves habilitats i capacitats per a crear riquesa'. (OCDE (1998): The OECD Jobs strategy: Technology, productivity and job creation, best policy practices, pág. 35).
|
Una visió empírica dels països industrialitzats mostraria que els darrers anys els augments d'ocupació s'han generalitzat en els trams d'ocupació millor preparada en formació (en terminologia anglosaxona, els white-collar workers). Els salaris relacionats amb els usos intensius de la tecnologia són més elevats que a la resta d'activitats. D'altra part, la pèrdua de llocs de treball s'ha concentrat en els treballadors menys preparats en formació (els blue-collar workers). Hi ha evidència que la innovació tecnològica redueix la demanda de força de treball menys qualificada. A més, també hi ha una clara relació entre l'endarreriment de la formació vinculat amb el canvi tècnic i la caiguda dels salaris. Dit d'una altra manera, tot i que qualsevol moment de canvi tècnic, com l'actual, té uns efectes favorables sobre la creació d'ocupació, el risc d'exclusió d'una part important de la força de treball, que pot quedar endarrerida o simplement no pujar al tren de la nova economia, és evident.
La influència sobre l'ocupació del canvi tecnològic és el resultat combinat de les innovacions a les branques productives i de les condicions concretes del mercat de treball. Quan una empresa intensiva en coneixement fa una innovació i té un augment d'ocupació, els efectes sobre el conjunt del mercat de treball són indirectes i es traslladen a d'altres sectors. L'ocupació perduda amb el canvi tecnològic tendeix a concentrar-se en la força de treball del sector manufacturer i en els treballadors menys preparats en formació, mentre que els nous llocs de treball requereixen més qualificació i es concentren als serveis. L'impacte final serà positiu si les condicions necessàries perquè la translació sigui eficient (estabilitat macroeconòmica i eficiència microeconòmica) s'acompleixen.
Conèixer els efectes que les TIC tenen sobre el mercat de treball ha de permetre una avaluació dels canvis en l'estructura de l'oferta i la demanda de treball. Per això, es plantegen dues aproximacions. La primera, estudia l'estructura de l'ocupació de les activitats intensives en coneixement. La segona analitza els canvis que genera l'economia del coneixement en els requeriments, habilitats i retribucions del mercat de treball.
Aquest primer informe: l'ocupació de l'economia del coneixement a Espanya, es centra en aquesta primera aproximació per tal d'abordar, en d'altres informes, la segona perspectiva. Així doncs, en aquest document Infojobs.net (www.infojobs.net) posa a disposició del públic en general l'estudi de les ocupacions intensives en coneixement. L'objectiu de l'estudi és aproximar el volum d'ocupació al sector TIC, l'ocupació a les activitats de creació, edició i difusió del coneixement i els llocs de treball de les activitats de la resta de l'economia intensives en coneixement.
|
 |
| 1.
| L'ocupació del sector TIC a Espanya |
Pel que fa al sector TIC, les branques productives identificades com a integrants d'aquestes activitats són la producció de material i equipament elèctric, electrònic i òptic, que, a més, inclou la producció de màquines d'oficina i equipaments informàtics, la fabricació de maquinària i material elèctric, la fabricació de material electrònic i de comunicacions i la fabricació d'instruments mèdics i de precisió. Dins aquest subsector, propi de la producció industrial, s'afegeixen els serveis de telecomunicacions i correu, les activitats informàtiques i la investigació i el desenvolupament[1].
Tot i que l'ocupació del sector TIC a Espanya representa un percentatge relativament petit en relació amb el total d'ocupats —en el primer trimestre del 2001 es va situar en 560.400 persones, un 3,8% del total d'ocupació—, cal destacar el ràpid creixement del mercat de treball d'aquest sector de activitat. En el període analitzat, que va des del 1993 fins als primers tres mesos del 2001, la taxa de creixement mitjana anual de l'ocupació en el sector TIC s'ha situat en un 7,8%, clarament per sobre de l'augment de l'ocupació total (2,8%) i de la resta de l'economia (2,9%).
A més a més, cal destacar que amb l'aparició i implantació d'Internet en el teixit empresarial, fenomen que es va generalitzar a partir del 1998, els ritmes de creixement de la generació d'ocupació al sector han crescut notablement.
Tanmateix, després d'una primera fase d'augments moderats —entre 1994 i 1997 l'ocupació TIC va augmentar a taxes lleugerament superiors a l'1,5% fins i tot, per sota de l'increment de l'ocupació total—, a partir del 1998, la generació d'ocupació TIC ha crescut a ritmes molt elevats —13,5% de mitjana anual entre el 1998 i el primer trimestre del 2001—, clarament per sobre del 3,7% del total de l'economia. En aquest punt és important destacar que el ritme de creixement de l'ocupació al sector TIC va presentar una suau desacceleració, tot i que creixent a taxes elevades, ja que va passar d'augmentar el 14,1% de mitjana el 1998 al 10,5% el 2000. Tot i això, la creació de llocs de treball s'ha intensificat amb força els primers mesos d'enguany, amb un augment del 16,3% el primer trimestre.
En aquest sentit, cal destacar que les branques productives integrades pel sector TIC han passat de 340.000 ocupats el 1993 als ja citats 560.400 el primer trimestre del 2001. D'aquesta manera, dels poc més de 3 milions de llocs de treball creats en el període de referència, 250.500 corresponen al sector TIC, la qual cosa representa el 8,2% de tota la generació d'ocupació, percentatge superior a la seva participació sobre el total d'ocupats. En sintonia amb l'acceleració de la creació d'ocupació TIC des del 1998, cal ressenyar el fet que durant els últims tres anys el sector TIC ha generat 227.800 llocs de treball, la qual cosa representa el 10,8% de tota la ocupació creada.
Pel que fa a l'anàlisi de l'ocupació en el propi sector TIC, cal destacar que els seus diferents sectors han presentat una trajectòria alcista, tot i que amb diferents intensitats. En aquest sentit, totes les branques productives del sector TIC han acumulat creixements importants, dels quals cal destacar el de les activitats informàtiques i la investigació i desenvolupament, que han situat el seu nivell d'ocupació el primer trimestre del 2001 en 348,4 i 216,9 punts, respecte un nivell 100 el 1993.
Aquest important augment, clarament per sobre del total del sector TIC (164,8 punts), contrasta amb la dinàmica més mesurada del material i equipament elèctric, electrònic i òptic i dels serveis de correus i telecomunicacions, que han situat el seu avenç per sota del total del sector TIC.
Així, aquests dos subsectors, tot i que continuen integrant més de dues terceres parts de l'ocupació del sector TIC, han estat perdent participació. A més, la producció de material i equipament elèctric, electrònic i òptic ha passat d'un 40,7% del total d'ocupats del sector TIC el 1993 al 31,3% els primers tres mesos d'enguany. La mateixa trajectòria l'han presentat els serveis telecomunicacions i correu, que han passat del 45,2% del total de l'ocupació del sector el 1993 al 41,3% el primer trimestre del 2001.
Aquesta pèrdua de participació ha estat absorbida per la dinàmica accelerada de la creació d'ocupació de les activitats informàtiques i d'investigació i desenvolupament. L'ocupació en les activitats informàtiques ha passat d'un 10,9% del total el 1993 a un 23,1% els primers tres mesos del 2001, trajectòria ascendent que també han continuat les activitats d'investigació i desenvolupament (del 3,2% el 1993 a un 4,2% el primer trimestre de l'any).
Podem concloure que el mercat de treball TIC està experimentant notables canvis, que poden atribuir-se al desenvolupament dels serveis informàtics i d'investigació, una vegada han començat a madurar el desenvolupament tecnològic i de la infraestructura de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Per últim, una comparació internacional en relació amb el conjunt de països de l'OCDE permet concloure l'endarreriment relatiu de l'ocupació del sector TIC a Espanya. El 1997, l'ocupació del sector TIC a Espanya representava un 2,8% respecte al total. Aquest registre, que els últims anys ha crescut fins al 3,8% del primer trimestre de l'any és clarament inferior a la mitjana de la Unió Europea (3,8%).
El volum d'ocupació del sector TIC es va situar a la cua dels grans països de la UE (Alemanya va presentar una participació del 3,1%, Itàlia del 3,5%, França del 4,0% i el Regne Unit del 4,8%). Tot i això, és important recordar que el gruix de l'increment d'ocupació del sector TIC a Espanya s'ha produït a partir d'aquest exercici.
|
|
| 2.
| L'ocupació de les activitats intensives en coneixement |
Una vegada delimitada la importància de l'ocupació al sector TIC és rellevant l'aproximació a les activitats intensives en coneixement. És a dir, si un dels fets més significatius de la nostra economia és la progressiva importància del coneixement en les estructures productives, la resta de branques d'activitat han de reflectir aquest fenomen. A partir de les classificacions internacionals de branques productives intensives en coneixement[2] s'ha obtingut l'ocupació d'aquest conjunt d'activitats, que, com es desprèn de la taula 5, es desglossa en les activitats de creació, edició i difusió del coneixement (l'anomenada indústria del coneixement) i en les activitats intensives en l'ús del coneixement.
L'ocupació de les activitats de creació, edició i difusió del coneixement comprèn l'edició, arts gràfiques i suports gravats, l'ensenyament i les activitats culturals i d'informació, mentre que les activitats intensives en coneixement comprenen un heterogeni grup de branques d'activitat. Són la fabricació de productes farmacèutics, la construcció aeronàutica i espacial, la fabricació de vehicles de motor i components, la indústria de la maquinària i equipament mecànic, l'altre material de transport, les agències de viatges, la intermediació financera i els serveis a les àrees funcionals de l'empresa.
Com es destaca a la taula 6, l'ocupació de les activitats vinculades amb l'economia del coneixement va suposar el 2000 gairebé 3 milions de llocs de treball (concretament, 2.969.200 persones). Aquesta important xifra d'ocupats, que representa poc més d'una cinquena part de tota l'ocupació, es divideix en les poc més de 500.000 persones ocupades en el sector TIC, 1,1 milions de persones ocupades en la indústria de la creació, edició i difusió del coneixement, i gairebé 1,4 milions de persones ocupades en la resta d'activitats productives intensives en l'ús del coneixement. És important destacar l'important creixement dels llocs de treball en aquests segments d'ocupació.
Així, dels poc més de 2,2 milions de persones ocupades en les activitats relacionades amb l'economia del coneixement el 1994, s'ha passat als ja citats 3 milions el 2000. D'aquesta manera, dels 2,7 milions de llocs de treball que ha creat l'economia espanyola entre el 1994 i 2000, prop de 750.000 són directament atribuïbles a les activitats relacionades amb l'economia del coneixement, la qual cosa suposa un 27,3% de tota l'ocupació generada. Per contra, l'ocupació en la resta d'activitats ha presentat una dinàmica més continguda, ja que ha passat de representar un 81,1% del total de l'ocupació el 1994 a un 79,5% el 2000, amb el 72,7% de tota la nova ocupació generada.
El gràfic 2 mostra l'evolució de l'ocupació de les activitats relacionades amb l'economia del coneixement a Espanya. Entre el 1994 i el 2000 l'ocupació d'aquest segment del mercat de treball va créixer clarament per sobre de la resta d'activitats (un 33,7 i un 21,0%, respectivament), la qual cosa posa de manifest la progressiva importància del coneixement en les activitats productives.
Dins de les activitats vinculades amb l'economia del coneixement cal destacar que el subsector més dinàmic ha estat el sector TIC, amb un creixement del 52,2% entre el 1994 i el 2000, cosa que significa un augment de la participació sobre el total de l'ocupació, des del 2,9% del 1994 al 3,5% del 2000. Per la seva banda, les activitats de creació, difusió i edició del coneixement i la resta de branques productives intensives en coneixement també han evolucionat per sobre del creixement de l'ocupació total (un 27,6 i un 32,8%, respectivament, entre el 1994 i el 2000). D'aquesta manera, la indústria del coneixement ha passat de representar un 7,4% del total de l'ocupació el 1994 a un 7,6% el 2000, mentre que les branques productives intensives en coneixement han passat d'un 8,7% del total el 1994 a un 9,4% el 2000.
|
|
| 3.
| Conclusions |
Un dels trets fonamentals de l'economia espanyola a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta ha estat la progressiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica. Aquest fet ens permet parlar d'una transició cap una nova economia que té en el coneixement un factor productiu rellevant. Un ampli ventall d'innovacions de procés i de producte en matèria informàtica i de telecomunicacions ha generat l'aparició de noves branques productives —el sector TIC— que, conjuntament amb la transformació de la indústria dels continguts tradicionals cap als nous formats digitals, ha donat lloc a un nou sector: la indústria de la informació, que teixeix un ampli conjunt de relacions sinèrgiques cap la resta de l'economia. De fet, com en la resta de mercats, el mercat de treball està presentant importants transformacions com a resultat de la progressiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica.
En aquest article s'ha realitzat una primera aproximació quantitativa al volum d'ocupació de les activitats intensives en coneixement a Espanya. Una primera conclusió a fer és el seu important volum: prop de tres milions de persones estaven vinculades a activitats intensives en coneixement el 2000, cosa que representa al voltant d'una cinquena part del total de l'ocupació. Més concretament, el sector TIC, les activitats de creació, edició i difusió del coneixement i la resta de sectors intensius en coneixement han generat prop de 750.000 llocs de treball durant la fase expansiva 1994-2000. A més, cal destacar el seu important dinamisme: mentre que l'ocupació del conjunt de l'economia espanyola creixia en el període de referència d'un 23,4%, aquestes branques d'activitat avançaven significativament per sobre (un 33,7%). Destaca el fort creixement del sector TIC (un 55,2% d'augment entre el 1994 i el 2000 i amb més de 510.000 ocupats el darrer any), però també és important el creixement de la indústria del coneixement (27,6% i poc més d'1,1 milions d'ocupats) i l'augment de les activitats intensives en coneixement (32,8% i més d'1,5 milions d'ocupats).
|
|
|
|
[Data de publicació: octubre de 2001]
|
| | |
