El número 7 de UOC Papers publica la lliçó inaugural del curs acadèmic 08-09 en què Alfonso Vegara tracta la planificació urbanística i les seves implicacions en el món en globalització. Aquest número també s'ocupa de la ciència del web (web science). El dossier coordinat per Julià Minguillón compta amb les contribucions de Daniel Riera, Wendy Hall i Kieron O'Hara, i del mateix coordinador. A la miscel·lània, J. Alberich i A. Roig analitzen les implicacions socials i culturals de l'ús del programari lliure i els recursos audiovisuals de codi obert; E. Salas proposa un recorregut pel ciberfeminisme, i E. Ortoll, A. López, J. Cobarsí, M. Garcia i A. Canals analitzen el capital social com a font d'intel·ligència competitiva a les universitats.

En el número 6 de UOC Papers es presenta una iniciativa de recerca oberta (M. Lytras, M. Á. Sicilia). El dossier se centra en l'anàlisi dels canvis que les TIC han introduït en el món laboral i salarial (coord. per Joan Torrent-Sellens), que inclou les contribucions de P. Ficapal-Cusí, Á. Díaz-Chao, E. González-Rodrigo i J. Sainz-González, a més del mateix coordinador. A la miscel·lània, A. Oliver i C. Borrell presenten l'experiència de treballar en una aula virtual multilingüe, des d'un punt de vista tecnològic, i J. L. Travieso i J. Planella fan una mirada crítica de l'alfabetització digital com a factor d'inclusió social. Aquest número compta també amb una ressenya de M. A. Huertas sobre el llibre Feminismo y conocimiento, de Carme Adán, i finalment una tria dels llibres publicats més recentment sobre la societat del coneixement.

En el número 5 de UOC Papers es publica la lliçó inaugural del curs 2007-2008 de la UOC presentada pel professor William J. Mitchell (MIT), sobre les ciutats intel·ligents. Dins del mateix àmbit temàtic es publica el dossier "Ciutats en la societat de la informació", coordinat per Ramon Ribera-Fumaz, Pep Vivas i Francesc González. S'hi recullen les contribucions de Sara González, Óscar López i els coordinadors. L'apartat de ressenyes se centra en llibres sobre els blogs, el tecnofeminisme i els videojocs com a element fonamental per a l'autoaprenentatge.

L'article central del número 4 és una reflexió de Raine Koskimaa sobre la literatura digital i el seu ensenyament a l'era digital. Aquest article està acompanyat per un treball de Laura Borràs sobre la nova concepció dels estudis literaris en l'EEES i un recorregut bibliogràfic sobre literatura i tecnologia de Joan-Elies Adell. Un segon focus temàtic d'aquest número és el dossier "Intervenció en salut a la Xarxa", coordinat per Eulàlia Hernández i Beni Gómez-Zúñiga: el formen un conjunt de treballs que presenten diverses reflexions i experiències d'intervenció en el camp de la salut amb l'objectiu de posar de manifest com la irrupció de la xarxa en aquest camp canvia les pràctiques dels professionals i els usuaris dels serveis.

Aprendre a conviure és el títol escollit per Mustapha Cherif per a la lliçó inaugural del curs 2006-2007 de la UOC, que es publica precedida per una presentació de la rectora Imma Tubella i per un contrapunt de Xavier Rubert de Ventós. Amb aquest treball s'obre el número 3 de UOC Papers, que inclou també els articles següents: “Experiències òptimes de navegació i compra en línia”, d'Inma Rodríguez; “La comunicació persuasiva constitueix el paradigma comunicatiu de la societat del coneixement?”, de Ferran Lalueza; “El model Barcelona d'administració electrònica: adopció i institucionalització”, de José Ramón Rodríguez; “La influència de la societat del coneixement en la modernització de l'Administració pública”, de J. Á. Martínez, P. Lara-Navarra i P. Beltrán; i “El professor 2.0: docència i investigació des de la Xarxa”, d'I. Peña, C. Córcoles i C. Casado. El número tanca amb dues ressenyes: una sobre l'obra de Bruno Latour Reassembling de Social. An Introduction to Actor-Network-Theory, a càrrec d'Eduard Aibar; i l'altra sobre l'obra On intelligence, de J. Hawkins i S. Blakeslee, a càrrec de Salvador Climent.

L'article central, a càrrec de Raquel Xalabarder, analitza l'ús de les llicències Creative Commons com a alternativa al copyright. En l'apartat d'Anàlisi i debat, Julio Meneses fa una relectura crítica de Sherry Turckle, i Joan Torrent analitza la contribució empírica de Jorgenson, Ho i Stiroh. Completen el sumari un article de Pilar Martínez i Ana Isabel Jiménez sobre el sector tèxtil i l'empresa xarxa, i un altre de Daniel Reina sobre els criteris de migració Linux en les administracions locals. Finalment, la secció de ressenyes tanca amb recensions de Jordi Planella i Julià Minguillón de llibres d'Ilana Snyder i Bruce Kasanoff, respectivament.

El número s'obre amb l'article “Lectura i alfabetisme en la societat de la informació, de César Coll, i inclou també els treballs següents: “Marc jurídic i oportunitats de negoci en el programari lliure”, de Jordi Mas; “L'Administració digital: una nova forma de gestionar la informació en l'administració pública”, de Manuel Sanromà; “Filtratge col·laboratiu la dimensió sociotècnica d'una comunitat virtual”, d'Adolfo Estalella; “Hipervisualitat. La imatge fotogràfica en la societat del coneixement i de la comunicació digital”, de Víctor Renobell. També aplega dues ressenyes, l'una sobre el llibre de Steven Weber The Success of Open Source, escrita per David Megías, l'altra d'un llibre de S. Coleman i J. Gøtze Bowling Together: Online Public Engagement in Policy Deliberation, a cura de Rosa Borge. Finalment, s'inclou una tria de novetats editorials destacades el 2004, dins els eixos temàtics de UOC Papers.