L'objectiu d'aquest article és analitzar les possibilitats que ofereix l'alfabetització digital com a instrument d'inclusió social. Es posa una atenció especial no tant en la capacitació merament tecnològica com en l'oportunitat que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) ofereixen per a millorar la qualitat de vida de les persones, i també per a generar escenaris i sinergies que afavoreixin la creació de xarxes socials. Per a fer-ho, s'han identificat col·lectius que estan en situació o en risc d'exclusió social, i s'han analitzat diferents programes formatius en l'ús de TIC orientats a aquestes persones. Els resultats de la investigació apunten cap a una tendència, potser massa estesa, a desenvolupar programes formatius merament instrumentals, centrats més en l'aprenentatge de l'ús de les eines tecnològiques que en les persones i les seves necessitats, i, per tant, a fomentar l'ús de les TIC per al processament crític de la informació i la generació de coneixement compartit, el desenvolupament de treball en col·laboració, la resolució de problemes de la vida quotidiana, etc. No obstant això, s'observa una consciència creixent, per part de la majoria dels agents que imparteixen la formació, de la necessitat de reformular-ne l'enfocament cap al desenvolupament de valors cooperatius i col·lectius, que fomenti la integració de les persones com a subjectes crítics i actius, i transcendir el concepte de simples consumidors de tecnologies i continguts digitals.